La responsabilitat penal de les fundacions pot limitar-se a la fundació o afectar els patrons.
La responsabilitat de les fundacions i dels seus patrons pot ser civil o penal. Aquesta última és més recent. Va ser la Llei Orgànica 10/95, del Codi Penal la primera en establir-la. Després, s’han introduït modificacions a través de la Llei Orgànica 5/2010 i la Llei Orgànica 1/2015, que han redactat de nou l’article 31 i següents, que fan responsables penals tant la fundació com els patrons.
Abans la responsabilitat penal solament corresponia als representants legals de la fundació. Queda lluny la normativa que entenia que les persones jurídiques no eren responsables penals.
Actualment, mitjançant una fundació es pot incórrer en diferents delictes tipificats al Codi Penal.
A continuació distingirem tres tipus de delictes: els que són imputables tant a la fundació com als patrons, els que poden afectar només a la fundació, i els que s’imputen exclusivament als patrons.
Delictes que poden imputar-se a la fundació i als patrons
Els delictes que poden imputar-se tant a la fundació com als patrons són ben comuns, alguns exemples són els següents:
Les estafes, regulades a l’article 251 bis, les apropiacions indegudes, a l’article 253 o les insolvències punibles, recollides als articles 259-261 bis; els delictes contra la propietat intel·lectual, industrial, mercat i consumidors de l’article 288; o delictes contra hisenda pública i la Seguretat Social, que es tipifiquen a l’article 310 bis; també delictes contra recursos naturals i medi ambient, que es regulen als articles 327 i 328.
D’aquestes conductes n’hi ha algunes que es poden sancionar com a imprudents, com és el cas de les insolvències punibles o els delictes contra recursos naturals i el medi ambient.
Delictes que poden imputar-se a les Fundacions
Entre els delictes més habituals que poden imputar-se a les fundacions, trobem la prostitució i la corrupció de menors, recollits a l’article 189 bis; delictes contra la intimitat per descobriment i revelació de secrets, previstos a l’article 197 i 197 bis; el blanqueig, regulat a l’article 302.2; la falsificació de targetes de crèdit, tipificat a l’article 399 bis; o el suborn (article 427 bis) i el tràfic d’influències (article 430).
Hi ha d’altres delictes menys freqüents com per exemple, l’ obtenció o tràfic il·legal d’òrgans humans aliens o transplantament dels mateixos, el tràfic d’éssers humans, els danys informàtics, delictes contra drets dels ciutadans estrangers, delictes contra ordenació territorial i urbanisme, delictes que afecten l’energia nuclear i radiacions ionitzants, altres riscos provocats per explosius, substàncies inflamables o corrosives, tòxiques i asfixiants, delictes contra la salut pública per drogues, o la col·laboració amb organització terrorista.
D’aquestes conductes també n’hi ha algunes que es poden sancionar com a imprudents. Es el cas del blanqueig de capitals i la col·laboració amb organització terrorista.
Quines sancions es poden imposar a les Fundacions?
Segons el Codi Penal, són sancions que poden imposar-se a entitats:
- Multes.
- Suspensió de les activitats per període no superior a 5 anys.
- Clausura de locals o establiments per període no superior a 5 anys.
- Prohibició de realitzar les activitats mitjançant les quals s’ha comès el delicte, que pot ser per període no superior a 5 anys o definitiva.
- Intervenció judicial.
- Inhabilitació per obtenir subvencions o ajuts públics.
- Dissolució.
Delictes que poden imputar-se als Patrons
Finalment, segons el Codi Penal, els delictes que poden ser responsabilitat dels patrons i no són comuns als que poden imputar-se a les fundacions inclouen l’administració deslleial, recollida a l’article 252, els delictes societaris, dels articles 290 i següents o els delictes contra els treballadors, tipificats als articles 311 i següents.
En el cas que la responsabilitat penal no es pugui determinar contra una persona concreta, aquesta pot recaure en tots els patrons de forma solidaria, tal i com es preveu a l’article 31 del Codi Penal.
Responsabilitat civil derivada d’il·lícit penal
La responsabilitat civil, que resulti de responsabilitat penal, serà solidària entre l’entitat i els patrons, segons estableix l’article 116.3.
La responsabilitat civil és subsidiària de la fundació per danys i perjudicis comesos per les decisions preses pels patrons, segons l’ article 120.3.
Què és el Compliance?
L’article 31 bis.5 estableix la possibilitat d’evitar la responsabilitat penal derivada de l’actuació de l’òrgan directiu sempre i quan es tingui un model d’organització i gestió que reuneixi els requisits fixats per aquest article, és a dir:
- Activitats que poden donar lloc a algun delicte.
- Protocol de presa de decisions i execució.
- Gestió de recursos financers.
- Informar sobre riscs i incompliments.
- Sistema disciplinari.
- Verificació.
