Laia Casanova: “La nostra essència no és només la d'una associació sinó la d’una xarxa de treball col·laboratiu”
Comparteix
Xarxaprod es presenta com un espai d’assessorament i suport a la creació i producció artística a Catalunya i aposta per la col·lectivitat i el treball en xarxa com a força motor.
La Xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya (Xarxaprod) duu quinze anys fent costat a la creació contemporània al llarg de tot el territori català. Amb l’objectiu de donar visibilitat a tot un seguit de centres de creació situats fora de la realitat de les grans ciutats, poder fer comunitat i alhora actuar d’interlocutors amb l’administració pública van començar a rodar l’any 2009 i ara mateix no només aplega més d’una cinquantena d’entitats sinó que esta en procés d’expandir el model col·laboratiu a altres indrets com l’Occitània o les Illes Balears.
De tot això en parlem amb Laia Casanova, codirectora del Festival Panoràmic i gerent de Xarxaprod. Amb ella descobrim quins són els reptes en relació al model de gestió, sobre la descentralització dels serveis culturals així com la professionalització del sector cultural de les arts visuals a través de l’aprenentatge col·lectiu.
Un dels objectius de l’associació des del 2009 ha estat el de professionalitzar el sector creatiu català. Quines mancances es van detectar llavors per decidir impulsar aquesta iniciativa?
Quan es va decidir impulsar aquesta iniciativa, es van detectar diverses mancances especialment en l'àmbit rural pel que fa a l’existència d’espais de caràcter públic destinats a la promoció i suport al sector creatiu fora de les grans ciutat. Això dificultava no només l’accés per als creadors i creadores sinó també per a la ciutadania en general.
En aquest context, Xarxaprod va sorgir com una resposta per donar suport als seus membres oferint serveis i recursos específics per a la professionalització del sector creatiu.
Quins canvis, en l’àmbit associatiu i de representació, creieu que s’han aconseguit si mirem enrere?
Un dels canvis més importants que s'ha aconseguit és la transformació en la percepció que l'administració té dels projectes culturals: abans, aquests projectes eren vistos com una despesa, però avui dia s'entenen com una inversió que aporta un valor significatiu a la ciutadania. Aquest canvi de mentalitat ha estat fonamental per afavorir el suport i l'acompanyament a iniciatives culturals del tercer sector arreu del territori.
L’associació ofereix molts recursos i eines interessantíssimes pels agents del sector cultural. Parlem del programa de mentoratge: com és aquest diàleg entre els espais novells i els que tenen trajectòries professionals més longeves?
És un programa que vam començar a posar en marxa arran de la covid. Ens vam adonar que, durant aquest període, van sorgir moltes petites iniciatives arreu del territori impulsades per persones que volien començar els seus projectes culturals. Aquestes noves iniciatives necessitaven un acompanyament més teòric, especialment en aspectes com la creació de contingut, l'organització i la posada en marxa de projectes.
El que fem a través d’aquest programa de mentoratge és establir una col·laboració entre espais que porten més temps operant, amb experiència i trajectòria consolidada, i aquells projectes més novells que necessiten orientació i suport. Aquest diàleg es transforma en un acompanyament de qualitat que acompanya des del tu a tu les necessitats més específiques de cada projecte.
Abans, els projectes culturals eren vistos com una despesa, però avui dia s'entenen com una inversió que aporta un valor significatiu a la ciutadania
A més a més, oferiu a les entitats acompanyament i assessorament en temes de cerca de finançament, jurídics i financers, de comunicació... per aquelles persones que no coneguin aquests serveis, en què consisteixen i com poden accedir-hi?
Un dels serveis més destacats és l’acompanyament en qüestions fiscals i laborals que oferim a través d’una entitat cooperativa especialitzada en aquests temes. Aquest acompanyament és una manera de fer més eficients els recursos del sector, facilitant l'accés a serveis essencials per a entitats que, en molts casos, no disposen de l'estructura necessària per gestionar aquests aspectes per compte propi.
Un altre servei important és l’espai d’assessorament que, a més, inclou una base de dades de finançament tant públic com privat per a projectes de creació contemporània. La base de dades inclou ajuts a escala local, provincial, nacional i europeu i porta vinculat un servei de consultoria per identificar quins ajuts són més adients per als seus projectes i a redactar les sol·licituds de manera més eficaç.
Les entitats poden accedir a aquests serveis a través de la pàgina web de Xarxaprod, on trobaran una secció dedicada als serveis d’assessorament. Podran sol·licitar suport en àrees específiques o rebre informació sobre els serveis en fase de prototipatge, com un certificat de sostenibilitat que es posarà en funcionament molt aviat.
Des de la xarxa teniu disponible un mapa interactiu amb tots els espais associats a nivell territorial en el qual es poden veure els diferents serveis que ofereixen.
Aquest és un dels projectes que hem estat desenvolupant aquest any, ara estem acabant de nodrir tota la informació dels membres de la xarxa amb el desglaçament dels serveis específics que ofereix cada espai de creació.
En aquest mapa es pot constatar un repartiment desigual territorialment... això passa només a Catalunya o és un mal comú si mirem enfora?
Jo diria que la manca d'infraestructures públiques en àrees rurals no és exclusiva de Catalunya, sinó que és un tema més ampli relacionat amb l'organització territorial de cada país.
A casa nostra, la manca d'espais públics de creació és més palpable en ciutats com Tarragona o Lleida. A Barcelona i Girona, en canvi, sí que tenim centres de creació, però la situació és més desigual si mirem fora d'aquestes dues grans ciutats. Aquesta manca d'infraestructures públiques es nota especialment a les capitals de província i en comarques més allunyades dels grans nuclis urbans.
Hi ha certa uniformitat en la tipologia de necessitats que us arriben a través dels serveis d’assessorament o es fa difícil poder fer un dibuix homogeni en relació amb les demandes del sector?
En general, sí que hi ha algunes necessitats comunes que es repeteixen entre les iniciatives que arriben als nostres serveis d'assessorament. Una de les més freqüents és la necessitat d'acompanyament jurídic, especialment pel que fa a com començar un projecte, com establir la figura jurídica més adequada i com gestionar aspectes relacionats amb llicències. Aquesta manca de normativa específica per a certs tipus d'iniciatives, com ara els centres de creació i producció o les residències, és una de les grans mancances que es detecta a nivell de país. Per exemple, existeixen llicències per a teatres o museus, però no per a espais dedicats a la creació, la qual cosa genera moltes incerteses per a aquells projectes que volen establir-se en aquest àmbit.
A banda hi ha demandes més específiques, com ara el mentoratge en continguts o la creació de residències. Aquestes necessitats són molt més diverses i depenen del tipus d'iniciativa, la seva durada o el seu model.
En definitiva, les necessitats són força diverses, i el tipus d'acompanyament que oferim depèn molt del context de cada projecte. No és el mateix una iniciativa situada al Pirineu que una a un barri de Barcelona o a la plana de Lleida.
La manca d'infraestructures públiques es nota especialment a les capitals de província i en comarques més allunyades dels grans nuclis urbans.
Amb aquesta diversitat i dispersió, es fa complicat fer xarxa o més enllà dels processos individuals i les necessitats específiques hi ha una força comunitària activa?
La diversitat i dispersió territorial poden semblar un obstacle a l'hora de generar xarxa, però precisament aquesta és una de les qüestions que treballem des dels inicis. La nostra essència no és només la d'una associació sinó la d’una xarxa de treball col·laboratiu. Per això, més enllà de les necessitats individuals i dels processos específics de cada projecte, apostem per la col·lectivitat com a força motor.
Des de fa temps, fomentem el treball en comissions temàtiques, on es desenvolupen els continguts de manera conjunta. Tot i que l’associació té una junta, el treball operatiu es fa a través d’aquestes comissions, i és en aquest espai on realment es marquen les línies de treball.
Per acabar, després d’aquests quinze anys de trajectòria, quins reptes queden per endavant?
Un dels que ens fa més il·lusió és l'expansió del nostre model més enllà de Catalunya. Recentment, hem començat a treballar a les Illes Balears, on hem creat una formació i un acompanyament específic per als nostres companys de l’arxipèlag. Els membres de les Illes Balears han adoptat el model de Xarxaprod i han començat a constituir-se com a entitat seguint la línia de treball col·laboratiu que ja implementem aquí.
Aquesta línia de col·laboració també s’estén més enllà de les Illes Balears. Estem en contacte amb una entitat del sud de França, Air de Midi, a Occitània, amb qui estem treballant conjuntament en la creació d’una xarxa de treball que integri agents de Catalunya, les Illes Balears i Occitània. Aquesta nova xarxa transfronterera ens permetrà intercanviar experiències i enfortir les col·laboracions en l’àmbit internacional, ajudant a construir un model de treball compartit entre territoris propers amb realitats culturals pròpies.
Afegeix un nou comentari