S’ha parlat sovint de les avantatges del voluntariat. Aquest té conseqüències positives per la societat, per la manera com impacta en el benestar dels beneficiaris. Es a dir aquells infants, gent gran o fins i tot rius o boscos que reben l’aportació de les accions voluntàries com a beneficiaris, milloren clarament la seva situació!
Però el voluntariat té també conseqüències positives més difícils de mesurar però no pas per això menys importants. A més voluntariat, més desenvolupament del civisme i també més salut democràtica en una societat.
El civisme és aquell conjunt d’actituds que podem veure normalment en el dia a dia de les persones. El civisme és bàsic per la convivència d’una societat ja que és la suma de petites accions quotidianes que ens permeten viure amb respecte i ajudar-nos mútuament. Les accions cíviques no es programen ni es planifiquen, són hàbits que portem incorporats i que anem realitzat al llarg del dia. Saludar al veí, llençar les escombraries al contenidor indicat, ajudar un desconegut al carrer, donar un cop de mà puntual a algú que li faci falta, respectar el silenci quan pertoca o mirar que al bus puguin seure els que més ho necessiten. Aquests hàbits s’aprenen sobretot a partir de la família i l’entorn més immediat però tenen una vessant col·lectiva molt important. Els fem perquè creiem que si tothom els compleix, beneficiaran a tota la societat. Sabem que les nostres accions possibiliten una societat que actua amb respecte, és a dir nosaltres som la baula d’una gran cadena que no s’ha de trencar.
Si el civisme són les accions quotidianes del dia a dia, el voluntariat el practiquem de manera organitzada i amb uns objectius conscients. Si el civisme és el primer nivell, el voluntariat és un graó més. La decisió de fer voluntariat és personal però es tracta d’una acció que es fa en grup, que forma part d’una estratègia compartida. Fins i tot en aquelles ocasions que el voluntariat s’exerceix en solitari, pensem en una persona que fa un acompanyament a una persona malalta o que gestiona les xarxes socials d’una ONG des de casa seva, aquella acció forma part d’un projecte acordat de manera conjunta per un grup ampli de persones. El que coneixem com a model català de voluntariat fa especial èmfasi en la necessitat de que el voluntariat estigui en el marc de les entitats no lucratives, siguin associacions o fundacions. El que es fa voluntari pren una decisió personal que demana alinear esforços col·lectius cap a una direcció, un esforç individual per arribar a un èxit col·lectiu.
Les persones que han estat voluntàries i han participat en associacions han desenvolupat moltes habilitats que milloren la qualitat democràtica del conjunt de la societat. Saben escoltar i respecten les opinions dels altres, entenen que hi ha situacions complexes i que per resoldre-les és necessari conèixer els diferents parers i arribar a acords. També tenen paciència i saben que el debat i la negociació permeten arribar a solucions millors. L’experiència vital en qualsevol tipus d’entitat de voluntariat fa millorar, i de quina manera, els hàbits de qualitat democràtica d’un país. Les persones que han tingut experiència en voluntariat i a les associacions després sovint són capaces de tirar endavant projectes on els beneficiaris siguin el conjunt de la població.
Es tracta d’un cercle virtuós molt preuat i que fem bé de cuidar-lo: com més civisme, més sentiment de comunitat i més confiança amb la col·lectivitat. Com més confiança més ganes d’implicar-se i practicar el voluntariat, i com més voluntariat més hàbits cívics incorporarem a la nostra vida quotidiana i més habilitats tindrem que milloraran la qualitat democràtica global de la nostra societat. El voluntariat és aquesta gran escola de confiança col·lectiva que entre tots hem de continuar fent créixer!
Afegeix un nou comentari