Núria Feixas: “L’Ésdansa treballa per apropar l’escenari de la dansa d’arrel al jovent”

L’Ésdansa, el festival de dansa d’arrel tradicional de Catalunya, impulsat per l’entitat Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny (CCTPM), marca, un any més, l’agenda cultural del mes d’agost. Com és tradició, se celebra a la població garrotxina de les Preses i compta amb una programació de set dies que inclou una àmplia varietat de propostes artístiques. Enguany, els dos itineraris principals són ‘Ancestral’ i ‘Cultura i Paisatge’, i quatre companyies d’arreu del món protagonitzen les propostes internacionals que promouen l’intercanvi cultural.

Com és habitual, el festival continua oferint les seves nits de concert, els vespres de divendres 23 i dissabte 24, i els espectacles de nova creació també tenen el seu espai, el qual s’ha convertit en una de les línies de treball de l’Ésdansa des de fa uns anys. Com a novetat de la 42a edició, han inclòs una nova aposta formativa per a adults, anomenada ‘Guaret’. Hem parlat amb Núria Feixas, directora de l’Ésdansa, per endinsar-nos en el món de l'Ésdansa.

🥰🎉💃 Intentant sempre fer-te la vida fàcil, et deixem a mà tota la programació #Ésdansa2024 perquè no perdis cap detall!

T'hi esperem! 👉https://t.co/mihkhfbkjC pic.twitter.com/cdlan0jUp0

— Ésdansa (@esdansa) August 19, 2024

Ens podries desglossar quina és l’essència de l’itinerari ‘Ancestral’?

Hem volgut centrar la mirada en els nostres avantpassats i en observar el passat des de l’avui. Dins d’aquesta línia, per exemple, el públic podrà descobrir la tasca dels campaners: l’olotí Xavier Pallars ha fet tota una recuperació dels cants i dels tocs de campana manuals, i ens vindrà a explicar la seva feina i els repics diferents que hi ha a la Garrotxa.

També hem volgut posar el focus en el folklore d’Andorra i conèixer les seves tradicions, com les festes de l’ossa, i ens endinsarem en el patrimoni de la humanitat que són les falles. I, per acabar, posarem en valor les tradicions de casa nostra a través de la proposta ‘Follia, 7 glops de deliri’, de l’Esbart Dansaire Mollet del Vallès, que parla sobre el vi.

I si ens centrem en l’itinerari ‘Cultura i paisatge’, què hi podrem trobar?

Volem destacar que és un festival que passa a la Garrotxa, zona de patrimoni natural important que ens permet traslladar algunes propostes a l’aire lliure. Una d’elles és el concert sota les estrelles 'Alosa', a l’entorn magnífic de Sant Miquel del Corb. Per altra banda, comptem amb 'La Festa al Parc', de la mà de les companyies internacionals, un espectacle situat en un indret on hi ha formacions de pedra seca, també patrimoni cultural.

Per acabar, volem tancar l’itinerari i el festival amb un dinar popular a casa, una celebració que la considerem imprescindible. Volem compartir una estona amb aquestes companyies internacionals, amb les companyies de casa nostra i amb el públic en general, amb menjar, i una ballada distesa i festiva. Tot a l’aire lliure.

Ara que parlem de les companyies internacionals, quin és el propòsit d’aquesta branca del festival?

Tota aquesta part internacional és una de les línies principals del festival. Aquest any tenim companyies de Bolívia, de Nepal, de Bòsnia i Hercegovina, de Malawi, i de les illes Wallis i Futuna. El que sempre intentem és fer un recorregut arreu del món. Aquest any, si ens fixem, tenim una companyia de cada continent, per tant, podem projectar aquesta mirada a escala global.

El nostre objectiu principal és oferir propostes diferents, portar danses del món a Catalunya i gaudir d’espectacles d’exhibició que permeten conèixer els seus sons i les seves músiques autòctones, i els vestits i objectes típics.

"La Garrotxa, zona de patrimoni natural, ens permet traslladar algunes propostes a l’aire lliure"

Què podrem veure de cada companyia?

El Ballet Folklórico Manuel Acosta de Bolívia ens acostarà la cultura andina, plena de color, i una música molt dinàmica. Protagonitzaran el Carnaval d’Oruro, una festivitat tradicional boliviana. El Everest Nepal Cultural Group és característic del folklore de l’Himàlaia i el seu tret principal és la precisió de moviments.

Rising Choreos de Malawi és la clara expressió de l’explosivitat dels grups africans, els sons de percussió i tambors, i l’energia i la força dels seus balls. El Kolovit de Bòsnia i Hercegovina ens transportarà la sonoritat de gralles i gaites de l’Europa de l’Est. I, per concloure, el grup de les illes Wallis i Futuna, del Pacífic, omplirà l’espai de moviments més aviat sensuals i d’una sonoritat que transmet alegria i calma.

A banda, d’aquestes propostes, l’Ésdansa també disposa d’un espai per a espectacles de nova creació. Quins teniu programats?

Sí, ja fa uns quants anys que l’Ésdansa aposta per a la nova creació, partint de la realitat de les nostres tradicions o de les de fora. Per una banda, es podrà veure ‘Folk as Queer’, de la companyia l’Esbord. Aquesta proposta és la guanyadora del Premi Delfí Colomé, i ens parla de les identitats dissidents i del seu lligam amb la tradició i la cultura catalana.

Per altra banda, tindrem dos grans noms: Jon Maya i Andrés Marín, un bailaor i un dantzari basc que, acompanyats de música, oferiran un diàleg a l’escenari entre les dues cultures. Per acabar, tindrem una proposta del Programa d’Impuls de la Dansa d’Arrel, de la mà de la coreògrafa Sara Cano, i una petita conversa amb ella per reflexionar sobre què és ser jove creador de dansa d’arrel.

Cada any, el festival ofereix espais de formació per a totes les edats amb l’objectiu d’aprendre sobre la dansa d’arrel. Quins cursos hi ha enguany?

Des del festival creiem que és molt important aprendre i formar-se, a banda de veure o de participar en algunes de les propostes de dansa. Tota la ciutadania i, fins i tot, els artistes que visitin l’Ésdansa, tenen l’oportunitat d’aprendre de la mà de coreògrafs i persones expertes eines, recursos i tècniques sobre l'àmbit.

El que plantegem són formacions per a totes les franges d'edats. Tenim un grup d’infants de 3 a 12 anys; un grup d’adolescents de 12 a 16 anys i, finalment, els cursos per a adults. Dins d’aquests, oferim dues línies de treball: per una banda, la dansa d’adults, en la qual donem eines i recursos per aprendre danses d’arrel de casa nostra i internacionals. Les persones que participin podran ballar amb les companyies internacionals. I, la segona línia, és una novetat d’enguany.

"Des del festival creiem que és molt important aprendre i formar-se"

Exacte, aquesta nova aposta formativa l’heu anomenat ‘Guaret’. En què consisteix?

La premissa principal és que, a part de ser una línia de formació, també ho és d’investigació. El que volem és que les persones que hi participin també aportin quelcom a l’equip de formadors. És a dir, que hi hagi un retorn entre les dues bandes. Compartir. Cada dia es treballarà amb un professor diferent i hi haurà diverses sessions de temàtiques variades: de moviments, de temps, de creació...

Aquestes classes són dirigides a persones amb certa experiència en dansa que vulguin aprofundir en aquest àmbit i les sessions s’organitzen des del dilluns 19 fins al divendres 23.

Per concloure aquest desglossament del programa d’enguany, et volíem preguntar sobre les nits de concert. Quina oferta musical presenteu?

Som un festival de dansa, però arran de la pandèmia i les restriccions que vàrem patir, ens va sorgir aquest format de concert que, al final, s’ha convertit en una de les propostes fixes del festival. Acabem les nits de divendres i de dissabte amb concerts de música que puguin ser ballables, evidentment.

Enguany, el divendres 23 podrem gaudir del DJ Lo Puto Cat que, a partir de les sonoritats de les danses tradicionals catalanes, com pot ser una gralla, les remescla amb música electrònica. Dissabte 24 ens delectarà l’artista emergent Dulzaro, de Castella i la Manxa. També inclou la música electrònica en sonoritats tradicionals, però en el seu cas, treballa amb el folklore i el patrimoni cultural de la seva terra natal.

Celebreu el festival al bell mig de l’entorn natural de la Garrotxa, a la població de les Preses. Per què és important aquest indret?

El festival va néixer aquí. L’organitza, cada any, una entitat sense ànim de lucre anomenada Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, en la qual treballem al voltant de la dansa d’arrel durant tot l’any, no només en el marc del festival. Creiem que on ha de ser és a les Preses, sense dubte.

A més, també crec que cal reivindicar una mica que, fora de Barcelona i de l'àrea metropolitana, també poden passar esdeveniments importants i festivals de gran format, com pot ser l'Ésdansa. Per a nosaltres és un moment de trobada en el qual s’agrupen un gran nombre de companyies d’arreu.

Com valoreu l’evolució del festival al llarg dels anys? 42 edicions no són poques!

Sí, és una trajectòria llarga! Als inicis de tot, el festival només durava un dia. Ara, s’allarga a tota la setmana. A poc a poc, hem anat creixent, hem afegit noves línies i hem assegurat noves maneres de treballar. Pensem que hem anat consolidant aquesta trajectòria fins a tenir un nom dins dels festivals d’estiu i de dansa d’arrel.

Penso que cal destacar que al festival hi participa molta gent jove, tant a escala d'organització com de públic. L’Ésdansa treballa per apropar l’escenari de la dansa d’arrel al jovent. Per tant, celebrem que hàgim sabut arribar a aquest públic i continuarem fent feina perquè continuï passant.