La plataforma Stop Mare Mortum s’ha convertit en la primera entitat europea que inicia una acció legal per exigir el compliment de les quotes d’acollida. Juntament amb la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), han presentat un requeriment al Govern espanyol per demanar que compleixi amb el compromís imposat des de la UE d’acollir en dos anys 19.400 persones refugiades provinents de camps de refugiats de Grècia i Itàlia.

De moment, només n’ha acollit 886. És a dir, en un any i mig ha complert amb el 4,57% del que va prometre. En mig any, hauria de complir amb la resta.

La jurista de Stop Mare Mortum que està portant el cas, Isabel Baixeras, ha optat per elaborar un requeriment, pas previ i imprescindible abans d’interposar un recurs per la via contenciosa administrativa, la que permetria que la justícia obligués al Govern a acatar unes mesures cautelars.

Fins a quin punt les decisions de la UE són vinculants?

Les obligacions imposades per la UE són norma jurídica també per Espanya. El sistema normatiu espanyol no s’acaba amb les lleis espanyoles i la Constitució sinó que també ha de tenir en compte les mesures emeses per les institucions europees o derivades d’organismes internacionals.

Tot i que la decisió no sigui una llei pròpiament dita, és norma jurídica. La Constitució diu que l’Estat està sotmès a la llei i al dret, precisament per abraçar-ho tot.

Sigui quin sigui el resultat del procediment judicial, l’Estat espanyol seguirà tenint l’obligació de complir amb les quotes.

Per què heu optat per un requeriment al Govern?

És obligatori fer un requeriment abans de passar a interposar un recurs contenciós administratiu. Si ens donessin la raó per la via administrativa, es podrien imposar mesures cautelars a l’Estat.

Cada tres mesos s’han d’ofertar places i el ritme no és l’adequat. El temps se’ls tira a sobre. Abans que venci el termini, des de Stop Mare Mortum hem volgut avisar el Govern. És la primera entitat europea que opta per la via judicial per denunciar l’incompliment de les quotes d’acollida.

En aquest requeriment demanem que s’acatin les decisions que va prendre la UE el setembre del 2015 referents a la reubicació a l’Estat espanyol de persones refugiades.

Creus que el Govern contestarà al requeriment? Què pot passar si no rebeu resposta?

Tenim la perspectiva que sí que l’atendran. Quan ho vegin, esperem que ens responguin i ens diguin que ho tenen tot organitzat per complir amb la reubicació de 19.000 persones.

Si no contesten en tres mesos, es produiria l’anomenat silenci administratiu i aniríem directament per la via contenciosa administrativa a demanar a la justícia que exigeixi al Govern complir amb la seva obligació. Tindrem dos mesos per interposar un recurs.

Tres mesos d’espera perquè responguin vol dir arribar a finals de juliol per començar a posar-se amb el recurs administratiu. Potser les mesures cautelars arriben després de setembre, una vegada esgotat el termini imposat per la UE?

Segurament el final del procediment judicial sobrepassarà el setembre. Tot el procés és molt lent. El Govern hauria de tenir en compte que a la decisió de la UE es diu que s’han de complir amb les quotes “el més aviat possible”, una expressió que té caràcter jurídic. És a dir, estan obligats a fer-ho el més aviat possible, han de deixar el que estiguin fent per enllestir aquesta feina.

No hem d’oblidar que aquestes presses tenen a veure, no amb números ni estadístiques, sinó amb els drets de persones físiques. La vida de moltes persones depèn del compliment d’aquesta norma.

De mitjana, la resta de països europeus han complert amb un 17% del que van prometre. Creus que la iniciativa de Stop Mare Mortum animarà altres entitats europees a fer el mateix?

Hi ha hagut converses amb altres associacions d’Europa, hem despertat un cert interès. Però han de mirar de quina manera poden denunciar l’incompliment de les quotes a través dels seus sistemes jurídics. El requeriment que hem enviat nosaltres l’hem fet basant-nos en la jurisdicció espanyola.

Què en penses del sistema de quotes?

Per nosaltres, que tenim molta autonomia de moviment, ens seria molt penós que ens diguessin que ens toca a anar obligats a un país o a un altre. El sistema de quotes no és una solució òptima, no permet molta llibertat.

Que s’organitzi la reubicació per raó de quotes no és la millor opció, però és millor que malviure en un camp de refugiats.