Què cal saber sobre la Llei de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme?
Comparteix
Les organitzacions sense ànim de lucre han de vigilar la procedència de les seves donacions per complir amb aquesta normativa.
El blanqueig de capitals, procediment que pretén amagar l’origen d’aquelles rentes provinents d’activitats il·lícites, és un fenomen que ha anat adquirint importància al llarg de les últimes dècades. En conseqüència, s’han estat dictant lleis arreu del món que tenen com a objectiu principal detectar i evitar aquesta pràctica.
A l’Estat espanyol existeix la Llei 10/2010, del 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (el reglament de la qual va ser aprovat a través del Reial Decret 304/2014, del 5 de maig), i en alguns dels seus articles fa referència a les entitats sense ànim de lucre.
Què diu la Llei sobre organitzacions no lucratives?
Les organitzacions sense ànim de lucre, així com les empreses, també son susceptibles d’utilitzar-se per blanquejar capitals i finançar el terrorisme. Per aquest motiu, l’article 39 d’aquesta llei fa referència directa a la qüestió, assenyalant que:
“El Protectorat, el Patronat i el personal amb responsabilitats en la gestió de les fundacions vetllaran perquè aquestes no siguin utilitzades pel blanqueig de capitals o per canalitzar fons o recursos a les persones o entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes”.
Pel que fa a les associacions, s’especifica que aquesta disposició serveix igualment per a les mateixes. En aquest cas, el compliment al qual fa referència l’article correspondrà a l’òrgan de govern o assemblea general, així com als i les membres de l’òrgan de representació que gestioni els interessos de l’associació i a l’organisme encarregat de verificar la seva constitució.
Com poden complir la Llei les entitats?
Les entitats hauran d’identificar les persones donants i donatàries. Segons l’article 25 de la mateixa llei, les dades i documents d’aquestes persones s’hauran de conservar com a mínim durant 10 anys i restaran a disposició del Protectorat, de la Comissió de Vigilància d’Activitats de Finançament del Terrorisme, de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries o dels seus òrgans de suport, així com dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció o persecució del blanqueig de capitals o del terrorisme.
Segons l’article 42 del Reial Decret 304/2014, reglament que va ser publicat 4 anys després de la Llei 10/2010, qualsevol donació superior als 100 euros ha de revisar-se i examinar-se. D’altra banda, al reglament s’indica que els i les membres del Protectorat i de les Administracions Públiques informaran les autoritats de qualsevol activitat sospitosa que s’executi en el si de fundacions i associacions amb immediatesa.
Quines conseqüències té el seu compliment?
A partir d’aquesta Llei, les entitats ja no poden rebre donacions anònimes, ja que estan obligades a informar-se amb precisió sobre la procedència dels diners o béns que les persones –físiques o jurídiques– vulguin entregar. Així mateix, les fundacions i associacions han de comptar amb el personal corresponent que vigili l’origen i el destí d’aquests recursos.
Com ja s’ha vist anteriorment, els organismes directius de les entitats, així com les autoritats administratives responsables de controlar el funcionament de les mateixes, tenen més responsabilitats des que es va aprovar la Llei 10/2010. En cas de no complir-les, poden trobar-se amb conseqüències penals com ara presó, multes i confiscacions (articles 301 i 576 del Codi Penal).
A més de les esmentades en aquest recurs, les associacions i fundacions poden veure’s exposades a complir amb la resta d’obligacions establertes en aquesta Llei. Això dependrà, en tot cas, dels riscos als quals es trobin exposades.
