1. Clara Julià:

“Quan vam decidir fer un projecte que tingués una implicació més enllà de la nostra estada de voluntariat. Es tracta de recaptar diners per fer un hort. L’altre moment voluntari seria, per exemple, el dia que marxàvem. T’adones que has conviscut amb gent molt diferent a tu, que has intentat aportar el que has pogut, i al final t’han ensenyat més coses ells a tu que no pas tu a ells. També hi ha moments voluntaris negatius, com veure un nen a 39 de febre i els metges passant de llarg perquè no saben què fer. Molta impotència”

2. Toni Téllez:

"A finals de l'any 1995, tot just acabar la carrera de Periodisme, em vaig incorporar a un programa de l'Oficina d'Afers Socials de la UAB per dinamitzar en camps de persones refugiades a Eslovènia, procedents de la guerra de Bòsnia i Hercegovina. En un començament temia estar envaint la intimitat d'unes persones en una situació molt complicada i dramàtica, però en veure que trucaven a la porta de la nostra habitació per compartir amb nosaltres part del poc que tenien vaig veure que potser sí que estàvem fent allà alguna cosa bona".

3. Irene Mataró:

“Vaig treballar a un alberg per a joves a Islàndia, amb treballadors/es en risc d’exclusió social. Feien tasques diverses com rentar plats i atendre els hostes, i s’adonaven que la seva feina era molt valuosa i estava donant uns resultats molt bons. Eren ells qui contagiaven a les persones voluntàries la satisfacció cap al seu treball i el bon funcionament de l’alberg.”

4. Josep Quiñonero:

“M’agrada veure com els i les alumnes són conscients que van millorant i aprenent sobre informàtica, un camp desconegut per a moltes persones grans. No té preu poder-los veure satisfets amb ells mateixos i veure’ls contents de poder utilitzar el que han après per fer àlbums de fotos familiars, per exemple”

5. Ángeles Martínez:

“Recordo en especial una família de gossos que van arribar al refugi amb molta por de relacionar-se. Mai s’havien deixat acariciar per ningú. Amb molta paciència i deixant-los el seu espai, poc a poc vaig aconseguir que s’acostessin a mi. Les primeres vegades ho feien amb una mica de recel, però cada vegada menys. Poc a poc anàvem fent passejos junts i se sentien més segurs. És bonic veure com, si els dones espai i temps, poden arribar a confiar en tu”.

6. Laura Buson:

“Un dels moments més gratificants del meu voluntariat al Senegal va ser veure i viure la solidaritat dels més petits. Sembla mentida que amb tan pocs anys de vida fossin capaços de raonar com ho feien. Mai em deixaven el plat buit, ni em negaven un somriure ni em deixaven de preguntar per aprendre. Un dels moments que em va fer més feliç va ser quan vam anar a la platja. Era el primer cop que trepitjaven la sorra i veien el mar. Un acte força quotidià per a nosaltres i tan llunyà per a ells... En aquest viatge, els petits detalls van ser els que van marcar la diferència”.

7. Alejandra Cariñanos:

“Fent de voluntària en una entitat dedicada a la gent gran, és molt agradable veure la satisfacció de les persones de més edat sentint-se escoltades. L’escolta activa és fonamental en aquest tipus de voluntariat, i només amb el seu somriure ja ets conscient de la importància que té”.

8. Eva Valle:

“El millor moment és quan jugo amb els infants i tota la resta de les dificultats i problemes diaris s’enlairen i desapareixen per uns moments. La solidaritat sense judicis ni prejudicis es mostra a la cara dels nens i nenes sobretot perquè no tenen els filtres socials que els adults tenim. Tots els aspectes del voluntariat tenen un objectiu final i el moment més satisfactori és aquell en el qual s’arriba a aquest objectiu”.

9. Arnau Souto:

“Veure les cares de felicitat dels infants és el millor de ser voluntari. Vaig acompanyar nens i nenes amb càncer i era emotiu veure com eren conscients que tenien un petit espai on despreocupar-se de la malaltia i deixar créixer la imaginació a través del joc. Poder oferir aquest instant d’alegria en un entorn hostil és una de les millors gratificacions que fan que tot valgués la pena”.

10. Carles Guillem:

“Quan ets assessor voluntari en assessoria empresarial, es presenten molts casos de persones que ens arriben quan ja han tingut experiències negatives en la seva acció empresarial i estan desesperades. Quan veus que comencen a veure llum al final del túnel és el moment més gratificant. L'altre gran moment és quan la persona assessorada ha adreçat el camí i veus que li han millorat les probabilitats d’èxit”.

11. Míriam Viaplana:

“El moment més emotiu quan faig voluntariat d’alfabetització a persones nouvingudes és quan t’adones que has establert vincles importants amb aquestes persones. Recordo quan el Mamadou em va parar pel carrer i em va dir que s’havia mort el seu pare o quan encara avui em truca per explicar-me com li va la vida o per preguntar-me com em va a mi i a la meva família”.

12. Pau Sevilla:

“En una intervenció nocturna amb Energy Control vaig conèixer quatre nois que estaven al carrer bevent i fumant porros. Vam estar parlant dels problemes que tenien a casa i a l’escola. Quan els vaig explicar la meva situació (vaig deixar d’estudiar als 16 anys, expulsat, i al cap dels anys vaig anar a la uni), vaig veure com els començaven a brillar els ulls i m’explicaven més com se sentien. Se’ls veia agraïts i compresos”.

13. David Valls:

“Una de les últimes explosions de satisfacció és en context de cau, fent de monitor. En una excursió, un grup de nens va agafar cucs del terra posant-los dins d’un got. Un d’ells va tallar el cuc. Tots els nens s’ho passaven bé excepte un, que va començar a plorar i es va enfadar amb la resta d’infants. Vaig parlar amb la família i em van explicar que no normalitza el menjar de productes d’origen animal. Mentre altres nens ja han estat modelats per la societat, ell resisteix”.

14. Marta Miquel:

“El moment més satisfactori és aquell en què vaig veure els animals de la protectora, després d’uns mesos col·laborant-hi portant les xarxes socials de l’entitat. Sentir que estàs ajudant al fet que un animal sigui lliure, o el màxim de lliure possible, és molt gratificant. Sempre recordo la sensació d’estirar-me a la gespa i acariciar el porc vietnamita que havien salvat”.

15. Marta Raventós:

“El moment més emotiu com a voluntària a la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) va ser quan, al principi d’atendre trucades de persones que volien informar-se sobre el bo social, una senyora em va obrir el seu cor i em va explicar tota una vida de patiments i infelicitat, amb una serenor que em va colpir i emocionar”.