Àmbit de la notícia
Jurídic

Catalans i catalanes nascuts a l’estranger demanen que els parlin en català

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Fundesplai
Autor/a
Júlia Hinojo
  • Rosario Palomino, catalana nascuda al Perú, és la impulsora de la iniciativa 'No em canviïs la llengua'. Font: R. P.
  • Saoka Kingolo i Mercè López, membres de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. Font: Júlia Hinojo.
    Saoka Kingolo i Mercè López, membres de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. Font: Júlia Hinojo.

La campanya ‘No em canviïs la llengua’ ha esclatat a les xarxes socials i ja compta amb el suport de desenes de persones catalanoparlants d’orígens diversos.

Rosario Palomino és una catalana nascuda al Perú. Està cansada que catalanoparlants passin al castellà quan s’adrecen a ella. Saoka Kingolo, originari de la República Democràtica del Congo, també es considera català. Els dos van arribar a Catalunya fa prop de 30 anys, i són dels que no diuen ‘patera’ sinó ‘pastera’, dels que s’adonen de les coses i no ‘es donen compte’, i dels que utilitzen com més frases fetes millor.

Estimen la llengua que consideren pròpia i els preocupa la pèrdua de parlants habituals. Entre el 2003 i el 2013, el català va perdre 300.000 parlants, i als patis d’ESO de les escoles urbanes només el parlen el 14% de l’alumnat, segons l’InformeCat 2019 de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.

Desenes de persones que parlen català i que han nascut fora de Catalunya s’han posat en contacte amb Palomino, psicòloga de professió i impulsora de la campanya ‘No em canviïs la llengua’. El compte de Twitter de la iniciativa, @CanviisEm, es va crear fa menys de tres mesos i ja s’ha tornat mediàtica, amb prop de 7.000 seguidors i diversos continguts publicats als mitjans. Palomino ha utilitzat la plataforma social per donar veu a un col·lectiu que demana que se’ls faciliti l’aprenentatge del català i, com a conseqüència, la integració al país.

Una eina de cohesió social

Així, l’objectiu de Palomino és, d’una banda, fomentar l’ús del català per protegir-lo en un moment en què perd força a l’Estat, i de l’altra, conscienciar la població catalanoparlant sobre la pràctica habitual de parlar en castellà als catalans/es que han vingut de l’estranger.

“Inconscientment, molts canvien al castellà quan s’han de dirigir a persones sud-americanes com jo. Fins i tot quan sóc jo la que començo la conversa en català. Això es pot considerar discriminatori”, explica Palomino, que també entén que “els emissors ho fan amb tota la bona fe del món, com a mostra de respecte i amb la intenció de facilitar-nos la vida”.

A Soaka Kingolo, membre de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), també li segueixen parlant en castellà a la majoria dels llocs. “Veuen un africà i ja suposen que no sap parlar el català. Això em passava quan vaig arribar a Catalunya, als anys 80, i em segueix passant ara”, afirma Kingolo, que recorda el propietari del cafè de davant de la feina on treballava abans. Sempre l’atenia en castellà, tot i ser catalanoparlant. “Jo li parlava en català i li demanava que em seguís parlant en català, però ni així”, apunta Kingolo.

“El català és una eina de cohesió social. Si el català és la teva llengua d’ús habitual, però ens parlen en castellà perquè penses que faràs un favor als nouvinguts, t’equivoques. No cal que canviïs la llengua”. Així ho assegura el David, català provinent de Xile, a través d’un vídeo retuitejat pel compte de ‘No em canviïs la llengua’.

La iniciativa ha arribat a persones provinents de Suïssa, Síria, Etiòpia, entre d’altres indrets, que han publicat els seus vídeos a les xarxes per reivindicar la llengua. El·la, per exemple, va venir d’Alemanya fa 27 anys i recorda que al principi, quan la gent veia que tenia dificultats per expressar-se bé, li parlaven en castellà, que tampoc l’entenia del tot. “Jo sempre insistia i els demanava que em seguissin parlant en català per aprendre i practicar una llengua preciosa que entre tots hem de mantenir”, diu al vídeo.

Ekaterina, catalanoparlant nascuda a Rússia, fa només mig any que viu a Catalunya, però s’està esforçant a aprendre la llengua. “Gràcies a tothom que m’ha parlat en català ara em puc expressar en aquesta llengua. A la gent que sovint s’adreça a mi en castellà, si us plau, no canvieu la llengua”, reclama a Twitter.

Palomino està molt satisfeta de com està evolucionant la campanya, que al setembre superarà la barrera virtual. El 26 de setembre, a les 19 h, a l’Orfeó Martinenc del Clot, s’organitzarà el primer acte de la campanya.

L’esdeveniment comptarà amb diversos catalanoparlants vinguts de fora que explicaran les seves vivències d’integració a través de la llengua catalana. De moment, les ponents confirmades són la mateixa Rosario Palomino, l’actor Toni Albà i l’escriptor Matthew Tree.

“Als catalans autòctons els omple d’alegria veure que la gent de fora estima la llengua catalana, i això fa que tinguin ganes de cooperar”, destaca Palomino.

Mercè López, membre del secretariat nacional de la CAL, és una de les persones que ha canviat el xip arran d’aquesta campanya. “Fa tres mesos que no parlo el castellà”, ressalta López, deixant clar que si l’interlocutor/a no entén el català, llavors sí que s’hi dirigeix en castellà. “No m’havia adonat que, sense pensar-hi, canviava al castellà quan parlava amb una persona que intuïa que era de fora. Ara ho estic canviant”.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari