Natura i infància: la conservació de la natura com a actiu en la salut i pel compliment dels drets dels infants

El 20 de novembre de 1989 es va dur a terme la primera convenció sobre els drets de l’infant, a partir de la qual es van establir les necessitats i drets que s’havien de procurar als infants i les eines que hi havien de posar a la seva disposició per a garantir el seu benestar físic i psicològic i facilitar el seu desenvolupament al llarg del temps. Dins d’aquests drets, s’inclouen el de protecció, accés a la salut, l’educació, la no discriminació, el joc, el descans i, en general, poder gaudir d’una bona qualitat de vida. Malgrat que no s’especifica dins d’aquests drets, la qualitat de vida dels infants queda condicionada per l’accés a la natura  ja que, en un context en el qual la població es concentra als nuclis urbans, els espais naturals constitueixen zones de lleure i descans que els permet adquirir els beneficis derivats de la natura. 

Tal com es va exposar a la Declaració sobre la interdependència entre la Salut i la Natura a Catalunya, el 2018, la natura aporta beneficis insubstituïbles per a la salut i el benestar, alhora que contribueix a la cohesió social i al sentiment de pertinença del territori. Aquests beneficis, malgrat que s’extrapolen al conjunt de la població, són molt importants per al correcte desenvolupament dels infants, fet pel qual s’insta a fomentar el contacte dels infants amb la natura, sigui mitjançant activitats de lleure o de coneixement de l’entorn.

Que els infants accedeixin a la natura potencia el seu correcte desenvolupament i estat de salut i, el fet de no garantir-ne el contacte, els aboca a una pèrdua d’estímuls i a una falta de consciència ecològica. 

Des de Fundació Emys, en consonància amb aquesta declaració, es manifesta la necessitat dels infants d’estar en contacte amb la natura, així com dels beneficis que aporta en l’àmbit físic, psicològic, anímic, social… que els permet desenvolupar estratègies i habilitats per fer front a les problemàtiques derivades del canvi climàtic, així com a tenir una actitud participativa i informada en la presa de decisions que es duen a terme en el seu entorn i que condiciona el desenvolupament socioeconòmic.

Una eina per aproximar-los a la natura és l’educació ambiental, sobretot quan s’incorpora en l’àmbit educatiu: permet donar als infants un coneixement del medi natural que els envolta alhora que el gaudeixen i es reforcen els coneixements impartits des de l’escola, fet que enriqueix l'experiència i es fomenta la participació conjunta a les activitats proposades. 

Aquest, contacte, alhora, permet fomentar l’estima cap al medi natural, el que fomenta la seva protecció i permet que, tant grans com petits, puguin gaudir d’aquests beneficis.