Revertir l’emergència lingüística: l’activació social a favor del català

L’Ajuntament d’Alacant vol modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; l’alcalde de Perpinyà veta un casament perquè la cerimònia seria -en part- en català; i el govern balear pretén segregar lingüísticament l’alumnat dels centres educatius de les Illes Balears. Aquests són només tres exemples que ens mostren com en ple 2025 és imprescindible l’activació social per a poder contrarestar els atacs que pateix la llengua arreu dels territoris de parla catalana.

Cal que defensem el dret a fer servir sempre la nostra llengua i, per això, les samarretes verdes de “La llengua no es toca” que aquests mesos han omplert els carrers i les aules valencianes són un símbol de convicció i persistència que ens han de servir d’exemple per a les campanyes que haguem d’impulsar, perquè és imprescindible que siguem assertius i reivindicatius.

A més, a Catalunya, els dramàtics resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) ens evidencien la situació d’emergència lingüística actual, que també podem constatar amb les noves dades que recull l’InformeCAT. L’aprenentatge del català, a l’escola i als centres per adults, són fonamentals, però la solució per a millorar la situació de la llengua no passa només per aquí. El gran repte és revertir la davallada en l’ús del català als carrers de pobles i ciutats, als patis de les escoles, a les facultats universitàries, a la feina, als estadis i als comerços. I per tal d’assolir aquest objectiu cal un compromís real de les institucions i una actitud proactiva de cadascú de nosaltres. A Plataforma per la Llengua treballem incansablement per fer avançar el català.

De tot plegat en parlàvem, aquest agost, a la Catalunya Nord. Durant la Universitat Catalana d’Estiu, el Liceu Renouvier de Prada es va convertir de nou en espai d’aprenentatge i retrobada, l’epicentre de tots els accents de la llengua. Així, al peu del Canigó, com des de fa més de mig segle, vam reafirmar la necessitat de construir els imaginaris col·lectius, de defensar els nostres drets lingüístics i de fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

Són els aprenentatges de Prada que hem de fer que aquest setembre, i durant tot l’any, es converteixi en una realitat quotidiana, la dels versos de Vicent Andrés Estellés des de Burjassot, la dels caus i esplais d’excursió al cor del Montseny, la dels entrenaments dels equips femenins de bàsquet, la dels apassionats del rugbi al nord de l’Albera i la de les cançons alguereses de Claudio Gabriel Sanna.

Volem viure plenament en català!