Poden percebre un sou les persones que tenen un càrrec a l’òrgan de govern?

En les associacions i federacions d’àmbit català, els càrrecs de la junta directiva mai poden percebre un sou provinent de l’entitat per aquesta tasca. En d’altres paraules, la funció de membre de la junta directiva de les associacions i federacions, d’acord amb el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques (article 322-16), no pot ser remunerada atès que aquestes persones han d’exercir el seu càrrec de manera completament gratuïta.

No obstant, els càrrecs de la junta directiva sí tenen dret a ser rescabalats per aquelles despeses que justifiquin degudament i que es produeixen en motiu de l’exercici del seu càrrec a la junta.

La normativa catalana (article 322-16 del Codi Civil) introdueix un matís molt rellevant: els membres de l’òrgan de govern que exerceixin funcions de direcció, de gerència o altres, si aquestes no són funcions relacionades amb la tasca de govern de l’associació o federació podran ser retribuïts sempre i quan s’estableixi una relació laboral entre aquesta persona i l’entitat i no siguin més de la meitat dels membres de l’òrgan de govern els qui percebin un sou provinent de l’entitat en aquests termes.

Arrel d’aquesta previsió de la Llei pel que fa a l’exercici de funcions de direcció i gerència es pot extreure una norma bàsica amb tres punts clau per a la retribució per part de la mateixa entitat de les persones que són membres de la junta directiva de les associacions o federacions:

1. Aquesta retribució es produeixi en el marc d’una relació laboral.
2. La tasca per la qual es troba contractada la persona és diferent de les que per motiu del seu càrrec a la junta directiva li pertoquen.
3. El nombre de membres de la junta directiva que perceben un sou de l’entitat no superen el 50% del conjunt de membres de la mateixa junta. Per exemple, si hi ha tres persones a la junta, només pot cobrar una; i si n’hi ha quatre, només poden cobrar fins a dues.

Les funcions del president són, en termes generals, les de dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'assemblea general i de la junta directiva, presidir i dirigir els debats, tant de l'assemblea general com de la junta directiva, emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat, establir la convocatòria de les reunions de l'assemblea general i de la junta directiva, visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació i  totes aquelles que tinguin relació amb el seu càrrec u/o siguin delegades per l'assemblea general o la junta directiva.

Les funcions del tresorer són, a grans trets, la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes, portar un llibre de caixa, signar els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria, pagar les factures aprovades per la junta directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president, i ingressar el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o estalvi.

El secretari pot tenir com a funcions, entre d’altres, les de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'assemblea general i la junta directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

Si no es tracta de les funcions que, o bé per estatuts o bé d’acord amb les tasques típiques de cada càrrec, els membres de la junta poden dur-les a terme de manera remunerada si es compleixen els tres requisits abans explicats.

En el cas de les entitats esportives, aquestes entitats sense ànim de lucre poden tenir uns òrgans de govern diferents en funció del tipus de club esportiu. Si es tracta d’un club de règim general hi haurà una junta directiva composada per, com a mínim tres membres. Si es tracta d’un club de règim simplificat, hi haurà només un/a president/a i un/a secretari/a.

Amb independència de quin sigui el tipus d’òrgan de govern, d’acord amb la normativa que regula les entitats esportives a Catalunya (Decret 58/2010 d’entitats esportives de Catalunya), el càrrec a la directiva d’una entitat esportiva catalana és incompatible amb prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals. Per tant, no és possible fer cap excepció com en el cas de les associacions i federacions. En tot cas, cap membre de la junta directiva podrà disposar d’un contracte laboral amb la mateixa entitat ja sigui per realitzar tasques pròpies del seu càrrec com per realitzar tasques diferents.

D’acord amb el Codi Civil català (article 332-10), el càrrec dels patrons d’una fundació ha de ser exercit de manera gratuïta. Tot i que, de la mateixa manera que les juntes de les associacions i federacions, els patrons tenen dret a ser reemborsats per les despeses que tingui per raó de l’exercici del seu càrrec.

Els patrons sí que poden establir una relació laboral o professional amb la fundació però sempre i quan aquesta sigui per tasques diferents a les seves funcions atribuïdes com a patró i el nombre de patrons amb relació laboral o professional amb l’entitat no superi el nombre de patrons que calen per constituir vàlidament el patronat.

Abans de que l’entitat formalitzi un contracte laboral amb un patró, el patronat ha de presentar al protectorat la declaració responsable al Protectora, per a que es pronunciï sobre la relació laboral que es pretén formalitzar.

Si l’import dels contractes formalitzats amb un patró és superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econòmic tancat i aprovat pel patronat, s’ha d’acompanyar la declaració responsable amb un informe validat per tècnics independents que justifiqui que la contractació és beneficiosa per a la fundació i respon a criteris del mercat laboral o professional.

També es requereix el dit informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, més el cost del nou contracte que es vol formalitzar, és superior al dit 10%.

Pel que fa als consells rectors de les cooperatives sense ànim de lucre, d’acord amb la normativa catalana de cooperatives (Llei 12/2015 de cooperatives) l’exercici del càrrec de membre d’aquest òrgan de govern, quan és exercit per un soci, no dóna dret a retribució. Com a excepció a l’anterior es fixa que, si els estatuts o l’assemblea aixequen dita prohibició i preveuen que els socis membres del consell rector podrà cobrar, els qui ocupin un càrrec en aquest òrgan podran percebre una retribució per la seva tasca en la gestió directa de l’entitat.