L'acolliment familiar millora el benestar dels menors

L'estudi El benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya, que ha presentat la Conselleria d´afers socials, ens mostra que la satisfacció dels menors augmenta si poden conviure amb una família acollidora tot i que l'acolliment familiar de menors desemparats és una institució legal poc habitual a Catalunya si comparem amb la realitat europea.

La protecció dels menors desemparats es regula al Capítol VIII del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya.

Segons el Codi Civil, és menor desemparat aquell que es troba privat d'elements bàsics per desenvolupar-se o bé que ha estat sotmès a maltractaments físics, psíquics o abusos sexuals en circumstàncies que fan necessària la separació del nucli familiar.

El recurs a l'entitat pública competent és indispensable en aquests casos per fer-ne la declaració de desemparament però una vegada fet el tràmit, hi ha altres opcions a l'acolliment en un centre, actualment poc desenvolupades, per manca de famílies acollidores.

La declaració de desemparament provoca que l´entitat pública competent assumeix les funcions tutelars sobre el menor fins que no es constitueixi una tutela ordinària, hi hagi una adopció, els progenitors canviïn de situació que els faci possible recuperar-ne la convivència, el menor arribi a la majoria d´edat o s'emancipi per una altra causa.

Tot i que  l'entitat pública pot assumir la guarda dels menors, mantenint les obligacions dels progenitors o altres parents d´assistir els menors, l'acolliment familiar és una mesura de protecció del menor desemparat, que fa més càlida la vida del menor perquè pot continuar en un ambient familiar, enlloc d'haver de viure en una llar d´acolliment, que difícilment pot acomplir totes les seves necessitats emocionals. Tot això s'ha recollit en un estudi recent que mostra que el benestar dels menors desemparats que viuen amb famílies acollidores és molt superior al dels menors que conviuen en un centre.     

De tota manera, qualsevol que sigui l'opció que es triï, el menor ha de continuar relacionant-se amb els seus familiars tret que hi hagi motiu que faci aconsellable limitar o excloure aquestes relacions sempre en interès del menor. Aquesta circumstància pot fer que el menor es trobi realment amb dues famílies, i també aquest factor pot influir a la sensació de benestar que tenen.

L'acolliment familiar pot ser simple o permanent i, en tot cas, la persona o la família acollidora assumeix les obligacions de cuidar del menor amb l'ajut de l'administració competent.

Les obligacions son les mateixes que tenen els progenitors sense oblidar mai que és una mesura en interès del menor i manifestació de la necessària generositat que hauria de regir la vida quotidiana.

Els centres d'acolliment, en alguns casos, estan saturats, qüestió que pot perjudicar el benestar dels menors que han hagut de conviure en situacions difícils. Per tant, un augment de famílies acollidores podria contribuir a facilitar el seu desenvolupament familiar amb una atenció més personalitzada.