A l’any 2010, la Comissió va adoptar l’acord de creació d’un Cos voluntari europeu d’Ajuda Humanitària, i ara està treballant en la creació d’un passaport europeu de capacitats.

La tasca de voluntariat contribueix de forma directa a assolir els objectius fonamentals de les polítiques de la UE, però, en canvi, no existeix cap marc jurídic per què les activitats de voluntariat i les seves capacitats estiguin prou reconegudes.

La Comissió també promou que els estats membres potenciïn règims nacionals per incentivar el voluntariat transfronterer.

Al mateix temps que es reconeix la importància d’aquest tipus de voluntariat i es vol crear el Cos voluntari d’Ajuda Humanitària, estem vivint moments molt complexos respecte a la seguretat dels cooperants. Només a l’àmbit de l’Estat, recordem el segrest, fa dos anys, de membres d’Acció Solidària a Mauritània, o actualment les dues cooperants de Metges sense fronteres a Kenya, així com els dos cooperants que van ser segrestats aquest cap de setmana a Algèria, i que estaven desenvolupant un projecte amb suport de la Unió Europea.

En tots els casos, està intercedint el Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació per tal de garantir la tornada a casa de tots ells però és inevitable pensar quin és la seguretat que els empara quan es troben en terreny i com es regula aquesta activitat.

Un dels motius que es dóna per explicar que els cooperants estiguin al punt de mira és que, molt sovint, la seva feina ha deixat de ser vista com a neutral, al marge dels conflictes polítics o militars de cada país. Malgrat aquesta situació, el nombre persones que desenvolupen tasques humanitàries ha crescut en els últims anys.

Una de les qüestions que s’ha presentat és la necessitat d’un replantejament de la cooperació que impliqui ONG i els estats a fi d’establir protocols d’actuació per a cada cas i la intervenció dels exèrcits en les zones de risc.

Llegir més