Què són la bretxa i els drets digitals?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Júlia Hinojo
La bretxa digital afecta els àmbits d'accés, ús i qualitat d'ús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
La bretxa digital afecta els àmbits d'accés, ús i qualitat d'ús. Font: Unsplash.
Els drets digitals són els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Els drets digitals són els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. Font: Unsplash.

Què són la bretxa i els drets digitals?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

L’auge d’Internet i els canvis constants del món tecnològic dificulten la protecció de llibertats vinculades a l’ús de les TIC per part de les persones usuàries.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ofereixen oportunitats i millores al dia a dia de les persones, però també intensifiquen i perpetuen desigualtats socials preexistents. Mentre hi hagi una part de la societat que estigui al marge de les TIC per factors socioeconòmics, continuarà havent-hi desigualtats digitals i, per tant, socials.

Què són els drets digitals?

Els drets digitals són els drets humans dins del terreny d’Internet i les tecnologies digitals. El creixement continu de les TIC i l’actualització constant de noves eines fan cada vegada més difícil garantir la protecció dels drets de les persones en l’àmbit digital. És per aquest motiu que, en els últims anys han anat creixent les iniciatives polítiques per protegir i promoure els drets digitals a escala global.

Tipologia de drets digitals

Entre els drets digitals podem trobar el dret a la llibertat d’expressió, a la privadesa en línia, el dret a associar-se en comunitats virtuals i el dret d’accés a Internet. Vinculat amb la legislació europea sobre protecció de dades, queda regulat el dret a l’oblit i el dret de rectificació a Internet, el dret a la desconnexió digital de la feina, i el dret a la intimitat davant l’ús de sistemes de geolocalització i videovigilància.

Segons l’organització Computer Professionals for Social Responsibility, a més, la xarxa ha de reflectir la diversitat humana en comptes d’homogeneitzar-la, les persones som les administradores de la xarxa, tenim dret a comunicar-nos i la xarxa ha de ser oberta i inclusiva.

Què és la bretxa digital?

Els drets digitals s’han de garantir independentment del nivell d’ingressos de les persones, la seva ubicació geogràfica o les discapacitats de cadascú. La realitat, però, mostra que l’accés a les noves tecnologies és desigual en funció de factors com el nivell de riquesa de cada país i de cada classe social.

És a dir, l’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic. Aquesta desigualtat és la bretxa digital, definida per l’OCDE com “la desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques en diferents nivells socioeconòmics respecte a les seves oportunitats d’accedir a les TIC i a l’ús d’Internet en una àmplia varietat d’activitats”.

Aquesta desigualtat digital és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. Així ho constaten diversos estudis, entre els quals, l’informe que ha publicat M4Social aquest mes de juny.

La bretxa digital es troba en tres àmbits: en l’accés, en l’ús i en la qualitat d’ús.

Bretxa d’accés

La bretxa d’accés té a veure amb les desigualtats relacionades amb l’accés a una bona connexió a internet i a dispositius com ordinadors, mòbils i tauletes.

Des de la vessant del tercer sector, les dades extretes de l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials’, del projecte M4Social de la Taula del Tercer Sector, mostren que dels i les professionals del tercer sector que posen a disposició dels seus usuaris i usuàries dispositius amb accés a Internet, només en un 33% dels casos, els dispositius funcionen correctament.

A més, les dades apunten que hi ha una demanda elevada d’aquests serveis i que la necessitat no està coberta.

Bretxa d'ús

La bretxa d’ús fa referència al tipus de servei que cadascú utilitza des d’Internet. Segons el mateix estudi, les entitats no s’enfronten només a les necessitats derivades de les limitacions en l’accés a les TIC sinó també a les derivades de l’ús que en fan les persones usuàries.

Tot i que el 39% dels i les professionals que van participar a l’estudi desconeixen el nivell de capacitació digital dels seus usuaris/es, l’informe constata l’interès de la població al voltant de les TIC perquè el 66% de les persones participants pertanyen a una entitat des de la qual s’ofereixen formacions en TIC per a persones usuàries. Tenen molta demanda els cursos sobre eines ofimàtiques i de navegació bàsiques, i moltes tenen l’objectiu d’aplicar els coneixements a la recerca de feina.

Bretxa de qualitat d'ús

La bretxa de qualitat d’ús és la que té a veure amb les habilitats digitals que serveixen per treure profit de les TIC. Aquests aprofitaments desiguals també es reflecteixen en les necessitats i demandes que les persones usuàries dirigeixen a les entitats socials.

Segons l’estudi mencionat abans, s’ha detectat una forta demanda de suport per part de les persones usuàries a l’hora de millorar les seves habilitats digitals. La demanda prové de persones que volen aplicar els coneixements digitals en l’àmbit laboral i en tràmits que requereixen la relació amb administracions públiques a través d’Internet.

Primers debats sobre la bretxa digital

La bretxa digital és una realitat que es va posar sobre la taula durant els 2000, amb la irrupció d’Internet. El 2001, l’OCDE ja va definir la fractura digital com a la “divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d’accés a les TIC, com a l’ús d’Internet per a una àmplia varietat d’activitats”.

El 2002, l’Associació per al Progrés de les Comunicacions va redactar la Carta sobre els drets a Internet, prenent com a referència diversos drets de la DUDH i fent especial èmfasi en la llibertat d’expressió, l’accés al coneixement, al programari lliure, a la privacitat, la internet multilateral i la democràcia.

Un any més tard, al 2003, les Nacions Unides van celebrar l’anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació. La conferència a Ginebra va derivar en una declaració en la qual s’especifica la importància del dret a la llibertat d’expressió en el marc de la “societat de la informació”.

Evolució del concepte de bretxa digital

Si bé al principi la bretxa digital es vinculava a la divisió entre persones riques i pobres per accedir a les tecnologies, el concepte s’ha anat ampliant. Ara que la disponibilitat de ‘smartphones’ i d’altres tecnologies s’ha fet més comuna entre la població, la bretxa digital reflecteix la necessitat que tothom pugui tenir les competències digitals necessàries per utilitzar amb criteri les noves tecnologies.

Així, les iniciatives més recents per lluitar contra la bretxa digital (com ara l’Agenda Digital Europea, del 2010, o l’Agenda digital per a Espanya, del 2013), destaquen també com a reptes digitals la millora de l’accés als serveis digitals, la promoció de la connectivitat i la inclusió, i la millora de l’administració electrònica i dels serveis públics digitals.

Des de llavors, han sorgit moltes iniciatives per promoure els drets digitals i per disminuir la bretxa digital. Per exemple, el 2018, Barcelona, Nova York i Amsterdam van crear la Coalició de les Ciutats pels Drets Digitals (Cities Coalition for Digital Rights), amb l’objectiu de protegir els drets humans a Internet des de l’àmbit local i global, i per promoure la creació de lleis, eines i recursos al voltant d’aquests cinc principis:

  • Accés universal i igualitari a Internet i a l’alfabetització digital.
  • Privacitat, protecció de dades i seguretat. Tothom hauria de tenir el control de les seves dades personals en l’àmbit virtual, per garantir la seva confidencialitat, seguretat, dignitat i anonimat. És a dir, cal que tothom sàpiga on aniran les seves dades personals col·locades a Internet i què es farà amb aquestes dades.
  • Transparència, rendició de comptes i no discriminació de dades, continguts i algoritmes. Tothom ha de poder entendre com funciona Internet, per tenir una visió crítica que permeti distingir circumstàncies injustes o discriminatòries.
  • Democràcia participativa, diversitat i inclusió. Tothom ha de poder-se sentir representat a Internet, tenint en compte que les infraestructures digitals són un bé comú que ha d’estar a l’accés de tothom.
  • Estàndards de servei digital oberts i ètics. Les noves tecnologies han de garantir aquests estàndards d’inclusió.