L’OMS alerta del tractament que se li dona al suïcidi als mitjans de comunicació

El suïcidi és la primera causa de mort no natural a tot el món. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que cada any es suïciden 800.000 persones, el que representa una persona cada 40 segons. L’Institut Estadístic de Catalunya (IDESCAT) constata 3.679 suïcidis a l’Estat espanyol i 504 a Catalunya.

En aquestes dates tan assenyalades, diferents estudis internacionals han detectat que el sentiment de soledat provoca un augment de suïcidis en molts països. 

Un dels principals problemes dels suïcidis és la por a parlar del tema, fet que dificulta la seva prevenció. A aquest fet se li suma que el tractament que se li dona als mitjans de comunicació sovint no és l’adient, fet que no ajuda a representar la realitat i dificulta la seva normalització.

Per aquest motiu, l’Observatori de Mitjans i Salut Mental ha elaborat l’informe ‘El suïcidi als mitjans’, que analitza el tractament que fan diferents diaris tradicionals i digitals que aborden la temàtica del suïcidi.

A més d’exposar les pràctiques més comunes en la redacció de peces periodístiques, el document ofereix pautes i eines per revertir algunes de les males costums emprades. L’objectiu principal és que les cobertures mediàtiques ajudin a la prevenció d’un problema de salut com és el suïcidi.

Les claus per revertir la situació

Històricament, els suïcidis han estat silenciats per causes diverses com pràctiques religioses i culturals, fet que ha dificultat la falta de coneixement entorn la malaltia. L’OMS ja fa temps que recomana parlar del suïcidi de la mateixa manera que es parlar dels càncers, el VIH i els accidents de trànsit perquè la societat normalitzi aquesta situació i no tingui por, vergonya o senti rebuig a parlar-ne.

En aquesta línia, l’informe apunta al paper dels mitjans de comunicació perquè actuïn com a divulgadors, parlant de la realitat del suïcidi, del seu impacte continuat i com s’ha de treballar per prevenir-ho. 

La diagnosi referma la idea que és necessari parlar per forjar una sensibilitat i empatia respecte el tema, sempre obviant la morbositat i tot allò que perpetuï els mites que existeixen entorn el suïcidi.

L’anàlisi apunta que una de les claus és donar veu a aquelles persones que han viscut el suïcidi de primera mà, ja que molts col·lectius vulnerables com les persones grans o qui està empresonat no té un espai a les peces periodístiques que aborden el tema. Una de les alternatives és donar veu a aquelles entitats o associacions que lluiten en la prevenció del suïcidi o donen eines per superar la pèrdua d’un ésser estimat.

Un dels problemes que senyala el document és que els periodistes segueixen donant protagonisme a les causes, buscant el per què, sovint de forma sensacionalista i generalitzada, i associant-lo amb la perillositat, les addiccions o el context socioeconòmic i geogràfic de les persones.

Un tractament de les noticies amb to negatiu

L’informe de l’Observatori mostra que el to positiu ocupa un 44,5% de les notícies, enfront de l’11,5% negatiu. Tot i que predomina la temàtica en clau positiva, encara continua existint un percentatge molt elevat de neutralitat.

D’aquest contingut amb to neutral, només el 19,7% dels casos parlen de tractaments i recuperacions, davant l’elevat 36,1% del contingut etiològic o el 23,1% al voltant de la perillositat que adjudiquen a les persones que s’han suïcidat. Tenint tot això en compte, l’informe alerta que només un 21,1% de les noticies aborden la temàtica amb un to positiu.

D’altra banda, l’anàlisi considera imprescindible dedicar un espai en els estils que són adequats enfront dels inadequats a l’hora de decidir l’estil periodístic que s’empra, ja que es tendeix a tractar de suïcides a les persones que han decidit morir, sense tenir en compte la vulneració que això comporta, tant cap a la persona que ha mort com cap al seu entorn.

Com a punt a favor, el document també remarca que la voluntat de desestigmatitzar el suïcidi i revertir la manera en què es fa difusió està anant en augment.