SOS Racisme suspèn més de la meitat dels partits pel 28-A

En el marc de les properes eleccions estatals del diumenge 28 d’abril, SOS Racisme ha fet una lectura antiracista de les propostes electorals de diferents partits polítics.

L’anàlisi s’ha dut a terme a través de sis temàtiques que aborden la defensa de la igualtat de drets i oportunitats i lluiten contra el racisme: el dret a una sanitat universal, pública i gratuïta, el tancament dels Centres d’Internament per a persones Estrangeres (CIE), la derogació de la llei d’estrangeria, el dret a vot universal, la garantia de la llibertat en moviment i el control del racisme policial.

L’anàlisi s’ha fet amb els sis partits polítics que, des de Catalunya, es presenten a les eleccions estatals i que tenen representació parlamentària: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya (JxC), Catalunya en Comú Podem (Cat-ECP), Partit Socialista de Catalunya (PSC), Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s).

Els criteris d’avaluació s’han fet en funció de si els partits estan a favor, en contra, proposen una reforma en una altra línia que SOS Racisme o directament no es posicionen.

#ELECCIONS | El #28A si pots votar #NoVotisRacisme
Analitzem els programes electorals en clau antiracista.
Tota la informació https://t.co/Xrz3jyWvMD

+865.000 persones majors d'edat a Catalunya (15%) NO tenen #dretAdecidir ‼️#VotxTothom #VotarEsUnDerecho #RacismoElectoral pic.twitter.com/WeK6AVKvd7

— SOS Racisme CAT (@SOSRacis) 26 d’abril de 2019

Dret a una sanitat universal pública i gratuïta

Al 2012, l’aprovació del Reial Decret 16/2012 va suposar la finalització de la sanitat universal a l’Estat espanyol. El decret nega l’accés al sistema nacional de salut a les persones estrangeres en situació administrativa irregular.

Des de llavors, SOS Racisme Catalunya lluita per tornar a establir un sistema nacional de salut universal, públic i gratuït.

ERC, JxC, Cat-ECP i PSC donen suport a la mesura, mentre que PP i C’s limiten l’accés a la sanitat a les persones amb nacionalitat espanyola.
 

Tancament dels CIE

Els Centres d’Internament per a persones Estrangeres priva de llibertat per una falta administrativa i no pas un delicte. A més, les condicions d’internament no garanteixen els drets humans. L’atenció mèdica és insuficient i limitada, no es garanteix la comunicació entre persones retingudes i les seves famílies i no hi ha mecanisme de transparència ni de redempció de comptes a la societat.

Sos Racisme demana el tancament definitiu de tots els centres d’internament per a persones estrangeres.

En aquest cas, només ERC i Cat-ECP estan a favor. JxC proposa tancar-los i substituir-los per espais d’acollida i control tutelades per entitats socials reconegudes i respectuoses amb els drets humans i el PSC parla de modificar l’actual model, d’acord amb les recomanacions d’organismes com el Defensor del Pueblo.

Tant el PP com C’s no fan referència als CIE però van votar en contra en la moció pel tancament del CIE de Barcelona.

Derogació de la llei d’estrangeria

Aquesta llei vulnera, entre d’altres, el dret a la mobilitat, i respon a una política migratòria europea agressiva i inhumana. La llei d’estrangeria provoca situacions injustes i dramàtiques, condemna les persones a la irregularitat, a viure en la invisibilitat administrativa i la criminalització social.

La derogació d’aquesta llei és una reivindicació que SOS Racisme i altres col·lectius antiracistes porten a terme des de fa molt de temps, ja que és un pilar base del racisme institucional. També és generador d’un context polític i social idoni a l’augment i justificació d’actituds racistes, discursos xenòfobs i polítiques discriminatòries.

ERC i CaT-ECP es posicionen a favor i el PP i C’s en contra, mentre que JxC i el PSC proposen alternatives, però que no garanteixen la derogació.
 

Dret a vot universal, dret a votar i ser votades les persones amb nacionalitat estrangera

El dret al vot, a elegir i ser elegit, forma part del conjunt de drets civils polítics. El dret a vot és una eina fonamental de diàleg i participació i és imprescindible perquè les persones estrangeres es facin visibles com a part de la ciutadania i s’identifiquin amb un projecte de societat i estat.

L’entitat antiracista defensa que el dret a vot no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

De nou, Cat-ECP i ERC es posicionen a favor mentre que el PP està en contra. JxC i C’s es mantenen al marge i el PSC planteja una reforma només en el marc de les eleccions municipals.

Llibertat de moviment

La possibilitat de decidir on viure és un aspecte fonamental de la llibertat humana. La lliure circulació de persones i la llibertat de residència són drets humans bàsics. La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 proclama el dret de sortida a qualsevol país, però no el dret d’entrada i assentament. La limitació al dret a la lliure circulació entre països en funció del lloc de naixement de les persones més vulnerables i amb menys recursos és una discriminació inacceptable.

Sos Racisme reivindica l’obertura de les fronteres i la lliure circulació de persones.

Cat-ECP i ERC tornen a estar d’acord amb la mesura, però el PSC, C’s i el PP es mantenen en contra.

JxC planteja una alternativa per suprimir la disposició de la llei d’estrangeria, que permet el procediment de devolució en calent sense cap mena de garantia.

Control del racisme

En ocasions, s’han donat casos d’abús i discriminació a persones estrangeres per part dels agents dels cossos de seguretat pública. Això significa que les persones que han de garantir la convivència i la seguretat i la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania, es converteixen en perpetradores de la vulneració d’un dret.

L’entitat antiracista demana el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.

Respecte aquesta mesura, cap dels sis partits polítics s’ha volgut posicionar i no ho identifiquen com a problema o preocupació.