Malgrat comptar amb una històrica tradició associativa, fins ara, el Tercer Sector Social no ha disposat d’un marc legal propi a Catalunya, a diferència d’altres territoris com el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa o Castella Lleó.

Per canviar aquesta situació, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya –com a organitzacions representants del sector– han reclamat una llei que posi en valor la feina de les entitats socials, així com la seva participació en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques públiques.

“Actualment, només hi ha algunes normatives específiques que afecten de manera individual les organitzacions del tercer sector social, però aquesta regulació no és suficient ni s’ajusta a la realitat i evolució del sector”, ha recordat Francina Alsina, la presidenta de la Taula.

El contingut de la futura llei

La proposició de llei, recentment registrada al Parlament de Catalunya amb el suport de tots els partits polítics excepte Vox, consta de 19 articles (dividits en 4 capítols), una disposició addicional, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

Al primer capítol es fa referència a la definició de les entitats del tercer sector, als principis rectors i al seu àmbit d’aplicació. En aquest sentit, segons Alsina, és important que aquesta llei “reconegui la identitat pròpia del sector”, basada en la democràcia, la transparència, la no discriminació i la cohesió social.

La proposició especifica, al segon capítol, qüestions relatives a la col·laboració entre el Tercer Sector Social i els sectors públic i privat, com ara els instruments no contractuals. “Creiem que la col·laboració entre les entitats socials i les administracions és bàsica i que s’ha d’establir des de la coresponsabilitat”, ha comentat la presidenta de la Taula. L’objectiu d’aquesta aliança, ha afegit, és “donar una millor resposta a les necessitats de les persones”.

El tercer capítol posa sobre la taula la necessitat de que el tercer sector esdevingui un interlocutor reconegut no només de manera implícita, sinó també amb garanties de dret, amb suport institucional i amb un finançament adequat per poder desenvolupar la seva feina. Així, una major inversió i un reforç pressupostari des de les administracions públiques, en paraules d’Alsina, garantirien la sostenibilitat dels programes. Per últim, s’estableixen les mesures de foment del sector, que inclouen la regulació del ‘Pla d’impuls i promoció del Tercer Sector’.

Helena Fontanet, presidenta de La Confederació, ha reconegut que aquesta part inicial del tràmit ha estat marcada per la modificació d’alguns elements del text que es va treballar amb les entitats originalment, ja que aquests feien referència a aspectes que s’haurien de regular a través de la Llei d’Acció Concertada. Tot i així, ha assegurat que voldran recuperar-los pròximament en el debat parlamentari. Un debat que, segons han afirmat, esperen que arribi aviat i que derivi en el consens necessari per reconèixer i reforçar el paper del sector.