El mes de juliol s'han complert dos anys de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Parlem amb Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert, sobre aquests dos anys de vigència de la normativa i sobre els reptes de futur que encara tenim en aquesta matèria.

Aquest mes de juliol es van complir els dos anys de l’entrada en vigor de la Llei. Quin balanç se’n pot fer?

Aquests dos primers anys des de l’entrada en vigor de la Llei han permès impulsar un canvi profund en les administracions públiques catalanes. Les polítiques de Govern Obert persegueixen apoderar la ciutadania, donant-li més informació, i obrint canals per a la participació i per al cogovern. Impliquen un canvi cultural i organitzatiu i, per això, requereixen lideratge polític constant. Però aquest lideratge es veu reforçat si ve acompanyat d’una norma jurídica, com ara la Llei de Transparència.

En l’Informe 2017, el Síndic de Greuges recomana que s’incrementi la difusió dels drets que la Llei ens reconeix. Què s’està fent per acostar la Llei a la ciutadania?

La difusió dels drets i de les eines previstes a la Llei és un dels objectius del Pla de Govern Obert 2017/2018 i una de les constants de l’activat del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència durant el 2016. Utilitzem diferents vies per donar a conèixer la Llei a la ciutadania, com ara les xarxes socials, el butlletí de Govern Obert, les jornades o els cursos de formació a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

També és important capacitar les entitats. Per aquest motiu hem dut a terme cursos específics de transparència i de dades obertes adreçades al sector no lucratiu. Així mateix publiquem guies explicatives sobre diferents aspectes de la Llei. Finalment, vam dur a terme durant el mes de setembre del 2016 una campanya de difusió dirigida als ciutadans: ”Entra a casa teva”.

Com valores el grau de compliment de la normativa per part de les entitats del tercer sector?

Les entitats han fet un esforç molt important per complir la Llei i l’han hagut de fer sense oblidar ni un segon la missió social que persegueixen. Encara hi ha molt camí per fer, però la millora és evident. Les polítiques de suport des del sector públic han de continuar i, en la mesura del possible, cal simplificar les obligacions de les entitats. El Reglament que s’està tramitant pot ser una bona oportunitat en aquest sentit.


Quines accions teniu previstes per ajudar les entitats que tinguin dificultats per complir la normativa?

Tenim prevista, molt aviat, la subscripció d’un conveni amb el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona per continuar donant suport al projecte TransparENT, una plataforma web que permet a les entitats fer un diagnòstic de la seva transparència, saber com millorar-la, obtenir documents d'autoacreditació i conèixer exemples de bones pràctiques.

Així mateix, com he explicat, continuarem impulsant cursos de formació adreçats a les entitats perquè aquestes tinguin ocasió de conèixer i utilitzar tot el potencial de les dades obertes, per transformar les seves entitats i per controlar les administracions públiques.

A mitjà termini, tenim la intenció d’oferir a les entitats que ho desitgin eines tecnològiques que els facilitin complir les seves obligacions de publicació d’informació.

S’ha iniciat el procés per elaborar un reglament de desenvolupament parcial de la Llei 19/2014. Ens pots fer cinc cèntims de com anirà aquest procés i per quan es preveu que tinguem el reglament?

Ja hem dut a terme el tràmit de consulta prèvia del Reglament que, per cert, ha estat objecte de moltes aportacions que ens han permès enriquir l’esborrany inicial. Gràcies a això creiem que, durant el mes de setembre, podrem disposar d’una primera versió del Reglament.

Cap a l’octubre, estaríem en condicions d’iniciar la tramitació, que inclourà el tràmit d’informació pública i l’audiència. Si tot va bé, podríem aprovar-lo durant el primer trimestre del 2018.

No serà un Reglament que desenvolupi globalment la Llei, sinó que, d’acord amb les indicacions del Síndic de Greuges, se centrarà en alguns aspectes especialment rellevants, com ara la publicitat activa o el dret d’accés a la informació. Un aspecte cabdal serà concretar, i simplificar en la mesura que la Llei ho permeti, les obligacions de publicitat activa de les entitats.


A principis d’any, es va obrir un procés de consulta prèvia a l’elaboració d’aquest reglament. Recentment se n’ha tancat un sobre obligacions de transparència de les fundacions i les associacions declarades d'utilitat pública. Com valoreu les aportacions que s’han rebut?

La mirada externa és sempre extraordinàriament útil. Aquesta, precisament, és una de les conviccions en les quals el Govern Obert es fonamenta. Sempre hi ha molt coneixement a fora de l’administració pública i la consulta prèvia permet que aflori i es pugui aprofitar. Les entitats, lògicament, volen que les obligacions de transparència impliquin el mínim de burocràcia possible i que serveixin per millorar el seu funcionament i assolir els seus objectius socials. Intentarem donar resposta a aquesta demanda. Pel que fa a la regulació de les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, és un tràmit que impulsa el Departament de Justícia, però ens coordinem permanentment perquè la nostra regulació sigui coherent i alineada.

Ara mateix també hi ha una consulta oberta sobre l’Avantprojecte de Grups d’Interès. Què aportarà de nou aquest avantprojecte?

Aquesta consulta també l’impulsa el Departament de Justícia, però estic segur que servirà per posar l’accent en el realment important del control dels grups d’interès: permetre que la ciutadania conegui com i de quina manera s’influeix en la presa de decisió de les polítiques públiques .

Per acabar... quins reptes de futur es plantegen en matèria de transparència i govern obert?

El repte més important és que la ciutadania i les entitats tinguin tota la informació necessària, de forma entenedora i comprensible, per poder implicar-se activament en la presa de decisions. I això per un triple motiu: perquè hi hagi més confiança en les institucions, perquè les decisions siguin millors i perquè puguin ser avaluables i controlables.