Glòria Mas: “Tinc 46 anys i per primer cop he pogut votar”
Comparteix
La Gloria Mas va ser una de les primeres votants del seu col·legi electoral. Font: Dincat. 
En Cristòbal va votar de més jove, però va perdre el seu dret a votar per un procés d'incapacitació. Font: Som Fundació. 
Amb l’aprovació de la modificació de la LOREG es va derogar amb caràcter retrospectiu la limitació del dret de sufragi. Font: Unsplash.
El passat 28 d'abril, 100.000 persones amb discapacitat intel·lectual a l'Estat espanyol van poder exercir el seu dret a vot a les eleccions generals.
El 6 de desembre del 2018, va entrar en vigor la reforma de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) a partir de la qual les persones amb discapacitat intel·lectual podien exercir el seu dret a vot.
La mesura va ser possible gràcies a l’aprovació parlamentària dos mesos abans al Congrés dels Diputats. A partir d’aquí, fundacions com Som Fundació o federacions com Dincat han treballat per informar a les persones amb discapacitat intel·lectual sobre com exercir el seu dret a vot.
Antonio Manuel Ferrer, responsable de l’àrea jurídica de Som Fundació explica que “no totes les persones amb discapacitat intel·lectual estaven privades del dret a vot, sinó aquelles que es trobaven incapacitades”.
Ferrer assegura que “quan un familiar o un tutor comença un procés per incapacitar una persona amb discapacitat intel·lectual ho fa per protegir-la i evitar que la puguin enganyar o estafar, però aquest procés també la pot privar d’altres drets, com el dret de sufragi".
“Aquesta llei orgànica establia que els jutges havien de decidir sobre la capacitat de la persona pel dret de sufragi” afegeix Ferrer.
Amb l’aprovació de la modificació de la LOREG es deroga amb caràcter retroactiu la limitació del dret de sufragi i, per tant, s’anul·la la part d’incapacitació que restringeix el dret a vot, amb independència de quan es va fer efectiva la incapacitació.
La Glòria i en Cristòbal per fi poden votar
La Glòria Mas té 46 anys i per primer cop a la seva vida ha pogut votar. “Quan em van dir que podria votar vaig tenir ganes de plorar, perquè era una cosa que volia fer des dels 18 anys”, explica emocionada.
En Cristòbal Otero té 34 anys i no va ser el seu primer cop. “Quan em van treure el dret a votar em vaig enfadar, perquè em van treure un dret que portava exercint més de 10 anys. El volia recuperar, però s’havien de fer molts tràmits i molta burocràcia i amb la meva feina no tenia temps”, explica en Cristòbal.
“Cada vegada que m’arribaven els papers per votar anaven a parar a les escombraries, però aquesta vegada va ser diferent, el dia de les eleccions estava nerviosa, però ho vaig viure amb molta il·lusió. Volia ser la primera a votar, tot i que no ho vaig aconseguir, perquè la gent tenia moltes ganes de votar”, explica la Glòria rient.
En Cristòbal diu que no li agrada el terme "discapacitat". "Nosaltres tenim ‘altres capacitats’, però això no treu que no puguem exercir el nostre dret a vot, perquè si t’agrada la política o en saps del tema pots votar millor que una altra persona a qui no l’hi interessa”.
La Glòria vol donar les gràcies a una persona que ha estat molt important en tot aquest procés. “La Rosa Cadenas, presidenta de la Dincat, m’ha ajudat i m’ha donat suport en tot moment, per mi ja és com algú més de la família. Ella em va ensenyar com s’havia de votar i com seleccionar els candidats que volia. A més, el dia de les eleccions em va acompanyar al meu col·legi electoral”.
Afegeix un nou comentari