-
Sigui quina sigui la seva forma jurídica, l'entitat s'ha de preguntar què vol fer, com, amb qui, per a qui i amb quins mitjans. Font: Canva. -
L'últim pas per constituir una organització sense ànim de lucre és inscriure-la al Registre d'Entitats Jurídiques. Font: Canva.
Constituir una entitat sense ànim de lucre implica prendre decisions clau sobre el projecte, definir la forma jurídica i completar diversos tràmits formals.
Crear una entitat sense ànim de lucre és un procés que combina decisions organitzatives, responsabilitats jurídiques i la voluntat de donar resposta a una necessitat social. Abans d'iniciar qualsevol tràmit, és important valorar la solidesa del projecte, entendre per què es vol constituir l’entitat i quin model jurídic s’hi adapta millor.
Cada figura —associació, fundació o cooperativa— té característiques pròpies, requisits econòmics diferents i maneres específiques d’organitzar el govern i la participació. Un cop presa aquesta decisió, cal redactar l’acta fundacional, elaborar els estatuts i definir la composició dels òrgans de govern, que seran la base del funcionament intern de l’organització.
Finalment, la inscripció al Registre d’Entitats Jurídiques és el pas que atorga personalitat jurídica plena i permet iniciar l’activitat. Aquesta guia sintetitza tots aquests elements perquè les entitats puguin constituir-se amb seguretat i claredat.
Pensar el projecte i escollir la forma jurídica
Abans d’iniciar el procés de constitució, és essencial analitzar la viabilitat del projecte i determinar quina figura jurídica s’ajusta millor als objectius i recursos disponibles.
Les associacions són estructures participatives basades en les persones, no requereixen aportació econòmica inicial i funcionen a través de l’assemblea i la junta directiva. Les fundacions, en canvi, necessiten una dotació fundacional mínima de 30.000 euros, es governen mitjançant un patronat i tenen un funcionament més reglamentat orientat a complir la finalitat fundacional. Les cooperatives d’iniciativa social requereixen una aportació mínima de 3.000 euros i impliquen una gestió democràtica basada en la participació directa de les persones sòcies.
En qualsevol cas, cal definir clarament què farà l’entitat, a qui s’adreçarà, com s’organitzarà i quins recursos tindrà per desenvolupar l’activitat, garantint que el projecte és realista i sostenible.
Redactar i signar l'acta fundacional
L’acta fundacional és el document que formalitza la voluntat de crear l’entitat i n’inicia el procés legal. Ha d’incloure la data i el lloc de constitució, la denominació de l’entitat, el domicili, la identificació de les persones fundadores i la declaració expressa de voluntat de constituir-la.
També ha de recollir la incorporació dels estatuts, les aportacions inicials (si n’hi ha) i la designació provisional dels òrgans de govern. Per a les associacions, aquest document es presenta al Registre d’Entitats Jurídiques mitjançant tràmit administratiu.
En el cas de les fundacions, la legislació exigeix formalitzar l’acta davant notari per mitjà d’una escriptura pública, ja que comporta la constitució d’un patrimoni destinat a la finalitat fundacional. Sense l’acta fundacional, no es pot iniciar cap pas següent del procés de creació.
Redactar els estatuts
Els estatuts són la norma interna essencial de l’entitat i n’estableixen el funcionament i l’estructura. Han de contenir la denominació, finalitats, àmbit territorial d’actuació, dades del domicili, categories de persones sòcies, drets i deures, règim disciplinari, funcionament dels òrgans de govern i el règim econòmic.
També han de definir el procediment de convocatòria i celebració de l’assemblea, el sistema d’elecció i renovació de la junta directiva o del patronat, i la gestió del patrimoni. Les cooperatives han de regular també el funcionament del consell rector i el règim de participació de les persones sòcies usuàries o treballadores. La Generalitat posa a disposició models orientatius, però cada entitat pot adaptar els estatuts a la seva realitat sempre que compleixin el contingut mínim obligatori. Uns estatuts clars i actualitzats faciliten la governança de l’entitat i eviten conflictes interns.
Definir les persones sòcies
Les entitats, especialment les associacions, han de determinar quines persones formaran part de l’entitat i amb quina categoria: fundadores, ordinàries, col·laboradores o honorífiques, segons el que s’estableixi als estatuts. També cal configurar la junta directiva, que ha d’estar formada com a mínim per tres persones: presidència, secretaria i tresoreria, encara que es poden afegir més càrrecs. Aquesta primera junta s’acostuma a designar a l’acta fundacional i es formalitza a la primera assemblea.
En les fundacions, les persones que integraran el patronat inicial s’estableixen en l’escriptura pública de constitució i assumeixen la responsabilitat de govern i administració des del moment de la inscripció al registre.
En les cooperatives, el govern recau en l’assemblea de persones sòcies i en el consell rector, amb funcions regulades de manera més estricta. Tenir clars els rols i responsabilitats és essencial per garantir una gestió transparent i participativa.
Inscripció als censos
El procés de constitució finalitza amb la inscripció al Registre d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, tràmit imprescindible perquè l’entitat adquireixi personalitat jurídica i pugui operar legalment. Per a la inscripció cal presentar l’acta fundacional, els estatuts signats, la sol·licitud oficial i el justificant del pagament de la taxa corresponent. Un cop inscrita, l’entitat pot desenvolupar activitats, obrir un compte bancari, contractar personal o rebre subvencions.
D'altra banda, les entitats poden donar-se d’alta a altres censos en funció de la seva activitat. Per exemple, existeix el Cens del Voluntariat de Catalunya, el Registre d’ONGD, el Cens d’Entitats Juvenils, el Registre d’Entitats Esportives i el Registre d'Entitats de Medi Ambient, entre d’altres. Aquestes inscripcions poden ser obligatòries o voluntàries segons la normativa sectorial, i permeten accedir a recursos, subvencions o reconeixement administratiu.
