Respecte de la capacitat per ser donant i tractant-se de persones físiques, podem afirmar que la llei exigeix una capacitat superior que per altres contractes. Això és degut, per un costat, a la falta de contraprestació per part del donatari, i d'altre, a l'intent per part de la llei de protegir a tercers com poden ser creditors i legitimaris, que podrien veure perjudicats els seus drets si el donant distribueix gratuïtament tots els seus béns.

Tractant-se de persones jurídiques, com poden ser societats mercantils, no obstant tenir ànim de lucre, -qüestió que xoca amb l¿idea de liberalitat-, actualment se¿ls reconeix capacitat per fer donacions, ja que tenen capacitat jurídica. Per exemple, una societat anònima pot fer una donació a una fundació i encara que no obtingui directament un guany, pot aconseguir publicitat que a llarg termini li pot reportar beneficis. Els donants no poden revocar les donacions motivades per captacions públiques o benèfiques a partir del moment en què manifesten públicament la voluntat de donar. Pel que fa a la capacitat per ser donatari, hem de dir que les persones físiques han de tenir un mínim de discerniment, és a dir, capacitat per entendre l¿ acte d¿atorgament. Com a regla especial hem de destacar que, no poden acceptar donacions les associacions no permeses per la llei, com són les que persegueixen fins il¿lícits o paramilitars.

Però si que poden acceptar donacions, les associacions permeses i les fundacions amb el consentiment del Protectorat, quan es tracti de donacions amb carreges que desnaturalitzin els fins fundacionals. D'altre banda, les donacions no oneroses a favor d¿una fundació no poden ser renunciades sense l'autorització prèvia del Protectorat.