La desinformació, una amenaça creixent per als drets socials

La desinformació s’ha convertit en una de les principals amenaces per als drets socials, segons recull el dossier número 69 de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, titulat 'Els drets socials en temps de desinformació'. El document denuncia com aquest fenomen erosiona la cohesió social, vulnera llibertats i dificulta greument la tasca de les entitats socials.

"La desinformació afecta les persones, els col·lectius vulnerabilitzats i el conjunt de la societat. Genera odi, estigmatitza i debilita la democràcia", alerta la Taula. Entre les principals preocupacions, destaquen l’increment dels discursos d’odi i el deteriorament de la confiança en les entitats socials.

📌 Tot a punt per a un nou debat #CatalunyaSocial.

Presentem el dossier 📄 'Els drets socials en temps de #desinformació', una mirada innovadora sobre aquest fenomen i el seu impacte en les persones ateses per les #entitatssocials i en el #TercerSectorSocial.

📍 @hubsocialbcn pic.twitter.com/E4KMNsWPxi

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) June 19, 2025

El dossier desgrana els conceptes clau per entendre la desinformació i els seus efectes. A més de rebutjar el terme "fake news" per la seva ambigüitat i origen autoritari, proposa una classificació més acurada: desinformació (informació falsa i intencionada), misinformation (errors sense intenció de fer mal) i malinformation (informació, falsa o no, difosa per fer mal).

També remarca com la desinformació s’ha tornat més sofisticada i rendible. "Es calcula que les principals webs desinformadores generen més de 67 milions d’euros anuals en ingressos publicitaris", adverteix el text. Plataformes digitals, empreses de bots i trols, i fins i tot partits polítics, en són responsables.

Drets vulnerats i col·lectius atacats

Les falsedats deliberades impacten directament sobre drets bàsics com el dret a la salut, l’educació o la no discriminació. Durant la pandèmia de la Covid-19, la desinformació va provocar centenars de morts per ingestió de productes tòxics, mentre que els discursos racistes o sexistes generen ansietat, aïllament i pèrdua d’oportunitats a milers de persones.

"La desinformació no és una mentida innocent. És una eina de violència i discriminació que perpetua estereotips i vulnera drets", resumeix el dossier. Les persones immigrades, les dones, el col·lectiu LGTBIQ+, o les persones amb discapacitat en són les principals damnificades.

El document també recull dades d’una enquesta realitzada a entitats socials de Catalunya, que constaten com les mentides posen en dubte la seva feina, erosionen la seva reputació i dificulten la captació de suports. "Les entitats pateixen les mentides per partida triple: en les persones que atenen, en les professionals i en la seva imatge pública".

La desinformació afecta, per exemple, la inserció laboral de persones migrades per la difusió de rumors sobre ajudes públiques o criminalització. A més, les treballadores socials poden ser increpades per difondre informacions errònies.

Segons el Digital News Report 2024, un 70% de les persones enquestades a Espanya es mostren preocupades per la desinformació a Internet. Font: Jordi de Temple

Reforçar la resposta col·lectiva

Davant aquest escenari, la Taula proposa diverses estratègies. Entre elles, impulsar l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI), promoure campanyes de contranarratives, reforçar aliances i activar mecanismes de resposta ràpida. "Sense amplificació, la desinformació no va enlloc", recorda el dossier citant Claire Wardle.

També es recomana als poders públics no fer servir la desinformació com a estratègia política, incloure formació en AMI a totes les etapes educatives i garantir atenció a les víctimes de desinformació. Pel que fa a les entitats socials, es demana coordinar-se, invertir en formació i promoure estudis per fer visible l’abast del problema.

Finalment, la Taula del Tercer Sector fa una crida a assumir responsabilitats col·lectives. "La lluita contra la desinformació ha de ser esperançadora. Comunicacions des de l’alegria, la cura i la veritat poden ser les primeres accions revolucionàries", conclou el dossier.

Amb aquest document, les entitats socials posen llum a un fenomen complex i invisible, i obren una via per revertir-ne els efectes amb accions concretes, col·laboratives i compromeses amb els drets humans.