Hi ha moltes normatives que regulen en la línia de reduir la contaminació que es genera en els desplaçaments per raons laborals, però, tot i que el grau d’obligatorietat varia, la tendència és similar.

En l’àmbit estatal la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible ja indica que amb caràcter voluntari “les administracions competents fomentaran igualment el desenvolupament de plans de transport d’empreses, amb l’objectiu de reduir l’ús de l’automòbil i promoure mètodes menys contaminants en els desplaçaments dels treballadors” a les empreses amb més de 400 persones treballadores.

A més, la futura Llei de Mobilitat Sostenible, que es preveia aprovar al llarg del 2023, recull que “les empreses amb 500 o més treballadors per centre hauran d’elaborar plans de mobilitat sostenible a la feina”.

A Catalunya, el Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, també estableix que “s'han de dotar de plans de mobilitat, [...] els centres de treball amb més de 500 treballadors propis o externs o centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals”.

A més a més, Barcelona, com a punt de concentració de vehicles, és un dels territoris que més treballa per la reducció d’aquesta contaminació i indica al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020 -el nou pla està en tràmit- la necessitat de comptar amb Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE). Aquesta normativa estableix l’obligatorietat de tenir un PDE, entre altres, als edificis, centres de treball i complexos on treballin més de 500 persones.

Encara que la normativa pugui afectar un volum baix d’entitats no lucratives, prendre la iniciativa de crear un protocol d’aquest estil pot afavorir l’organització.