L’Agència de Residus de Catalunya va quantificar el malbaratament alimentari a Catalunya en unes 262.000 tones cada any, el que equivaldria a 356 kg per persona. Per tal de posar fre a la gran quantitat de menjar en bon estat que acaba a les escombraries, el Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres 4 de març la nova proposta de Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

L’objectiu d’aquesta normativa pionera és que es llenci el mínim d’aliments i arribar a reduir en un 50% el desaprofitament alimentari durant els 10 anys vinents. En aquest sentit, la Llei s’alinea per aconseguir complir dos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: el de fam zero, i el de garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Us expliquem alguns dels punts claus que contempla la nova Llei per fer front al malbaratament alimentari.

1. Obligació de facilitar envasos per endur-se les restes a restaurants i hotels

Ja no hi haurà excuses per part dels establiments del sector de la restauració i de l’hostaleria perquè la clientela pugui endur-se allò que no s’ha menjat. De fet, es veuran obligats a facilitar un envàs sense cost afegit per tal que es pugui emportar els aliments que no s’hagi acabat.

S’haurà d’informar d’això de forma clara i visible a la carta o menú, oferint un envàs que sigui reutilitzable, compostable o fàcilment reciclable. A més, aquests establiments també hauran d’admetre que la persona consumidora es porti el seu propi recipient per d’endur-se les restes.

2. Pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari

Les empreses del sector de l’alimentació, les entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre de l’àmbit, caldrà que mesurin i informin anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments. A més, hauran de tenir un Pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.

La normativa ha tingut també present la destinació dels aliments d’aquestes empreses i organitzacions. Per això, estaran obligades a aplicar una jerarquia on es prioritzarà l’alimentació humana, la segona destinació serà l’alimentació animal i, finalment, el compostatge o altres usos tècnics.

L’ Administració pública i les entitats del sector públic també hauran de ser exemplars en el compliment de la Llei, i per aquest motiu, hauran de fer un pla estratègic de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. En el cas del Govern de la Generalitat l’haurà d’elaborar amb la col·laboració del Consell Català de l’Administració.

A més, l’Administració pública i les entitats del sector públic hauran d’incorporar en els contractes públics i en els convenis de gestió dels serveis relacionats amb la gestió d’aliments clàusules per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari.

3. S’incentiva la venda de productes amb una data de consum preferent pròxima

La data de consum preferent indica el moment fins el qual l’aliment es conserva amb la qualitat prevista. Ara bé, això no comporta que un cop sobrepassada aquesta data el producte ja no sigui segur pel seu consum. Tot i que podria començar a perdre el gust, color, olor o textura, si l’envàs no està fet malbé i se segueixen les instruccions de conservació, aquell aliment no implica cap perill.

Amb la nova normativa, la data de consum preferent agafa més importància, ja que els locals que siguin més grans de 400 metres quadrats no podran tirar els aliments que hagin superat aquesta data. Seguint la línia del reaprofitament alimentari, hauran de vendre’ls en una zona separada amb una reducció de preu durant dues setmanes abans del seu termini. Una vegada hagi passat aquesta data els aliments es destinaran als animals, o d’entre d’altres, fer compost o biogàs.

4. Es regula l’espigolament

L’espigolament, l’acció de recollir les fruites i verdures dels camps després de la collita per tal que no es llencin aliments en perfecte estat, es regularà com una activitat complementària i sense ànim de lucre per tal de prevenir les pèrdues d’aliments que tenen lloc a la producció primària.

La Llei preveu sancionar aquells els establiments que no compleixin la normativa, exposant-se a multes de fins a 150.000 euros.