Sara Bajiji: “Contra els discursos d'odi ens hem d'autoorganitzar i crear les nostres pròpies narratives”

Conversem amb la Sara Bajiji, advocada i responsable de l’àrea jurídica de la Fundació Bayt al-Thaqafa, per entendre com ha evolucionat l’entitat –ara que es compleixen cinquanta anys de la seva fundació– i quins són els principals reptes de l’acollida a Catalunya. 

Bajiji alerta sobre la responsabilitat de l’administració en matèria d’acollida i denuncia les vulneracions de drets que afecten la població migrada, travessada per una llei d’estrangeria que les aboca a un infern burocràtic per regularitzar la seva situació administrativa.

La Fundació Bayt al-Thaqafa compleix mig segle de vida. Com ha evolucionat al llarg d’aquest temps?

Cinquanta anys es diu aviat, però pel camí han passat moltíssimes coses al Bayt. La fundació ha crescut de manera exponencial, va començar sent una entitat molt petita i avui tenim diverses seus i atenem persones de moltes nacionalitats i països d’origen. Els serveis que oferim també s’han ampliat molt –quan vam començar només eren quatre– i tenim un munt de projectes en marxa. Per a nosaltres, com a entitat, tot això està molt bé, però si ens ho mirem des d’una altra perspectiva és un mal senyal perquè ja han passat cinquanta anys i les necessitats de les persones no només no han canviat, sinó que en alguns casos han empitjorat. I això és molt preocupant.

Què queda del llegat de la Teresa Losada?

La nostra fundadora ens va deixar fa més de deu anys, però a la fundació la continuem tenint molt present, especialment la seva manera de treballar, d’acompanyar, d’estar… Crec que hem sabut interioritzar molt bé els seus valors i continuar endavant amb la seva manera de fer. 

Tu ets responsable de l’àrea jurídica de la fundació.

És una àrea que ha crescut moltíssim. De fet, a Bayt aquesta tasca la va començar fent una advocada i avui som un equip de sis professionals. Tenim el projecte de protecció internacional, que s’encarrega de tot el tema de les sol·licituds d’asil, així com d’acompanyar i oferir els recursos necessaris a les persones des que inicien la demanda fins que es resol. 

També tenim el projecte d’estrangeria, que és per on va començar Bayt i on hi ha molta feina per fer. En aquest àmbit, un dels tràmits que fem més sovint té a veure amb les regularitzacions, perquè avui encara s’està detenint molta gent que es troba en situació administrativa irregular. 

I també tenim un projecte més petit que es dedica a l’assessorament en matèria de no-discriminació i igualtat de tracte, incidint especialment en els delictes d’odi, per exemple.

A quines principals vulneracions de drets s’exposa una persona migrada quan arriba a Catalunya?

Si comencem pel principi, cal parlar de l’empadronament. És un dels primers tràmits administratius que es fan i està comportant molts problemes, com ens diuen les companyes que s’ocupen de la primera acollida. Convé recordar que l’empadronament és una obligació de l’administració. De fet, el seu objectiu és només declarar on viu i resideix una persona. És purament declaratiu.

La realitat és que el dret a l’empadronament no es compleix a tots els municipis.

Hi ha molts ajuntaments que l’estan complicant. Per començar, hi ha moltíssimes persones que no tenen un domicili fix, una adreça on poder fer l’empadronament. Tot i que sabem que existeix l’empadronament sense domicili fix, està costant molt fer efectiu aquest dret i hi ha nombroses traves i terminis massa llargs. I, de retruc, la negació d’aquest dret té conseqüències a l’hora de fer altres tràmits per als quals cal demostrar l’estada al territori, que és difícil d’acreditar sense l’empadronament.

Això afecta molts altres drets, com els laborals.

És així, perquè les persones que estan en una situació administrativa irregular no tenen permís de residència ni autorització de treball, i es comprometen els seus drets laborals. Això fa que acabin fent treballs a l’economia submergida, sense cap mena de garanties laborals. 

Els canvis en l’arrelament laboral han complicat la situació.

Nosaltres, de fet, ens trobem casos de persones que fa molt de temps que treballen i amb la reforma de l’arrelament laboral no poden regularitzar la seva situació. Abans, aquest arrelament laboral era per a persones en situació administrativa irregular que havien treballat de forma irregular, en canvi, ara això ja no és així i el treball cal haver-lo fet en situació de residència o d'estada. Per tant, hi ha persones que estan treballant i no consta enlloc, ni cotitzen, ni tenen dret a vacances, ni cobren sous dignes. Això, en situacions com la que ha passat amb la dana a València, per posar un exemple recent, és molt problemàtic.

La desprotecció és total.

Exacte, perquè totes aquestes persones que estan en situació administrativa irregular per a l’administració no existeixen. Per tant, quan tot torni una mica a la normalitat, aquestes persones no podran demanar indemnitzacions per danys i perjudicis, no podran recuperar la seva casa o el seu cotxe si els han perdut.

L’acollida és una de les raons de ser de la fundació. Quins reptes tenim al davant en aquest sentit?

Fa anys, hi havia la creença que Espanya i Catalunya eren llocs de pas, que la gent no venia per quedar-se. Això ja no és així i per a moltes persones aquest és el seu destí final. Estem fent bé aquesta acollida? Jo sempre dic el mateix: si ho estiguéssim fent bé, no faria falta ni Bayt ni totes les entitats que ens dediquem a l’acollida. Al cap i a la fi, la tasca d’acollida que es fa des del tercer sector és la que hauria de fer l’administració i la societat. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Fundació Bayt al-Thaqafa (@baytfundacio)

Estem parlant de drets que són de les persones.

Sí, i el que no hauria d’estar passant és que Serveis Socials ens derivin persones a entitats que són relativament petites com nosaltres. De fet, hauria de ser a l’inrevés. Nosaltres no hauríem d’estar atenent persones perquè qui té aquesta responsabilitat és l’administració. Però, és clar, la realitat és que si no ho fem nosaltres no ho farà ningú. 

I la immigració no és un fenomen nou. 

El repte com a societat és molt gran, perquè tenim una part de la població que, d’acord, potser és una minoria, però continua sent molta gent. I és un enorme problema que no se sentin incloses ni part d’aquesta societat. Per tant, insisteixo, l’ideal seria que Bayt desaparegués en un futur, o continués fent altres tasques. Això voldria dir que quan arriba una persona, el sistema estaria perfectament preparat per fer tot el procés d’acollida. 

Un dels principals problemes és la llei d’estrangeria?

Les persones afectades i les que treballem amb aquesta llei tenim molt clar que és una llei racista i que forma part de tot un procés per marginar una part de la població. Per contra, per a molta gent que no la coneix i que llegeix el que surt als mitjans sembla que sigui una llei fantàstica, que crea un efecte crida i que és la panacea dels drets humans. Evidentment, és mentida i és molt pervers. 

El nou Reglament està a punt de ser efectiu.

Jo m’he pogut llegir per sobre l’esborrany i és clar que hi ha millores, però és que la llei que tenim és tan limitant que sembla que qualsevol canvi s’hagi de celebrar, malgrat que continua sent clarament insuficient. És veritat que es flexibilitzen alguns requisits i que apareix un nou arrelament, i si no coneixes el context sembla que sigui molt positiu, però la realitat és que la llei d’estrangeria continua vulnerant drets, i cal dir-ho sense embuts.

Estem en un moment en què els discursos d’odi estan agafant cada cop més volada. 

Aquest és un tema molt complicat que està a l’ordre del dia. Només cal veure com l’extrema dreta ha aprofitat la catàstrofe de la dana per fomentar l’odi i la islamofòbia. Des d’aquests sectors es fa un discurs d’odi contra tota la població migrada, però especialment i molt concretament contra la població arabomusulmana. 

"La tasca d'acollida que fem des del tercer sector l'hauria de fer l'administració".

Què es pot fer per confrontar aquests discursos?

Tinc la sensació abans estàvem tota l’estona intentant desmentir aquesta desinformació, mentides i notícies falses. Des de l’àrea jurídica de Bayt fins i tot escrivíem als mitjans per refutar-ho o advertir que aquesta paraula discrimina… I és una feina molt cansada que, a més, suposa caure en la seva trampa i anar en la línia de la informació que ells estan donant. Al final, el que fem és no sortim del seu discurs i això significa que han guanyat.

I com s’ha d’actuar?

No tinc cap solució màgica, però penso que hem de crear la nostra narrativa i donar la nostra pròpia informació. Crec que hi ha una part molt important de la població que sí que està informada, i ells no són tanta gent, però poden fer mal perquè fan molt de soroll i tenen uns altaveus molt potents. Per tant, cal que ens autoorganitzem perquè som moltes persones les que no compartim això i reforçar el nostre relat fins que sigui la nostra informació la que arribi. Al contrari, si responem als atacs islamòfobs, xenòfobs i racistes, el que farem és donar encara més veu a aquests discursos d’odi.

Ho comentaves abans, tot el que ha passat amb la dana ha fet brollar discursos d’odi…

Sí, i més enllà d’això, estem veient molts titulars que ens diuen que, per exemple, la població xinesa, musulmana o senegalesa està ajudant a reconstruir els pobles afectats, o que una mesquita està fent recollida de productes per donar als afectats… A priori, podem pensar que aquestes notícies no són racistes, però sí que ho són perquè la població xinesa, senegalesa o musulmana de València són població valenciana. I si estan ajudant, netejant i reconstruint és perquè ells també han estat travessats per la catàstrofe, és a dir, formen part de la societat. Cal anar amb compte amb aquesta mena de coses perquè sovint ho fem sense pensar i sense mala intenció, però ho hem d’anar corregint.