El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma del Codi Civil estatal en referència a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Aquest canvi, que implica una adaptació de tota la normativa espanyola relacionada amb la discapacitat a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU, es tradueix en el canvi d’un model d’incapacitació jurídica a un de basat en els suports. És a dir, que es respecta la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat a l’hora de prendre decisions que afecten la seva vida.

Josep Tresserras, representant d’entitats tutelars a Dincat (Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual), destaca que aquesta reforma “suposa un canvi total de mentalitat. No hem de pensar en el que nosaltres creiem que necessita, sinó en el que la persona creu que necessita”.

La normativa catalana queda desfasada

Fins ara, les persones amb discapacitat sobre les quals s’havia determinat que no tenien capacitat de decisió tenien algú que les representava. Amb la nova llei “això ha desaparegut” comenta Tresserras, perquè la persona té dret a ser escoltada i per assolir aquesta capacitat es preveu dotar-la dels suports i recursos adaptats a les seves necessitats. “L’Estat també ha de vetllar perquè no hi hagi males influències”, afegeix.

No obstant això, ara mateix hi ha un desajust entre la normativa espanyola i la catalana, que “ha quedat desfasada”, segons indica Tresserras, “per un costat, els jutges han d’aplicar una llei d’enjudiciament civil amb una provisió de suports i, per l’altre, el dret civil català continua contemplant la figura de la tutela, com a figura de representació”. Per aquest motiu des de Dincat demanen al govern accelerar la reforma i alinear-se immediatament a la norma espanyola. “Havíem estat pioners en moltes coses, però ara ens hem quedat enrere”, comenta.

Més recursos i més adaptats

Per tal de poder dur a terme la normativa, cal dotar les persones amb discapacitat dels recursos i suports que necessitin en cada cas per prendre decisions. Això suposa que algunes persones poden necessitar suport per anar al metge, altres per gestionar grans quantitats de diners o altres per viure. En bona part, aquest suport l’ofereixen les entitats i “a mesura que vas coneixent la persona vas veient on l’has d’ajudar”. Josep Tresserras remarca que “ara amb aquest suport que ja se li dona s’ha de comptar amb la voluntat i preferència de la persona”.

Davant d’aquest primer pas, la federació planteja també la necessitat d’acompanyar la llei “d’un finançament públic suficient i canvis substancials en el funcionament del sistema judicial que la facin viable”. Des de l’entitat asseguren que reben aquest canvi amb els braços oberts i, de fet, ja estaven treballant en aquesta línia, encara que Tresserras assegura que “encara queda molt de camí per recórrer”.