Els drets digitals s’han de garantir independentment del nivell d’ingressos de les persones, la seva ubicació geogràfica o les discapacitats de cadascú. La realitat, però, mostra que l’accés a les noves tecnologies és desigual en funció de factors com el nivell de riquesa de cada país i de cada classe social.

És a dir, l’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic. Aquesta desigualtat és la bretxa digital, definida per l’OCDE com “la desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques en diferents nivells socioeconòmics respecte a les seves oportunitats d’accedir a les TIC i a l’ús d’Internet en una àmplia varietat d’activitats”.

Aquesta desigualtat digital és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. Així ho constaten diversos estudis, entre els quals, l’informe que ha publicat M4Social aquest mes de juny.

La bretxa digital es troba en tres àmbits: en l’accés, en l’ús i en la qualitat d’ús.

La bretxa d’ús fa referència al tipus de servei que cadascú utilitza des d’Internet. Segons el mateix estudi, les entitats no s’enfronten només a les necessitats derivades de les limitacions en l’accés a les TIC sinó també a les derivades de l’ús que en fan les persones usuàries.

Tot i que el 39% dels i les professionals que van participar a l’estudi desconeixen el nivell de capacitació digital dels seus usuaris/es, l’informe constata l’interès de la població al voltant de les TIC perquè el 66% de les persones participants pertanyen a una entitat des de la qual s’ofereixen formacions en TIC per a persones usuàries. Tenen molta demanda els cursos sobre eines ofimàtiques i de navegació bàsiques, i moltes tenen l’objectiu d’aplicar els coneixements a la recerca de feina.

La bretxa digital és una realitat que es va posar sobre la taula durant els 2000, amb la irrupció d’Internet. El 2001, l’OCDE ja va definir la fractura digital com a la “divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d’accés a les TIC, com a l’ús d’Internet per a una àmplia varietat d’activitats”.

El 2002, l’Associació per al Progrés de les Comunicacions va redactar la Carta sobre els drets a Internet, prenent com a referència diversos drets de la Declaració Universal dels Drets Humans i fent especial èmfasi en la llibertat d’expressió, l’accés al coneixement, al programari lliure, a la privacitat, la internet multilateral i la democràcia.

Un any més tard, al 2003, les Nacions Unides van celebrar l’anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació. La conferència a Ginebra va derivar en una declaració en la qual s’especifica la importància del dret a la llibertat d’expressió en el marc de la “societat de la informació”.