Aïda Sànchez: “L’avantprojecte regula els riscos laborals, però s’oblida de la violència de gènere”

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Dani Gallart
L’aplicació del teletreball necessita formació i s’ha d’intentar evitar la descoordinació dels grups, aprendre noves maneres de relacionar-se i que la gent s’adapti. Font: Aïda Sanchez. Font: Font: Aïda Sanchez.
L’aplicació del teletreball necessita formació i s’ha d’intentar evitar la descoordinació dels grups, aprendre noves maneres de relacionar-se i que la gent s’adapti. Font: Aïda Sanchez.
El teletreball permet una major flexibilitat, a més d'una millor conciliació familiar de les persones treballadores. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El teletreball permet una major flexibilitat, a més d'una millor conciliació familiar de les persones treballadores. Font: Unsplash.

Aïda Sànchez: “L’avantprojecte regula els riscos laborals, però s’oblida de la violència de gènere”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Tercer Sector - Jurídic

Resum: 

L’advocada responsable de la comissió de laboral i estrangeria de Dones Juristes explica com ha de ser el nou decret llei de teletreball per contemplar les víctimes de violència de gènere i avançar en la igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

És possible establir un model permanent de teletreball a les entitats?

Sí és possible. De fet, a Dones Juristes, a la Comissió de Laboral i Estrangeria ja fa més de dos anys que desenvolupem les reunions de forma virtual, ja que costava molt poder compaginar horaris amb la gestió del despatx.

El principal problema amb el que es poden trobar les associacions sense ànim de lucre i el tercer sector és que al disposar de pocs recursos econòmics, s’han d’utilitzar les versions gratuïtes de les plataformes de videoconferències, que acaben pagant-se o amb problemes de connectivitat i, per tant, deixant algun/a membre fora de la reunió.

Quins avantatges pel tercer sector pot presentar aquest sistema?

Permet una major flexibilitat, que les connexions puguin fer-se des d’un dispositiu, des de qualsevol lloc, en sortir del Jutjat, des del restaurant si estàs dinant, a mig dia sense interrompre la jornada laboral i evitant desplaçaments, tot i que depenent de quin mitjà s’utilitzi, l’èxit de la reunió serà major o menor.

Facilita la participació en reunions que inicialment poden no semblar tant interessants, i que d’haver-se fet presencialment no s’hagués assistit, poder connectar-se i endur-se’n una grata sorpresa. A més, possibilita la conciliació i la connexió, encara que estiguin els fills i filles en una altre habitació.

Quins inconvenients té?

L’aplicació del teletreball en aquest tipus d’entitats també necessita formació i s’ha d’intentar evitar la descoordinació dels grups, aprendre noves maneres de relacionar-se i que la gent s’adapti. Tots els canvis al principi costen.

És difícil substituir el caliu generat en anys de gestió presencial per una reunió telemàtica. Per això poder resulta convenient que algun dia es faci algun dinar o reunió presencial que pugui cohesionar el col·lectiu. La participació ha de ser més coordinada i s’ha de respectar més el torn de paraula. Les plataformes de reunions telemàtiques han de garantir la comunicació i la connexió de tots els i les participants, ja que sinó, tal i com dèiem, algun membre pot quedar exclòs.

Si s’elabora una llei que ho reguli, quins punts imprescindibles hauria d’incloure?

El govern ha efectuat un projecte de llei dos dies després de tancar el període de consultes ciutadanes en les que es podien fer les al·legacions a la norma. Dubto molt que totes aquestes propostes es recullin i que la llei sigui molt diferent d’aquesta primera regulació.

L’avantprojecte parla de regular els riscos laborals, però ho fa d’una manera genèrica, gens acurada i dintre d’aquesta deixadesa s’oblida de contemplar un risc gravíssim, d’enormes conseqüències que pateixen una gran quantitat de dones i menors.

Quin és aquest risc?

El Govern espanyol durant la pandèmia de la Covid-19 va aprovar un reial decret per reforçar durant l’estat d’alarma la protecció de les víctimes de tot tipus de violència de gènere, però en canvi, aquest recolzament no ha tingut continuació en aquesta norma on la situació pot ser molt similar i en la qual la víctima pot arribar a conviure 24 hores amb el seu agressor.

És cert, que és important tenir un alçador de peus, i que la cadira sigui adequada, però no comporta un risc molt més greu per la salut conviure amb una persona que et pega i/o maltracta de forma continuada? En quin estat queda aquesta dona per treballar a diari des de casa al costat d’un maltractador? Quins mecanismes de protecció tindran? Està demostrat que la violència contra la dona causa problemes en la salut mental i física.

Quins problemes es poden agreujar per la convivència amb el maltractador?

Una dona maltractada pot arribar a patir d’artritis, asma, dolor crònic, problemes digestius, úlceres d’estómac, problemes cardíacs, síndrome de l'intestí irritable, malsons, problemes per dormir, migranya, estrès o problemes amb el sistema immune, entre d’altres.

Quan una persona pateix un esquinç, es trenca un os, té una grip o no es troba bé, normalment s’agafa una baixa laboral. Una dona maltractada, en un entorn de teletreball que hagi tingut aquestes o altres lesions a causa del maltractament, intentarà amagar-ho i serà més difícil de detectar, pel que la seva situació serà més greu al no tenir vies d’escapament i no disposar d’excuses per sortir o avisar de situacions perilloses, prestant serveis en condicions lamentables.

Què s’hauria de canviar per posar fre a aquesta situació?

Aquest és un risc real, existent. Per tant, s’hauria d’incloure a la legislació i avaluar-ho amb persones preparades, especialistes que comptin amb una perspectiva de gènere que permeti detectar aquestes situacions i preveure-les, amb avaluacions periòdiques, així com disposar d’uns mecanismes concrets, perquè en cas de que es donin aquests casos, es tingui l’obligació d’aturar aquesta situació i ubicar a la dona maltractada en un termini taxat de dies en un altre entorn, sense que la seva relació laboral es vegi penalitzada.

S’hauria d’incidir en que no es pugui obligar a teletreballar a una dona que pateix violència domèstica. Pel cas de pandèmia, s’hauria de substituir la prestació de serveis per una ajuda econòmica específica.

Quins altres punts hauria d’incloure?

Una altre punt oblidat a la norma és que aquesta tingui una mirada transversal. No es parla de les persones que tenen diversitat funcional, i les quals poden perfectament desenvolupar la feina amb aquest model, les persones de més edat a les que els hi pot costar més aquest aprenentatge o de les persones que no tinguin recursos.

Per tant, és necessària la promoció del treball d’aquests grups més vulnerables amb polítiques públiques concretes o programes que garanteixin l’ocupació efectiva d’aquestes persones. De nou, molts col·lectius s’han quedat enrere, sent aquesta una oportunitat vital per fer una norma inclusiva, innovadora i feminista.

Realment, el teletreball qüestiona el sistema patriarcal d’organització empresarial?

El teletreball permet a les empleades poder compaginar el ser mares i poder decidir un horari, però per desenvolupar de forma plena la carrera professional, s’han de tenir en compte moltes qüestions. Si el teletreball no ve acompanyat d’un canvi de mentalitat, s’acabaran reproduint els mateixos errors que en el model presencial, i fins i tot, pot convertir-se en una tragèdia per les dones maltractades.

Un dels punts forts d'aquest sistema és la conciliació familiar. Pot ser un pont per afavorir la fi de la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral?

Durant la pandèmia s’ha comprovat que el teletreball per sí sol, no comporta una automàtica equiparació de tasques de la llar ni de cura de familiars com la cura a menors, persones grans o amb diversitats funcionals tal i com indiquen varis estudis realitzats. Les dones s’han ocupat de les tasques domèstiques i de cura de fills i filles molt més que els homes, a la vegada que havien de treballar, el que ha comportat un major estrès, angoixa o atacs d’ansietat.

Durant la pandèmia s’ha observat que inclús els homes que escrivien articles científics han pogut escriure més durant el confinament que les seves companyes dones, la qual cosa ja deixa palès la gravetat de la situació. Per això, resulta de vital importància que la norma no es quedi a la punta de l’iceberg i que vagi més enllà per tal d’afavorir una igualtat real i efectiva, però molt em temo que tot i ser una boníssima oportunitat per fer una norma amb perspectiva de gènere, tot apunta a que la mateixa serà anecdòtica.

Afegeix un comentari nou