Un dels principals llastres que arrossega el Tercer Sector és la manca de finançament, una qüestió que repercuteix en l’activitat de les entitats no lucratives. Per això, un repte comú és la cerca d’un millor finançament, que passa en bona part per buscar vies d’autofinançament.

Laia Grabulosa, directora de La Confederació, va comentar: “Sense afany de lucre no vol dir amb ànim de pèrdua. Això suposa retrocedir en drets socials i en la nostra missió, per tant, cal sostenibilitat, que té a veure amb la millora de finançament”. A més a més, segons el seu parer aquesta qüestió dificulta la retenció de talent, una situació que cal revertir.

Viñas va assenyalar la necessitat de “passar del model de subvenció a altres models més estables que permetin una millor planificació”. En aquesta línia, també va remarcar que cal treballar per millorar els procediments d’accés a aquest finançament.

Per la seva banda, Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va aterrar la manca de finançament al seu sector explicant com treballen perquè en l’àmbit cultural es deixi de considerar les subvencions com l’única via de finançament: “Treballem per fer entendre a tothom que la sostenibilitat és clau per al sector”.

Si bé l’estabilitat financera és un punt comú, Jordi Rojas, representant de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) a l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), també va voler remarcar que molts diners públics es destinen a iniciatives privades: “Està molt bé que siguem capaços d’aconseguir un millor finançament, però no ens torturem amb això; perquè estem en un context en el qual els fons públics van a corporacions privades amb milions d’euros de beneficis”.