Gandia o quan el que fem, és útil!

Fa un mes em van invitar a Gandia per participar en una taula rodona sobre Drets Humans al Triangle Jove.

Quan te les demanen, les xerrades fan il•lusió. Quan les tens al damunt, t’agafen tots el mals ("amb la feinada que tinc! amb el cansament que porto!"). Però quan les fas, solen ser un plaer: perquè et motiva el tema, per l’interès del debat i el contrast, per la coneixença d’altres persones i realitats, etc.

La xerrada a Gandia va resultar-me especialment plaent.

En primer lloc, perquè tot i que no sol ser notícia és remarcable trobar més de 120 joves ben diversos (per edat, procedència i sector associatiu) passant un cap de setmana compartint experiències i debats sobre els drets humans i com reflectir-los en la seva pràctica quotidiana.

També, pel fet de constatar que, de mica en mica, el treball per la pau i els drets humans deixa de ser cosa de 4 convençuts.

I, també, en clau de país: veure parlars catalans ben variats vivint i convivint, treballant i projectant, xerrant i rient, amb tota naturalitat i normalitat, és un plaer. Fer-ho a Gandia, vil•la plena d’història i cultura compartida, encara més.

Però, també, per una petita satisfacció personal que, en el fons, és col•lectiva: constatar que, sovint, la feina que fem és una passa petita però necessària en un camí més llarg. Ara fa 16 anys, recordo que el bon amic Xavier Mora em va parlar que es volia crear un espai d’interrelació d’àmbit de Països Catalans. Semblava absurd que coincidint en perspectives (lleure, ensenyament, etc.), lluites (ecologisme, antimilitarisme, etc.) i àmbits, no hi haguessin espais formals de coordinació. Ens hi vam implicar i es van fer tres trobades preliminars. En el fons, aspiràvem a què algun dia els tres consells de joventut (català, valencià i balear) prenguessin el relleu i ho organitzessin formalment. I bé, uns anys més tard... em trobo participant a la XII edició del Triangle Jove!!

Qui diu que el treball associatiu no serveix per a res?