Sergi Egea: “El nostre repte majúscul és seguir connectats amb les iniciatives més de base”
Comparteix
Darrere de projectes com la sala VOL o la sala Paral·lel, l'Afluent promou una programació musical on l'experiència dialoga amb la novetat i ho fa des de la cerca de models de gestió que fugen de la verticalitat.
Amb Sergi Egea, soci fundador de la cooperativa, parlem de la música i la cultura com a elements transformadors i del model de gestió des de l’Economia Social i Solidària (ESS).
L’Afluent comença a caminar al 2017, amb quin objectiu ho fa?
L’objectiu era fer funcionar l’antiga sala de concerts BeGood, l’actual sala VOL del Poblenou barcelonès, amb una mirada horitzontal pel què fa a la seva gestió.
Quins són ara mateix els principals projectes que teniu en marxa?
Els projectes propis que estem desenvolupant actualment són la sala VOL i la sala Paral·lel 62 (associats amb la cooperativa Quesoni i la sala Upload), des d’on hem engegat La Casa de la Música de Barcelona.
A més, treballem en diferents projectes per a altres agents. Ens trobareu fent el comissariat artístic del BAM (La Mercè), els Vespres de la UB (Universitat de Barcelona) i una part dels cicles Sons de Ciutat (Ajuntament de Barcelona) i dels dimecres de So i Cos (Santa Mònica).
També estem fent la mediació de cinc residències de creació dins del programa educatiu En Residència de l’ICUB i el Consorci del Besòs.
Tenen alguna cosa en comú totes aquestes propostes?
El fil que vehicula tota la nostra història és la música. Els nostres objectius transversals són facilitar l’accés a les programacions culturals i ajudar a donar veu a qui històricament no n’ha tingut.
Si parlem, per exemple, del BAM, del qual gestioneu la programació, pensem també directament en la ciutat de Barcelona. Quina és la relació amb l’entorn en els projectes de l’Afluent? És important la relació amb la comunitat?
Sabem que les realitats de la ciutat són nombroses i complexes. Resulta difícil (si no impossible) donar suport i visibilitat a les diferents comunitats o sentirs en una sola edició, sense renunciar a una certa coherència estètica o un discurs cohesionat. Per treballar les diferents relacions amb les comunitats que tenim a prop o no tant a prop, intentem aplicar una visió diversificada i inclusiva.
Per fer-ho vam crear un equip curatorial divers, que es reuneix regularment i que proposa i consensua cadascuna de les propostes que formaran part del cartell.
També porteu la gestió integral de la Sala VOL, des de la que es promouen propostes musicals fora del circuit més comercial. Quina és la intenció en aquesta programació d’espectacles i artistes emergents?
Aquest potser és l’espai on més llibertat hem pogut tenir. Ens ha agradat molt teixir relacions amb agents del panorama amb els quals compartim sovint la manera d’entendre la música, més enllà de l’estètica. Es tracta d’un espai ben dotat tècnicament per l’aforament que té i que compleix molts dels requisits que un grup que comença vol trobar.
Gran part de les persones que formen o han format part de L’Afluent han trepitjat els escenaris, ja sigui com a músic, manager o tècnic. Això fa que haguem pogut dimensionar molt les necessitats al tipus de concerts que hi programem. Pensem que ha de ser un espai on hi convisquin propostes amb certa trajectòria i reconeixement, però també artistes novells.
Algunes de les propostes que hem vist a Paral·lel 62, per exemple, tenen un component social i polític molt marcat. Penso amb l’acte que es va fer en suport al periodista Jesús Rodríguez o els concerts de Hip Hop per Palestina, entre molts altres. És important aquest compromís social i polític per vosaltres? És intrínsec al tipus de propostes que es promouen des dels espais on esteu presents?
No hem estat mai massa teòrics. Hem volgut sempre representar-nos pels nostres actes perquè qui volgués llegir-nos ho pogués fer entre línies. El projecte del Paral·lel 62, pel model que ha acabat tenint, ens ha donat l’oportunitat de profunditzar en el marc més teòric. En tractar-se d’una licitació pública amb un component social molt marcat ha fet que ens sentim molt còmodes acollint jornades reivindicatives o solidàries d’aquest estil.
En aquest sentit, no hem estat mai motor de crides socials, però hem estat sempre a favor d’actuar com a vehicle per a recolzar diferents iniciatives que ens sentim properes.
Amb tot el que ha anat sortint sobre la taula, quina creus que seria la definició de cultura o serveis culturals que proposa l’Afluent?
No tenim definit el concepte de cultura dins la cooperativa i tot i definir-nos com una cooperativa de serveis culturals. Aquestes paraules grans sempre ens han fet una mica de respecte. Intentem donar un servei proper en totes les direccions de la nostra actuació en totes les nostres programacions. Tenim una vocació popular i alhora creiem en l’art (un altre mot gran), com a element per transformar la vida de les persones.
Ens ha agradat molt teixir relacions amb agents del panorama amb els quals compartim sovint la manera d’entendre la música, més enllà de l’estètica.
A nivell de model de gestió, esteu constituïdes com a cooperativa. Com funciona o que representa aquest model de gestió horitzontal que veiem en l’Alfuent?
Vam constituir-nos com a cooperativa per intuïció. Veníem d’una estructura on la verticalitat va fer trencar el diàleg i això ens va marcar molt. Mica en mica hem anat entenent les complexitats d’una gestió horitzontal i encara avui estem treballant per aplicar el model en un dia a dia més frenètic del què a vegades desitjaríem.
Més enllà del meló de la governança, tenim molt clar que el circuit que han de fer els diners ha de ser el més petit possible. Ens agrada conèixer de primera mà les nostres proveïdores per saber on van a parar els diners. Creiem fermament que això crea un ecosistema més ric. És evident que no podem tenir el 100% del control, però el que sí que sabem és que quan treballes amb grans corporacions perds aquesta traçabilitat.
Com a assistents a les sales de concerts en les que esteu presents, en que repercuteix aquest posicionament?
Ja fa anys que vam començar amb dues petites accions que hem anat desenvolupant a la sala VOL. La primera va ser la creació d’una tiquetera propia amb una eina senzilla que ens ha permès absorbir les despeses de gestió de les entrades dels concerts produïts o coproduïts per L’Afluent.
La segona és tenir una línia editorial també a la barra. A un concert a la VOL hi pots trobar vi i cidra de fermentació espontània feta per productors locals, refrescos fets a Sabadell, ginebra i ron fets a l’empordà de manera artesanal… I a preus més que raonables!
I amb els i les artistes i la resta de professionals que hi treballen?
Creiem en les relacions a llarg plaç i en la bona voluntat colegiada. En aquest sentit, ens ha agradat créixer conjuntament amb una generació de segells, artistes i agents del panorama.
Per anar acabant, com a cooperativa, quins reptes us proposeu pels propers anys?
El nostre repte majúscul és seguir connectats amb les iniciatives més de base. Aquests últims anys hem experimentat un creixement a la cooperativa, que sentim, -també per l’edat que tenim-, que ens pot allunyar d’aquelles propostes més espontànies i que encara estan en fase de consolidació. Hem d’aconseguir crear un equip on l’experiència dialogi amb la novetat.
Afegeix un nou comentari