Marques, patents i models d’utilitat: útils però desconeguts

Una marca és un signe que distingeix en el mercat els productes o serveis d’una entitat, ja sigui de caràcter mercantil (SA, SL, etc.) o sense ànim de lucre (associacions, fundacions, etc.). La raó de ser de la marca és permetre diferenciar i individualitzar dins del mercat els productes o serveis d’altres productes o serveis idèntics i/o similars i produïts per una altra entitat. La marca també serveix per identificar l’origen d’aquests productes. En ocasions, la marca pot inclús constituir un indicador de la qualitat del producte o esdevenir un mitjà de promoció.

Una patent és un títol de propietat industrial que dona a la persona que n’és titular el dret d’actuar davant de tercers quan copiïn, falsifiquin, fabriquin, importin o venguin els productes o procediments protegits per la patent que correspongui, sense el seu consentiment. En cas d’infracció per part de terceres persones, el/la titular de la patent pot emprendre accions legals contra aquestes persones.

Els denominats models d’utilitat són un altre títol de propietat industrial que, de la mateixa manera que ho fan les patents, també protegeixen solucions tecnològiques, però amb la particularitat que són només solucions menors i que no poden protegir procediments sinó només aparells i dispositius.

Les marques poden protegir productes i serveis. Alguns exemples d’utilitat per a les entitats sense ànim de lucre sobre què podem protegir a través de les marques són els següents:

• Paraules o combinacions de paraules. És a dir, es poden registrar com a marca els conceptes (noms o combinacions de noms) usats distintivament per a fer referència a un producte, servei o directament a la nostra entitat (p.e., Greenpeace).
• Imatges, figures, símbols i gràfics. L’exemple més habitual és el fet de registrar com a marca el logotip d’una entitat.
• Les lletres i xifres amb una tipografia concreta i les combinacions de xifres i/o lletres. Per exemple, la sigla distintiva de la nostra entitat (p.e., WWF).
• Les formes tridimensionals entre les que s’inclouen els embolcalls, els envasos, la forma del producte o la seva presentació.
• Els sons, sempre que siguin susceptibles de representació gràfica, com per exemple, a partir d’un pentagrama. 
• Qualsevol combinació dels signes o ítems que, amb caràcter enunciatiu, es mencionen en els apartats anteriors.

En definitiva, una marca és un signe distintiu atorgat per una persona física o jurídica (entitats mercantils, sense afany de lucre, etc.) sobre els seus productes i/o serveis. La marca té un temps determinat, que pot ser renovable, i s'inscriu en un territori, per fer-ne ús en el mercat. Així, s'impedeix a altres que ho facin sense el seu consentiment.

Per tant, s'ha de valorar què permet distingir-se en el mercat o sector al que pertany el tipus de servei i acció que promogui, desenvolupi i dugui a terme l'entitat. Presa la decisió i escollida la marca, caldrà registrar-la tenint en compte els paràmetres i limitacions legals corresponents.

Un cop realitzat aquest tràmit, es podran emprendre accions legals en el cas que es detecti un ús il·legítim de la seva marca registrada per part de tercers.

Pel que fa a les patents, la normativa vigent permet que allò protegit per patent pugui estar format o contenir matèria biològica, també s’admet que els procediments amb els que es produeixi, transformi o utilitzi matèria biològica siguin objecte de patent. En definitiva, una patent ha de resoldre un problema tècnic i pot referir-se a procediments, productes, aparelles o dispositius tècnics; o a la forma d’usar dits productes. En resum, poden ser objecte de protecció:

• Un procediment quan aquest sigui innovador.
• Un mètode de fabricació.
• Una màquina, aparell, dispositiu o un producte innovador.
• Un perfeccionament o millora de l’esmentat als apartats anteriors.

Aquest tipus de protecció es troba potser una mica més allunyat de les necessitats de protecció de les idees que possiblement puguin tenir les entitats sense ànim de lucre, tot i que no és del tot improbable que aquestes entitats ideïn en algun moment de la seva trajectòria una tècnica, enginy o projecte innovador i vulguin patentar-lo.

Els models d’utilitat poden servir per protegir:

• un utensili.
• un instrument.
• una eina.
• un aparell.
• un dispositiu o una part d’aquest dispositiu.
• un producte químic.
• un aliment.

Ara bé, mai pot ser protegit per un model d’utilitat un procediment, ni matèria biològica, ni substàncies i composicions farmacèutiques. En definitiva, els models d’utilitat efectuen millores menors en productes ja existents o que adapten aquests productes.

El model d’utilitat és similar a una patent però el seu procés de registre és més senzill i ràpid, i més econòmic. Cal no confondre-ho amb la patent, ja que tot el que pugui ser objecte de registre com a patent, no podrà registrar-se mai com a model d’utilitat.

La marca pot protegir productes i serveis. El signe adoptat com marca ha d’estar disponible. No podrà registrar-se com a marca un signe que sigui idèntic o semblant a una marca anteriorment sol·licitada o registrada, si se sol·licita per productes, serveis o activitats idèntiques o similars i pugui comportar un risc de confusió al públic.

Passa el mateix si es tracta d’una marca notòria o de renom, ja que un intent de registre de marca en aquest context pot comportar un aprofitament indegut de la marca i inclús es podria interpretar com un aprofitament de reputació aliena. 

Per últim, les patents i els models d’utilitat podran protegir tot allò que reuneixi les següents característiques: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial. Per tant, no es podran protegir:

• els descobriments.
• les teories científiques i els mètodes matemàtics.
• les obres literàries, artístiques i científiques que es protegeixen a través dels drets de propietat intel·lectual.
• els plans, regles o mètodes:
  • per l’exercici d’activitats intel·lectuals.
  • per a jocs.
• els mètodes econòmic-comercials.
• els programes d’ordinador.
• les formes de presentació d’informació.
• les races animals i les varietats vegetals.
• les invencions quina explotació comercial sigui contrària a l’ordre públic o als bons costums.
• el cos humà en tots els estadis de la seva constitució i desenvolupament, així com el simple descobriment d’un dels seus elements, inclosa la seqüència o seqüència parcial d’un gen. Ara bé, en canvi, un element aïllat del cos humà o obtingut d’una altra manera mitjançant un procediment tècnic, inclosa la seqüència total o parcial d’un gen, si podria ser patentable.
• els procediments essencialment biològics d’obtenció de plantes i animals.
• els mètodes de tractament quirúrgic, terapèutic o de diagnosi, ni tan sols la simple seqüència d’ADN sense indicació de funció biològica.
• tampoc es poden protegir les invencions de procediments com a models d’utilitat.