Carles Muñoz: “Des de l'any 2010, l'esport ha patit una retallada del 70% del pressupost”

Actualment, entitats i associacions esportives lluiten per l’aprovació parlamentària de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reformaria una llei esportiva obsoleta i que no beneficia ni a l’esportista ni a les entitats.

Una d'aquestes entitats és la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC) que lluita per promoure i motivar la pràctica de l’esport adreçat al col·lectiu de persones afectades d’una lesió cerebral que impedeix un desenvolupament motriu complert.

Carles Muñoz, president de la FECPC, ens explica què representaria l’aprovació de la nova llei i l’impuls que donaria a l’esport inclusiu.

 

En què consisteix aquesta iniciativa legislativa popular (ILP)?

Una ILP és un procés de participació democràtica directa per la qual la ciutadania pot proposar al Parlament de Catalunya que debati i treballi un text legal sobre una determinada matèria. La ciutadania es constitueix en comissió promotora d’una proposta legislativa i si aquesta proposta obté al menys 50.000 signatures de suport, es passa al tràmit parlamentari on els diputats i les diputades hi fan esmenes i s’aprova, en el seu cas. A Catalunya, les ILP estan regulades per una Llei del 2006 on es fixen els requisits, el procediment i les limitacions d’aquest procediment.

 

Per què és necessària una nova llei de l’esport?

És una proposta que es fa des del sector, les federacions esportives catalanes i els seus clubs per transformar un model que fa temps que s’ha quedat obsolet. Les 69 federacions esportives de Catalunya, juntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), ens vam constituir en comissió promotora el passat maig de 2018 per promoure la ILP de l’esport i canviar un marc normatiu que ens allunya d’Europa i ja no respon a les necessitats actuals de l’esport de casa nostra. Després de 9 mesos des que vam presentar la sol·licitud al Parlament de Catalunya, ja comptem amb 125.000 signatures de suport.

 

Quines són les claus de la proposta?

S’ha de crear una entitat paraigua representativa de les entitats esportives sense afany de lucre, d’acord als principis de la Carta Olímpica. S’ha d’adequar la regulació de les entitats esportives al Codi Civil de Catalunya i dotar-la d’un mecanisme de finançament estable i permanent per l’esport català. És molt important actualitzar els principis que han de regir la política esportiva del país, garantint més igualtat a l’esport, introduint mesures contra la intolerància, la violència, l’odi, el racisme  i la xenofòbia, conciliar l’estudi amb la pràctica esportiva i apostar per l’esport com a eina d’inclusió.

 

Com beneficia aquesta llei l’esport català?

La ILP de l’esport posa coherència a l’ordenament jurídic de l’esport, apropant-nos als models esportius europeus i internacionals. Crea una entitat paraigua representativa de les entitats sense afany de lucre que s’assimila als comitès i confederacions esportives dels estats europeus i, per primer cop, incorpora un mecanisme propi de finançament del sector que és estable i permanent, que cerca el reconeixement del mèrit i l’esforç, que ens permetrà treballar a mig i llarg termini i que s’allunya del model clientelista de subvenció.

 

Quins són els problemes de l’actual sistema?

Les entitats esportives del país patim un registre públic que encara no té instaurats mecanismes de comunicació telemàtica i triga una mitjana de dos anys a resoldre els expedients. En les eleccions a membres de junta directiva està prohibit el vot telemàtic o el vot per correu i les impugnacions que es puguin presentar van a un tribunal administratiu, que és la instància prèvia de la jurisdicció contenciosa administrativa. Els clubs i les federacions esportives no poden decidir per sí mateixos si volen que els seus directius i directives tinguin responsabilitats com a professionals o s’hi dediquin com a voluntaris.

 

Quina és la possible solució?

Des de l’any 2010, el sector en el seu conjunt ha patit una retallada del 70% del seu pressupost i el mecanisme de subvencions està portant al límit a les entitats que aquest any han hagut de suspendre pagaments. La ILP de l’esport vol posar solució amb un registre dotat de recursos suficients que faciliti la vida associativa de les entitats, amb un ordenament jurídic adequat previst al Codi Civil de Catalunya, amb autonomia per decidir el millor funcionament per a les nostres entitats i amb un finançament estable i permanent.

 

Com està actualment la situació de les federacions i les entitats no lucratives?

Fa molt temps que estem lluitant per la inclusió. Qualsevol millora que afecti a la resta de federacions esportives és un benefici per nosaltres. Tenim una sèrie de característiques que ens fan especials, però intentem la millora de l’esport en general, i després ja negociarem les nostres ‘peculiaritats’. A l’altre costat de la taula, ja sigui administració, federació o altres interlocutors, ens han demostrat que són col·lectius amb coneixement de causa, amb gran sensibilitat i oberts a que el nostre esport segueixi endavant, reconegut, en força, amb igualtat i cada cop més integrat.

 

En termes econòmics com canvia la situació d’aquestes entitats?

Com diu algun company president de federació, actualment gestionem 'esport misèria'. El sistema de subvencions ens manté en la subsistència i cada any ens enfrontem a la incertesa de què podrem fer i quines activitats serem capaços de desenvolupar. La dotació pressupostària del passat 2018 va ser de 17 milions d’euros per a totes les entitats esportives del país. En països com Dinamarca, amb una població similar a la nostra, es destinen 200 milions d’euros.

 

Què s’ha de fer davant aquesta situació?

Tenim molt de camí a recórrer. La ILP de l’esport incorpora un títol dedicat específicament al finançament de l’esport català, un fons econòmic estable i permanent que s’ha de nodrir amb recursos propis i que el govern en cada moment determinarà quins són els criteris de repartiment atenent a sis programes principals: esport base, esport escolar, formació, tecnificació, internacionalització i programes socials a través de l’esport.

 

Perquè hi ha gent que pensa que aquest canvi tendirà a privatitzar l’esport?

Alguns agents immobilistes del sector han fet pública la seva oposició. Són aliens a l’àmbit de les entitats i han mostrat el rebuig a una proposta que ve des del sector per al sector. Les federacions i els clubs esportius estem convençuts que el model que proposem ens ajudarà a créixer i ens dotarà d’eines suficients per evolucionar cap al sistema modern i eficient que necessitem.

 

Gràcies a aquests canvis, quines mesures o projectes es podran portar a terme i que abans eren inviables?

Els esportistes i l’esport no creixen en un any, amb la ILP de l’esport ara es podrà planificar a llarg termini, fixant els objectius que cada entitat requereixi en un marc d’estabilitat i d’acord a una regulació que afavoreixi l’associacionisme en l’entorn de l’esport, que ha estat sempre la base del nostre sector.

 

Com es planteja el futur a curt termini de les entitats no lucratives que es dediquen a l’esport?

Les entitats esportives del país hem demostrat que sabem gestionar l’esport inclusiu quan la situació no era la més favorable per la nostra tasca. Els clubs i les federacions som el bressol dels teixits esportius de Catalunya i hem de continuar creixent, adaptant-nos a les noves maneres de practicar esport i oferint als i les esportistes el millor sistema esportiu.