Les marques poden protegir productes i serveis. Alguns exemples d’utilitat per a les entitats sense ànim de lucre sobre què podem protegir a través de les marques són els següents:

• Paraules o combinacions de paraules. És a dir, es poden registrar com a marca els conceptes (noms o combinacions de noms) usats distintivament per a fer referència a un producte, servei o directament a la nostra entitat (p.e., Greenpeace).
• Imatges, figures, símbols i gràfics. L’exemple més habitual és el fet de registrar com a marca el logotip d’una entitat.
• Les lletres i xifres amb una tipografia concreta i les combinacions de xifres i/o lletres. Per exemple, la sigla distintiva de la nostra entitat (p.e., WWF).
• Les formes tridimensionals entre les que s’inclouen els embolcalls, els envasos, la forma del producte o la seva presentació.
• Els sons, sempre que siguin susceptibles de representació gràfica, com per exemple, a partir d’un pentagrama.
• Qualsevol combinació dels signes o ítems que, amb caràcter enunciatiu, es mencionen en els apartats anteriors.

En definitiva, una marca és un signe distintiu atorgat per una persona física o jurídica (entitats mercantils, sense afany de lucre, etc.) sobre els seus productes i/o serveis. La marca té un temps determinat, que pot ser renovable, i s'inscriu en un territori, per fer-ne ús en el mercat. Així, s'impedeix a altres que ho facin sense el seu consentiment.

Per tant, s'ha de valorar què permet distingir-se en el mercat o sector al que pertany el tipus de servei i acció que promogui, desenvolupi i dugui a terme l'entitat. Presa la decisió i escollida la marca, caldrà registrar-la tenint en compte els paràmetres i limitacions legals corresponents.

Un cop realitzat aquest tràmit, es podran emprendre accions legals en el cas que es detecti un ús il·legítim de la seva marca registrada per part de tercers.

Pel que fa a les patents, la normativa vigent permet que allò protegit per patent pugui estar format o contenir matèria biològica, també s’admet que els procediments amb els que es produeixi, transformi o utilitzi matèria biològica siguin objecte de patent. En definitiva, una patent ha de resoldre un problema tècnic i pot referir-se a procediments, productes, aparelles o dispositius tècnics; o a la forma d’usar dits productes. En resum, poden ser objecte de protecció:

• Un procediment quan aquest sigui innovador.
• Un mètode de fabricació.
• Una màquina, aparell, dispositiu o un producte innovador.
• Un perfeccionament o millora de l’esmentat als apartats anteriors.

Aquest tipus de protecció es troba potser una mica més allunyat de les necessitats de protecció de les idees que possiblement puguin tenir les entitats sense ànim de lucre, tot i que no és del tot improbable que aquestes entitats ideïn en algun moment de la seva trajectòria una tècnica, enginy o projecte innovador i vulguin patentar-lo.

Els models d’utilitat poden servir per protegir:

• un utensili.
• un instrument.
• una eina.
• un aparell.
• un dispositiu o una part d’aquest dispositiu.
• un producte químic.
• un aliment.

Ara bé, mai pot ser protegit per un model d’utilitat un procediment, ni matèria biològica, ni substàncies i composicions farmacèutiques. En definitiva, els models d’utilitat efectuen millores menors en productes ja existents o que adapten aquests productes.

El model d’utilitat és similar a una patent però el seu procés de registre és més senzill i ràpid, i més econòmic. Cal no confondre-ho amb la patent, ja que tot el que pugui ser objecte de registre com a patent, no podrà registrar-se mai com a model d’utilitat.