Com es gestiona la videovigilància a les entitats del tercer sector?

La vídeovigilància és un sistema de seguretat que utilitza càmeres de vídeo per gravar i monitorar imatges en temps real. Es pot utilitzar en una gran varietat d'entorns, com ara espais públics, llocs de treball i instal·lacions privades. 

Les entitats del tercer sector poden beneficiar-se de la vídeovigilància a l'hora d'identificar persones sospitoses, recollir proves i garantir la seguretat de les seves instal·lacions per a les persones treballadores, voluntàries i usuàries. Per exemple, les organitzacions que treballen amb persones vulnerables, com ara els infants o les persones grans, poden utilitzar la vídeovigilància per detectar i prevenir abusos.

El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, estableix els requisits en matèria de tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres de videovigilància, incloent-hi l'obligació d'informar, en tot moment, que un espai disposa d'aquest sistema de gravació.

Concretament, l'apartat f de l'article 6.1 del RGPD informa que "la licitud del tractament és necessària per a la satisfacció d'interessos legítims perseguits per la persona responsable del tractament o per un tercer, sempre que sobre aquests interessos no prevalguin els interessos o els drets i llibertats fonamentals de la persona interessada que requereixin de la protecció de dades personals, en particular quan la persona interessada sigui un infant".

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) estableix un seguit de criteris a l'hora de comptar amb sistemes de vídeovigilància en l'entorn laboral en matèria de protecció de dades personals:

• Legitimació: es tindrà en compte el dret a la intimitat i a la imatge de les persones treballadores i voluntàries.
• Dret a la informació: les entitats del tercer sector han de comunicar l'existència d'un sistema de vídeovigilància a través de cartells informatius. A més, les persones treballadores, voluntàries i la representació sindical també hauran de ser informades pels canals d'informació oficials de l'entitat en qüestió. Això implica proporcionar informació detallada sobre la finalitat de la videovigilància i com s'utilitzaran les imatges captades. A més, cal assegurar-se que les càmeres no captin més imatges de les necessàries per a les finalitats declarades.
• Instal·lació: les càmeres només poden captar imatges d'aquelles zones indispensables pel control laboral i mai podran ubicar-se en espais com lavabos, vestuaris o zones de descans de les persones treballadores i voluntàries. 
• Sistema de gravació i visualització d'imatges: una persona autoritzada podrà accedir al visionat de les imatges. El sistema de gravació s'ubicarà en una zona vigilada i d'accés restringit. Les imatges estaran disponibles durant un mes des de que van ser gravades. La petició d'imatges per les forces i cossos de seguretat de l'estat espanyol es realitzaran en el marc d'actuacions judicials o policials.

És important que les entitats del tercer sector coneguin i compleixin amb aquests criteris per assegurar un ús adequat de la videovigilància dins del marc legal. Per resoldre dubtes sobre aquestes qüestions es pot accedir als serveis d'assessorament.