Aquestes persones es troben en una situació intermèdia pel que fa a l’organització i la capacitat d’agència (s'entén com a capacitat d'influir). En aquest àmbit la tasca de les entitats té un paper molt rellevant:

• Promoure el treball amb les famílies.
• Fomentar el lleure i el voluntariat com a formes d’inclusió social que afavoreixen la participació política.

Tot i que de forma indirecta, l'estudi també estableix que la millora de la política d’habitatge i la continuació del suport psicològic, si escau, durant la desinstitucionalització també afecta positivament la participació política. Es tracta de mesures que afavoreixen el fet de “sentir-se part de la comunitat i així estar en condicions de prendre part de la gestió dels seus afers públics”.

La incapacitat per poder votar fins als 18 anys i els pocs òrgans de participació decisoris on poder accedir redueixen a mínims la participació política d’aquest col·lectiu, més enllà de casos puntuals. De fet, la participació electoral també és baixa entre els 18 i els 25 anys. La tasca de les entitats podria passar per:

• Fomentar més experiències de participació ciutadana i l’associacionisme infantil i juvenil.
• Utilitzar els canals habituals d’aquest col·lectiu (xarxes socials).
• Promoure la formació en habilitats socials.
• Potenciar el voluntariat juvenil i ampliar-lo per als i les menors de 16 anys.