Pilar Polo: “El 20% dels infants pateixen abusos sexuals al llarg de la seva infància”
Comparteix
La responsable de relacions institucionals de la Fundació Vicki Bernadet apunta que han assessorat una trentena de nens i nenes des de principis d'any.
La Fundació Vicki Bernadet és una entitat sense ànim de lucre que ofereix una atenció integral i especialitzada a totes aquelles persones que directa o indirectament han arribat a patir un abús sexual en la infància.
L’entitat també treballa en la prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors comesos en l’àmbit familiar i de l’entorn de confiança de l’infant.
Amb més de 20 anys d’experiència, la fundació dona un servei d’atenció terapèutica i jurídica, de formació i prevenció, i de comunicació i promoció.
La responsable de relacions institucionals, Pilar Polo, explica les claus per prevenir l’abús sexual infantil.
Com va néixer la fundació?
Va néixer l’any 1994 quan la Vicki va donar el pas d’explicar els abusos que havia patit dels 9 als 17 anys. En aquell moment no hi havia cap entitat que donés resposta a les persones que havien viscut un abús sexual a la infància i vam decidir tirar cap a endavant el projecte.
Quants casos heu atès des de la vostra creació?
Més d’11.500.
Quin percentatge d’infants poden arribar a patir un abús sexual al llarg de la seva infància?
Les dades europees ens demostren que estem al voltant del 20%. Un 24% en noies i un 15% en nois.
Quin percentatge d’infants s’atreveixen a confessar l’abús o demanar ajuda mentre l’estan patint?
Sempre han estat una minoria els infants que ho arriben a confessar. Però ara comença a haver-hi un canvi social important i són més capaços d’explicar aquestes experiències. Amb el que portem d’any ja hem fet 30 assessoraments d’infants que han verbalitzat un abús a les escoles. Abans aquesta xifra hagués estat impossible.
A què és degut?
Gran part del canvi és gràcies a la prevenció i sensibilització del tema. L’infant veu que si ho explica se’l creurà, tenim més professionals capacitats per tractar el tema i els professors són més conscients del problema a l'hora d’escoltar els infants.
Quin és l’àmbit on l’infant té més probabilitats de patir un abús?
L’entorn familiar. L’entorn de confiança és on es produeixen més casos. Pel que fa a la nostra experiència, la figura que més es repeteix és la figura paterna.
Molts dels infants que han estat víctimes no ho confessen fins que arriben a l’adultesa i alguns no ho arriben a dir mai. Com es pot trencar amb aquest tabú perquè les víctimes ho confessin?
S’ha de parlar molt del tema, donar peu a que els infants puguin explicar aquesta experiència sense jutjar-los ni tatxar-los de mentiders i sobretot que comptin amb suport. Si no tenen aquest suport és més complicat que es parli de l’abús i puguin demanar ajuda.
És molt important entendre que el fet de veure que altra gent parla del tema, fa més fàcil que cada cop més casos surtin a la llum. A partir del documental de Netflix ‘Examen de consciència’, on es veuen amb cara i ulls víctimes reals d’abusos sexuals infantils de l’església, moltes persones s’han atrevit a parlar.
Quina atenció se li dona a les famílies dels infants abusats perquè puguin assimilar el que ha passat i donin el suport adequat al seu fill o filla?
Se’ls dona un espai perquè pugin treballar tant personal com familiarment, amb un assessorament psicosocial i jurídic. En casos de nens i nenes molt petits, el treball es centra més en les famílies que en els infants, ja que és clau que els pares siguin forts i estiguin tranquils per al futur de l’infant.
Normalment el nen o nena que ha patit abusos sexuals ho arriba a superar?
L’infant ha d’aprendre a viure amb un experiència traumàtica com aquesta. Però si se li dona suport, pot viure amb una bona qualitat de vida. És molt important que quan l’infant expliqui els fets, se’l cregui, que en cap cas se’l victimitzi i que pugui rebre una ajuda professional de qualitat, tant ell com la seva família.
Es pot treballar l’abús infantil quan ja ets adult?
Per descomptat. En aquest cas s’han de treballar els sentiments que perduren de l’experiència traumàtica, com la culpa i la vergonya i la falta de confiança que pot haver generat en la seva vida. A priori has d’invertir més temps que en un infant, perquè aquests sentiments estan més arrelats a la persona i s’han de treballar amb més profunditat.
Afegeix un nou comentari