Albert Noguer: “Ràdio Arrels es va crear per demostrar que en català també es podia parlar de tot”

Coneguda popularment com ‘La veu de Catalunya Nord’, Ràdio Arrels suma més de quaranta anys de feina fomentant la consciència catalana i l’ús de la llengua entre la població nord-catalana. Al llarg de la seva història, aquesta ràdio, sorgida de l’associació Arrels, les ha vist de tots colors, però mai ha renunciat a la seva comesa: fer del català una llengua normal on es topa amb moltes dificultats per ser-ho. 

En parlem amb l’Albert Noguer, que ha dedicat tota una vida professional a Ràdio Arrels, on va començar de voluntari i, des del 2016, n’és el director. Noguer té clar que la més petita renúncia al català seria anar contra la raó de ser de l’emissora i adverteix que, tot i que cada cop hi ha més alumnes que estudien el català a la Catalunya Nord, l’ús social de la llengua està sota mínims.

Ets director de Ràdio Arrels des del 2016. Com arribes a l’emissora?

Tota la meva vida professional l’he passat a Ràdio Arrels. I abans de treballar-hi professionalment, ja hi havia fet emissions com a voluntari. Per tant, tota la meva carrera està lligada a Ràdio Arrels. El meu cas és molt il·lustratiu sobre com es pot evolucionar en un mateix lloc. 

Quins són els orígens de Ràdio Arrels?

Estan molt lligats al món de l’associacionisme, perquè la ràdio va ser un projecte de l’associació Arrels, que, en un primer moment, no havia estat creada pensant a fer una ràdio, sinó una escola associativa, que és l’escola Arrels. 

Com i per què es va optar per tirar endavant una ràdio?

El 1981, el poble francès va elegir com a president el socialista François Mitterrand, que duia al seu programa electoral l’obertura de la modulació de freqüència a les ràdios lliures. En aquest sentit, l’associació Arrels va saber veure una oportunitat per crear aquesta eina, que és Ràdio Arrels, amb un objectiu clar: fer entrar el català a les cases a través de la ràdio. 

Una decisió atrevida, alhora que inèdita.

Es va fer, sobretot, per demostrar a la gent que en català també es podia parlar de tot, de cultura, d’esport, de política, d’economia o del que sigui. L’any 1981, això no era gens evident. En aquell moment, a la Catalunya Nord, el català el parlava més gent que avui, però es veia de forma negativa, es deia que era la llengua dels vells, dels pagesos i dels gitanos. Amb la ràdio, l’associació va voler demostrar que el català era una llengua tan vàlida com qualsevol altra i que calia perdre la vergonya de parlar el català. 

Després de més de quaranta anys en antena, quins són els valors que guien Ràdio Arrels?

El valor principal és que som una ràdio en llengua catalana a la Catalunya Nord. Per tant, l’eix vertebrador és la llengua, la defensa del català i de la cultura catalana. D’això mai ens hem allunyat ni ens allunyarem. En conseqüència, en aquesta ràdio no es parla francès, mai s’ha parlat, ni es parlarà. 

Això és innegociable?

Absolutament, per la senzilla raó que si mai donem l’oportunitat a les persones que entrevistem de triar si parlar en català o en francès, prop del 90% diran que se senten més còmodes expressant-se en francès. Per evitar aquest problema, ho fem tot en català.

És més del que fa TV3 i Catalunya Ràdio.

És així. I contràriament a la situació del català a la Catalunya del sud, que segur que és dolenta, a la Catalunya Nord és catastròfica, perquè cada cop es parla menys el català. En el nostre cas, és indispensable mantenir el català perquè si no ho fem, estarem renunciant a la nostra pròpia llengua. 

Com és la programació de Ràdio Arrels?

Ens presentem com una ràdio generalista, amb els mitjans que tenim, que són limitats per raons econòmiques, però mai perdem de vista que l’objectiu és fer parlar el català a la gent del país i oferir el màxim de continguts variats i diversos. Fem entrevistes, reportatges, cròniques d’actualitat, d’història, musicals… 

📡 Sintonitza Ràdio Arrels 📡
Rosselló 95.0
Vallespir 88.2
Conflent 95.5
Cerdanya i Capcir 93.1
Per internet a https://t.co/DzydxxidMv #LaVeudeCatalunyaNord

— Ràdio ARRELS (@RadioArrels) December 4, 2019

La música és una part important de la graella.

Sí, perquè hem d’emetre les 24 hores del dia. Actualment, hem fet canvis a la graella i estem en un 50% de la programació musical en català. A la Catalunya Nord tenim molts oients que no són catalanoparlants que ens escolten perquè proposem música en català i internacional que no troben a cap altra ràdio. 

Teniu dades de les audiències de Ràdio Arrels?

Això és molt complicat perquè per disposar de dades oficials cal pagar, i el preu és molt elevat. Aquestes enquestes estan pensades per a les ràdios comercials, per aquelles que emeten publicitat, i nosaltres no tenim publicitat. 

Des que vas accedir a la direcció de la ràdio, quin segell vas voler imprimir amb el teu lideratge?

A Ràdio Arrels mai hem treballat sobre la base de grans lideratges. Les decisions més importants es prenen conjuntament amb l’associació, perquè som una ràdio associativa, i també es parlen amb les persones de la redacció. Francament, no em voldria atribuir cap direcció perquè ho fem col·lectivament. És clar, hi ha un director que té la responsabilitat d’aplicar la línia editorial, però és ben bé un treball col·lectiu. 

"A la Catalunya Nord, parlar català és gairebé un acte de militància".

Al llarg d’aquesta trajectòria de més de quaranta anys, heu passat moments de molta dificultat?

Hi ha hagut moments bons en què les ajudes eren suficients i vam arribar a ser set persones treballant a la ràdio, però, malauradament, la major part dels anys els moments són dolents perquè vivim i existim, bàsicament, gràcies a les subvencions. I ja se sap, les subvencions són totalment fràgils i cada any hi ha problemes. De fet, ara mateix estem immersos en un problema molt gros.

De cara al 2025, el govern francès vol reduir un 35% les ajudes a les ràdios. Com us afectarà?

Si això s’aplica, representarà una baixada molt important dels nostres ingressos. Aquesta ajuda representa més d’una tercera part dels recursos de Ràdio Arrels, per tant, se’ns privaria del 35% d’ingressos d’aquesta tercera part. Les repercussions poden ser molt importants.

Més enllà de la ràdio, si ampliem el focus, quin és l’estat de salut del català a la Catalunya Nord?

Com t’he comentat, és catastròfic. En aquest país es pot passar perfectament una setmana sencera fent vida social sense sentir parlar en català en cap moment. Aquí, parlar català és gairebé un acte de militància. Cal anar a algunes associacions o llocs ben concrets, perquè al carrer se sent ben poc. Cada cop hi ha menys catalanoparlants en aquest país. 

Amb tot, al mateix temps, cal reconèixer que cada cop hi ha més alumnes que volen estudiar i estudien en català a l’escola, sigui a les escoles d’Arrels o a la Bressola. És una paradoxa important, hi ha milers d’alumnes que estudien català a l’escola, però l’ús social de la llengua està en un nivell molt baix.

Es posen traves des de l’estat francès a la supervivència del català?

No sé si es pot dir que es posen traves directes i frontals, que crec que no, però tampoc es fa res per ajudar. Per exemple, quan es tracta d’obrir una escola bilingüe, fins i tot si és una demanda per part de famílies d’alumnes, poca cosa es farà per facilitar-ho des de l’estat francès. Al mateix temps, l’estat sap perfectament que aquesta ràdio és 100% en llengua catalana i cada any tenim l’autorització i l’ajuda de l’estat per continuar emetent. Aleshores, hi ha tota una sèrie de paradoxes que dificulten aquesta anàlisi.

Quina mirada creus que es té de la Catalunya Nord des del principat?

Una mirada de respecte, sovint d’un cert exotisme, i sovint equivocada, perquè, finalment, hi ha un gran desconeixement de la realitat de la Catalunya Nord. I no crec que sigui de mala fe, potser també la gent ens desconeix perquè nosaltres no hem fet prou per donar a conèixer el nostre país. No culpabilitzo la Catalunya del sud, sinó que més aviat és una responsabilitat compartida. 

Tindrem quaranta anys més de Ràdio Arrels?

Confio que sí, però serà molt difícil. Al cap i a la fi, som una ràdio associativa i depenem de subvencions, i el nostre futur depèn molt dels ajuts que puguem rebre. I no parlo només de l’estat francès, sinó també de la Catalunya del sud. Aquest suport és absolutament vital per continuar fent la nostra tasca.