El passat mes de febrer, la majoria del Consell de Ministres iraquià, concretament 21 de 29 ministres, va votar a favor de l’anomenada llei yaafari, presentada al Parlament iraquià per part del Govern del primer ministre Al Maliki.

Aquest projecte de llei disminueix l’edat legal del matrimoni i permetria que les dones es casessin amb 9 anys.

També estableix que la dona no pot abandonar el domicili conjugal o incorporar-se al mercat laboral sense autorització del seu home.

El projecte de llei segueix els preceptes més estrictes de la llei islàmica, l’anomenada Shariía, reflectint-los en l’obligació de les dones a mantenir relacions sexuals sempre que els seus homes vulguin encara que no hi hagi consentiment de la dona.

Un altre aspecte, relacionat amb l’anterior, és que l’home no té obligació de mantenir la seva dona econòmicament si aquesta no està en condicions de cobrir les seves necessitats sexuals.

En cas de divorci, aquest projecte de llei estableix taxativament que, si hi ha fills, el pare és el seu únic tutor, anul·lant qualsevol relació entre la mare i els fills.

Aquesta llei ha creat molta indignació arreu de tot el món, provocant la reacció de diverses persones i associacions, entre les quals destaquen les següents:

• La dirigent de l’associació Al amal, esperança en àrab, Hanna Edwar, va manifestar que aquest projecte de llei és un crim humanitari i una violació del drets dels infants.
• Yasmine Yawad, sociòloga i investigadora social sobre dones i desenvolupament, va manifestar també que la llei és “l’últim clau del taüt d’Iraq”.
• Joe Stork, subdirector a favor d’Orient i el nord d’Àfrica de Human Rights Watch va manifestar que aquest projecte de llei és un desastrós i discriminatori retrocés per a les dones i infants d’Iraq.

Des de la missió de l’ONU a Iraq (UNAMI) demanen coherència amb les normes internacionals, en especial amb la convenció per a la eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, ratificada l’any 1986 per Iraq i amb la convenció sobre els drets dels infants, acceptada l’any 1994. UNAMI al·lega que amb aquest projecte de llei es violen els drets humans establerts a la carta de l’ONU i convencions esmentades ja que es legalitza el matrimoni infantil i es col·loca a les noies en una situació de risc d’abús sexual.