Premi de Pau a una Orquestra multiétnica i multireligiosa
Comparteix
L'Orquestra del Divan d'Orient i Occident, dirigida per Daniel Barenboim, reuneix a músics israelians, palestins i cristians del món. Una iniciativa cultural, sense fins polítics, i que no obstant això s'ha convertit en "un laboratori que prova que la convivència és totalment possible". A l'octubre rebrà el guardó de la Pau de Westfalia, a Alemanya.
El premi de la Pau de Westfalia serà lliurat aquest any al director i pianista Daniel Barenboim i els joves músics que formen part de l'Orquestra del Divan d'Orient i Occident (West-Eastern Divan Orchestra). L'Orquestra reuneix a joves músics israelians, palestins i del món àrab, i és un model de coexistència ètnica i religiosa.
D'acord als organitzadors de la iniciativa, Barenboim es va imposar com meta en la vida fomentar l'enteniment entre els pobles i el diàleg al mitjà Orient, i ha encarat múltiples esforços per l'acostament i la reconciliació entre palestins i israelians.
“El director i pianista no inverteix només en el poder de la paraula de l'orador, sinó en el poder de la música i el treball en equip de l'orquestra West-Eastern Divan”, va assegurar el jurat en els fonaments del premi.
Daniel Barenboim, de 67 anys d'edat, va néixer en Argentina el 1942. La seva família, d'origen jueu, va emigrar a Israel el 1952. Després d'una reeixida carrera com director i pianista, va fundar, al costat de l'escriptor i filòsof palestí Edward Said, el 1999, l'Orquestra del Divan d'Orient i Occident (el nom del qual van prendre d'una antologia de llibres del dramaturg alemany J. W. Goethe). Així va reunir a joves músics israelians, palestins i àrabs –jueus, musulmans i cristians-, amb l'objectiu que els joves aprenguessin no només música, sinó a superar la desconfiança i l'odi i a acceptar la narrativa de l'altre.
L'orquestra està assentada en la ciutat andalusa de Sevilla, prop de Granada, on van conviure pacíficament durant segles jueus, musulmans i cristians. Durant els estius realitzen presentacions en els cinc continents.
La seva presentació més memorable va ser a l'agost de 2005, quan es va televisar per a tot el món un concert de sensibilitació a Ramallah, capital del govern autònom palestí. Barenboim diu sempre que aquest projecte no és polític. Però constitueix una declaració política d'ambdues parts.
“L'orquestra és un “laboratori humà”, que li pot mostrar a tot el món com es pot conviure amb l'altre”, van assegurar els seus membres en una declaració pública.
“És un gran honor que tant l'Orquestra del Divan d'Orient i Occident com jo rebem el premi en conjunt”, va expressar Barenboim a Berlin.
“Són, principalment, aquests joves músics d'Israel, el món àrab i Espanya, els quals duen a terme el projecte amb el seu compromís personal. A diferència de Münster/ i Osnabrück, llavors, avui al mitjà Orient estem molt lluny d'una solució pacífica. Abans que es pugui fer un acord, s'ha de comprendre que el conflicte al mitjà Orient no és un enfrontament entre nacions, sinó entre dos pobles, que estan convençuts que tenen dret a viure en la mateixa porció de terra. El conflicte no és militar o polític, sinó humà. És per això que els músics que conviuen en l'Orquestra sense importar-lis la seva procedència, constitueixen una alternativa a les estructures de pensament en la regió”.
D'acord al Dr. Reinhard Zinkann, primer president de la Societat Econòmica de Westfalen Lippe i Director de Negocis de la Consultora alemany Miele, “Daniel Barenboim i l'Orquestra del Divan d'Orient i Occident expressen conjuntament la força universal de la música".
"Es tracta d'una iniciativa cultural, que al seu torn té anhels polítics i una visió d'acostament i una convivència pacífica entre grups enfrontats”. I va agregar: “amb el premi a la pau mantenim viu el record del que els delegats van acordar en Münster/ i Osnabrück en 1648”.
L'acord de Westfalia -que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys a Alemanya i la Guerra dels vuitanta anys entre Espanya i els Països Baixos- va ser encoratjat pel somni d'una pau duradora, que mobilitzés no només als Estats que van fer l'acord de pau, sinó als homes de tota Europa i el món.
“Això se sosté fins al dia d'avui, i dóna sentit al lliurament del Premi Paz de Westfalia cada dos anys”, diu Zinkann.
La cerimònia de lliurament tindrà lloc el 30 d'octubre en l'Ajuntament de la ciutat alemanya de Münster. En aquest mateix lloc històric van ser premiats, des de 1998 fins a 2008, el primer president de República Txeca Václav Havel, el ex primer ministre alemany Helmut Kohl, la ex fiscal cap del Tribunal de Dret Penal Internacional de l'Organització de les Nacions Unides, Carla del Ponte, el director i opositor pacifista a les polítiques de República Democràtica Alemanya (DDR) Kurt Masur, l'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing, i l'exsecretari General de l'ONU Kofi Annan.
El guardó es lliura des del 350 aniversari dels tractats de pau de Münster/ i Osnabrück.
Juntament amb aquestes personalitats, que van dedicar la seva vida a la pau a Europa i la resta del món, van ser premiats joves que mitjançant els seus actes van constituir un exemple de la reconciliació política, social i ecològica –com els “Sternsinger”, una agrupació, de nadales, solidària (2004), o els Joves Voluntaris de l'Ordre de Malta (2008), que atenen a nens discapacitats en zones de guerra i crisi-. Un premi de 50.000 euros serà repartit entre els premiats.
Afegeix un nou comentari