Els campaments d’estiu es tornen resilients a l’emergència climàtica

Amb l'arribada de l'estiu, milers d'infants i joves acompanyats pels seus caps, quel·les o monitors i monitores, marxen de campaments. Durant uns dies viuen una experiència totalment diferent de la seva vida quotidiana. Canvien casa seva per una tenda de campanya i el seu llit per una màrfega i un sac de dormir. I el més important: conviuen amb els seus companys de cau o d'esplai, a la naturalesa, compartint experiències, aventures i anècdotes.

El model de campaments d'estiu ve de lluny. Tot i que ha estat transformat per la història i el context social, els primers campaments escoltes a Catalunya es remunten als anys 20 del segle passat. Gairebé un segle promocionant l'acampada com a forma de connexió amb la muntanya i el medi natural. Actualment, tant esplais com caus aposten per acampar i fer lleure educatiu a l'estiu a través del model de campaments.

Des de fa uns anys, però, l'organització i realització dels campaments d'estiu s'ha vist dificultada per un nou element. La crisi climàtica ha portat episodis meteorològics extrems de forma més continuada durant els mesos estivals. Sequera, calor extrema, risc d'incendi forestal, pluges torrencials, etc. han fet repensar el model i s'han hagut de canviar processos administratius per tal d'adaptar-lo i fer-lo segur.

El Pla Alfa i l’afectació que té en els campaments

L'aplicació del Pla Alfa ha esdevingut un dels mals de cap més grossos a l'hora de planificar rutes i campaments pels responsables educatius. Aquest pla és un sistema de protocols i actuacions que es posa en marxa a Catalunya per fer front als riscos derivats dels incendis forestals, gestionat pel cos d'Agents Rurals. Estableix diferents nivells d'alerta en funció de la situació de perill d'incendi, i s'activa quan les condicions meteorològiques i altres factors fan que el risc sigui alt.

Aquest any, el Pla Alfa consta de 5 nivells operatius, del 0 al 4. En el nivell 4, el més elevat, es poden prohibir les acampades i rutes. I és per això, que quan es planifica un campament d'estiu, els responsables han de pensar en un pla B per si s'activa l'últim nivell de Pla Alfa i es cancel·la l'activitat. En aquests casos extrems, els responsables educatius han hagut de planificar com traslladaran a tots els infants i/o joves cap a un altre espai segur, on es pugui continuar amb l'activitat.

Tal com explica Cristina Gotzens, presidenta d'ESPLAC, "durant els mesos previs a l'estiu els esplais i caus preparen les seves acampades o rutes. Han de planificar totes les activitats que hi faran. A més a més, també preparen una activitat hipotètica en cas que no es pogués fer la principal per l'aplicació del Pla Alfa. D'aquesta manera, s'han de posar en contacte amb els Ajuntaments i equipaments públics, que no sempre responen amb la rapidesa que voldrien".

Moltes entitats educatives estan començant a evitar terrenys d'acampada o zones geogràfiques que puguin tenir més possibilitats de ser afectats pel Pla Alfa. Com confirma Gotzens "això ha condicionat els espais on es va de campaments o rutes, ja que hi ha zones que ja se sap que probablement estaran afectades pel Pla Alfa i, per tant, són zones que els esplais ja eviten".

El permís de foc, un altre element conflictiu

El Pla Alfa, però, no és l'únic protocol que pot modificar les condicions d'un campament. Per tal de poder cuinar en espais naturals i terrenys d'acampada, els responsables educatius han de disposar del permís de foc. Aquest permís també es pot veure afectat per les condicions climàtiques i el risc d'incendi. I la seva cancel·lació no va vinculada al Pla Alfa, sinó que s'ha de consultar en el mapa de perill d'incendi forestal.

En aquest mapa hi apareixen sis nivells de perill i s'actualitza diàriament, amb una previsió de dos dies. D'aquesta manera, els responsables educatius dels campaments han d'estar mirant-lo diàriament per saber si poden continuar cuinant en el terreny d'acampada o han de passar a fer menús freds.

Com explica Marc Garcia, Administrador General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya "les adaptacions que hem de fer als campaments per culpa de l'emergència climàtica són diverses i enfocades en molts aspectes diferents. Des d'haver de planificar més dies de menú fred per fer front a un nombre més gran de dies sense permís de foc, així com incloure activitats de conscienciació sobre l'emergència climàtica."

[FEM CAMPAMENTS] Consulta l'apartat web #FemCampaments. Ara amb més informació i recursos!

Tot el que necessites per a preparar els campaments, en un sol espai!

https://t.co/vDk2BMA6ZF pic.twitter.com/mp4dPPIvfB

— Minyons Escoltes i Guies (@EscoltesiGuies) June 20, 2024

Més seguretat però més burocràcia

Totes aquestes mesures tenen, en el fons, l'objectiu de gaudir d'uns campaments d'estiu més segurs per a tots i totes. Tot i això, han suposat un augment de la feina burocràtica que han de realitzar els responsables educatius que són voluntaris i voluntàries.

Marc Garcia afirma que "cada vegada més agents estan volent regular la tasca que realitzem des del cau a la natura amb els campaments." Afegeix que això comporta més temps de demanar permisos i seguir més normatives. I conclou que "al cap i a la fi, requereixen que les persones voluntàries que estan planificant el campament hagin de dedicar més temps a resoldre tots aquests tràmits que a dotar de valor pedagògic els campaments."

El fet que hagi augmentat la paperassa a l'hora d'organitzar una activitat de lleure estival "pot afavorir a grans empreses que organitzen activitats amb finalitats purament econòmiques i disposen d'equips tècnics darrere molt grans" critica Cristina Gotzens. "Cal garantir que la burocràcia no és un greuge per les activitats organitzades per joves voluntaris" explica.

#CCR I Novetats en el Pla Alfa per l’estiu 2024

T'expliquem els canvis que s'apliquen en les restriccions per risc d'incendi per aquest estiu perquè no et facis un embolic!https://t.co/hWH4Z7tHTv

— Esplais Catalans (Esplac) (@esplaiscatalans) June 11, 2024

El model de campaments, un model sostenible i resilient

Però com és que, tot i les traves burocràtiques i la crisi climàtica, els joves de caus i esplais continuen preparant i realitzant campaments i rutes? El pes pedagògic dels campaments d'estiu és cabdal per les entitats del lleure educatiu. "L'estiu és la culminació feta al llarg de tot l'any. Cal defensar aquest tipus d'activitats amb un projecte pedagògic transformador" explica Cristina Gotzens.

A part, Gotzens també explica que els campaments són un model de lleure molt sostenible. Durant els campaments "interactuem amb la natura d'una forma respectuosa i deixant els espais millor dels que els hem trobat. Per tant, eduquem a infants i joves a tractar la natura des del respecte". No només això, ja que també afegeix que "són activitats en les quals es genera molt poc impacte ambiental sobretot pel que fa a la generació de residus".

Marc Garcia comenta que, tant els campaments, com tota la feina que es fa durant l'any en les entitats de lleure educatiu, fomenten valors de respecte i cura pel medi ambient als infants i joves. Opina que "les entitats d'associacionisme educatiu juguem un paper essencial en la formació de ciutadans responsables i conscients del medi ambient, contribuint així a la protecció del territori i a la lluita contra el canvi climàtic".

Els campaments, doncs, s'adaptaran, es transformaran, però no hi ha cap risc que desapareguin. Són un model de lleure resilient i amb un potencial educatiu enorme que tot i l'emergència climàtica tenen molt de futur.