Opinió

No sóc racista, però ...

Black Lives Matter

El racisme no es pot eliminar només amb discursos, lleis o pantalles negres a les nostres xarxes socials, el canvi és molt més profund.

Sobre l'autor/a:
Karlos Castilla

Karlos Castilla

Responsable de recerca en l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, s'ha especialitzat en dret internacional dels drets humans, dret constitucional i migracions. També és professor associat en aquesta universitat.

Un cop més, la difusió del vídeo de la mort d'una persona negra com a resultat d'una actuació policial desproporcionada als Estats Units ha posat a el racisme en el punt de mira. Un cop més les protestes en aquest país han literalment incendiat seus carrers i, per gairebé tot el món, s'han anat donant reaccions que expressen d'una o altra manera el rebuig a aquest racisme que una vegada més ha causat mort i indignació.

Allò que sembla més costós posar en el punt de mira i reconèixer és que el racisme que exclou, restringeix, limita, discrimina i mata no només és una lamentable realitat històrica als Estats Units, sinó que també està present als nostres barris, a les nostres ciutats. Sí, el racisme està molt present en el dia a dia de moltes persones a Europa, a tota Amèrica, a Àsia, Oceania i Àfrica. Perquè sí, “nosaltres no som racistes”, però... però tots i totes tenim càrregues socials, prejudicis i estereotips respecte a persones, cultures i colors de pell. Evidentment, no sempre són negatius, però només cal fer una revisió personal i sincera per adonar-nos-en.

El problema del racisme és que moltes vegades no és evident, sinó més aviat subtil. El problema del racisme és que no només s'expressa a través d’algunes persones, sinó que ha permeat lleis, polítiques i institucions públiques i privades. El problema del racisme és que en molts àmbits s'ha normalitzat com a part d'aquesta "mala sort" que tenen algunes persones per ser diferents o per ser part d'una minoria en un context determinat. El problema del racisme és que en el pla quotidià s’invisibilitza, es justifica i es creu que és una situació aïllada i aliena al nostre entorn social proper.

El problema del racisme és que si no ho has patit o vist en primera línia és molt difícil que creguis que existeix i es dóna, ja que sempre és més fàcil intentar justificar-lo i anomenar-lo d'una altra manera abans que reconèixer-lo amb tota la seva cruesa. El problema del racisme és que sempre ha existit com una reproducció de les relacions de poder a la societat i que, per tant, forma part conscient i inconscient de moltes pràctiques socials que jerarquitzen, oprimeixen i estigmatitzen. El racisme travessa les nostres emocions, percepcions, relacions, sabers, interessos i formes de vida, però seguim negant que així és, que és aquí i ara.

És per això que el racisme no es pot eliminar només amb discursos, lleis o pantalles negres a les nostres xarxes socials, el canvi és molt més profund. També per això la lluita contra el racisme no pot partir d'aparents superioritats ètiques, morals i intel·lectuals, ni assumir-se com a exemple de sensibilitat i empatia davant dels que són diferents a nosaltres; va més de comprensió, educació, reivindicació i empoderament per trencar les estructures d'opressió i desigualtat. És per això que l'inici de la fi del racisme parteix d'una revisió personal, de reconèixer i qüestionar l'origen dels nostres prejudicis, perquè insisteixo, totes i tots en tenim algun; de trencar i trobar l'origen dels estereotips que hem assimilat, de donar-nos compte dels privilegis de què gaudim per les nostres característiques i entorn personal.

La fi del racisme només arribarà quan algú aliè als temes de drets humans o sense sensibilitat en la lluita antiracista s'aturi davant d'un text com aquest o reaccioni davant d'una situació racista, ja que només en aquest moment el racisme serà un tema que, per fi, no serà aliè a la majoria de sectors de la societat, sinó que será una realitat davant la qual tota persona se senti interpel·lada, encara que no l'afecti de manera directa. Mentre arriba aquest moment, fem i convidem a fer una revisió personal "del però", fins i tot si ens assumim com antiracistes, seguim fent visible el racisme quotidià en qualsevol de les seves manifestacions i evitem que es consolidi la seva normalització a casa, al barri i a la ciutat. El racisme no és una cosa normal. El racisme denigra, fereix i mata.

Jo no sóc racista, però la meva societat encara ho és. Jo no sóc racista i m'agradaria que tu tampoc ho siguis...

Comparteix i difon

Comentaris

Bouzi

(Usuari no registrat)

El racisme ja està instal·lat a les nostres societats, sempre haurà opinions i judicis a les persones pel seu color de pell, religió, idioma, etc. Aquest tipus de racisme és difícil de combatir perquè és la ideologia de la persona i la cultura que s'ha nodrit tota la vida, però el que em preocupa realment és el racisme institucional. No és possible anar a una entitat pública, agència de lloguer, serveis socials O empreses i comenci el show del racisme amb la mirada de fàstic que fan els funcionaris, depenents, contractants, que creuen que el immigrants som ignorants O que no ens adonem quan algú ens mira O ens parla amb un tò despectiu com si no entenem l'idioma. Per l'altra banda ningú sap l'odissea que passem els immigrants per tal de regularitzar la nostra situació en un país com aquest, penseu que la gent es deixa la pell per tal d'obtindre simplement la targeta de residència, no és una targeta vip per entrar a la discoteca i no és una targeta black per gastar tot el que volguem, no, simplement és un document que et permet evitar la repatriació, evitar tenir por al carrer mentres atens a la policía i trobar feina (sempre serà la que no vol fer ningú). Com veieu ja no parlo de trobar un lloguer aquesta qüestió ja la podeu oblidar, i si no aneu a la agencia amb un vel al cap, i pregunteu per llogar un pis veureu la benvinguda i la resposta tan agradable que us donaran. No sabeu la bona vida que us espera i les esperances de futur que hi ha en aquesta terra...tant de bó només existeixi el racisme de carrer, del bar i de xarlatans, ja que aquest racisme no em genera tanta impotència si no indiferència per la seva ignorància... però el racisme institucional és una invitació a marxar per no tornar més, es una invitació al odi que es retroalimenta. Finalment m'agradaria algun dia que els nostres polítics locals, autonòmics i nacionals, parlin d'una vegada del percentatge que representen els immigrants afiliats a la seguretat social, parlin de quants de llocs de treball ocupen, parlin del tipus de treball que desenvolupen, parlin de quants immigrants tenen un treball qualificat, parlin de l'accés a la vivenda, però que comencin a parlar d'una vegada, ja que nosaltres sempre estem en silenci.

Afegeix un nou comentari