Ginesta Urbano: “No volia que ningú més visqués aquesta situació amb tanta soledat com la vaig patir jo”

A Contracor és una entitat no lucrativa que neix de la necessitat d’oferir eines per al dol gestacional, en el moment que s’ha d’interrompre un embaràs. L’objectiu és fer visible aquestes pèrdues gestacionals que suposen tant de dolor a les famílies que es veuen obligades de fer aquest pas. Ginesta Urbano és la presidenta d’aquesta entitat que està al costat de totes aquelles persones que han d’arrossegar un pes i un dolor, sovint, poc entès per la resta de la societat.

Com neix A Contracor?

A Contracor neix de la necessitat de donar visibilitat al dol per interrupció de l'embaràs per motius mèdics. M'agrada dir que érem un grup de dones que ens vam trobar sense saber que ens estàvem buscant després d'haver passat per una pèrdua d'aquestes característiques.

Al principi, ens donàvem suport entre nosaltres, però va arribar un punt on vam pensar que si nosaltres necessitàvem aquesta comunitat, algú més també l’estaria buscant. Va ser llavors quan vam decidir formalitzar l'associació i posar el focus en un dol invisible, incomprès i desautoritzat. Li vam posar de nom A Contracor, perquè descriu com són aquest tipus d’interrupcions gestacionals: no ho vols fer, però no et queda més remei que prendre una decisió.

D’on treus la força que t’empeny a fundar una entitat com aquesta, després d’haver patit tant?

Precisament, per tot el que havia patit no volia que ningú més visqués aquesta situació amb tanta soledat com la vaig patir jo i les noies amb les quals vaig fundar l’associació. Nosaltres no vam tenir un grup de suport, ni una altra guia a banda dels professionals sanitaris i totes ho vam viure de maneres molt diferents en funció de la informació que teníem en aquell moment.

Vam veure clar que no podia ser que la sort decidís si una dona tenia o no tota la informació que a nosaltres ens hagués ajudat, i vam encertar. Personalment, si pogués tornar enrere, no canviaria la meva decisió, però sí que faria moltes coses diferents gràcies a tot el que avui sé. Això és el que vull per a les dones que venen al darrere, que ho tinguin tot al seu abast i algú amb qui parlar de manera sincera i sense por de ser jutjades.

“No ho vols fer, però no et queda més remei que prendre una decisió”.

Com va sorgir el projecte dels saquets per morts perinatals?

L’anomenem Saquets Jizo. Jo vaig conèixer la meva filla en un tros de llençol, algunes companyes en un travesser, en un drap quirúrgic o en un gibrell. Quan estàs embarassada somies amb el moment quan coneixeràs el teu nadó i mai, mai, pots imaginar que et tocarà passar per això.

D’aquesta mancança va néixer el projecte que des del 2020 porta conjunts d’amanyacs i “gorrets” a diversos hospitals, perquè les famílies que malauradament s’enfronten a una mort gestacional puguin, almenys, conèixer els seus petits i petites en una manteta de la seva mida.

Quantes persones calculeu que heu ajudat?

Es fa difícil calcular-ho, però hem entregat prop de mil saquets a diferents hospitals arreu de Catalunya, el País Valencià i la resta de l’Estat. No obstant això, no només ajudem d’aquesta manera, sinó que tenim un grup d’ajuda mútua específic i moltíssima informació a la nostra web sobre, per exemple, com és un part d’aquestes característiques i recomanacions de què cal portar a l’hospital el dia de l’ingrés, el moment de veure el nadó...

Si tenim en compte totes les maneres d’ajudar, ens faltarien mans per comptar les famílies que hem pogut ajudar d’una manera o una altra. Però no vull fer càlculs. Cada cop que parlo de la famosa estadística: que es calcula que 1 de cada 4 embarassos no arriba a terme, dic que darrere de les xifres hi ha famílies que ho passen molt malament. Ajudar-ne, ni que sigui una, ja és prou satisfacció.

Com us organitzeu a l’entitat?

Principalment, ens nodrim de donatius, que es destinen íntegrament al projecte dels saquets. Tenim voluntàries que ens ajuden a recaptar-los, fent uns saquets de ganxet preciosos i disposem d’un compte a Teaming per captar fons.

També ens ajuden moltíssim els donatius de material, sobretot, roba per poder cosir els saquets. Ens posem molt contentes cada cop que tenim un unboxing de donatius!

"En molts llocs continua havent-hi una manca de sensibilitat, empatia i recursos".

Treballeu amb altres entitats?

Sí! Sempre intentem col·laborar amb altres entitats. De fet, som una de les associacions fundadores de la Federación Española de Duelo Gestacional, Perinatal y Neonatal (FEDUP) que agrupa totes les associacions de dol gestacional i perinatal.

També tenim vincles amb associacions de Galícia i País Basc, amb les quals compartim el projecte dels saquets. Elles els fan arribar als hospitals de la seva zona, ampliant així la xarxa. Recentment, hem col·laborat en un documental, però encara no puc donar massa detalls.

Ha pasado un año y la sensación es de que todo sigue igual 😔
¿Cuándo se dejará de derivar de manera sistémica en la mayoría de Comunidades Autónomas? ¡Queremos seguir en nuestro hospital y que se implemente la ley ya!@IgualdadGob @sanidadgob @InstMujeres pic.twitter.com/ELpRq9oNaa

— A Contracor (@a_Contracor) March 2, 2024

Penses que ha evolucionat favorablement el sistema sanitari en aquest sentit des que vau decidir organitzar-vos?

Definitivament sí, encara que amb un però. L’atenció sociosanitària que es dona a les famílies, ja no només a les dones, que passen per una mort perinatal ha millorat en bastants aspectes i hi ha hospitals que són referents en aquest supòsit. Però, malauradament, en molts llocs continua havent-hi una manca de sensibilitat, empatia i recursos per atendre les dones com cal.

Parlo, sobretot, d’aquells hospitals públics que continuen derivant les interrupcions d’embaràs a clíniques privades: lluny de les llars de les pacients, sovint a altres comunitats i a llocs que en molts casos no compten amb els professionals o els instruments necessaris per cobrir les necessitats físiques i, sobretot, emocionals. Cal que es compleixi la llei i que es miri per la salut de les dones que han d’accedir a aquest servei, siguin d’on siguin.

Però se'n parla més?

Ha millorat la visibilitat del dol perinatal (no tant el de les interrupcions d’embaràs per motius mèdics). Se’n parla als mitjans de comunicació, és un terme que en els últims anys ha agafat rellevància i és d’agrair, perquè això afavoreix l’acceptació d’aquest dol, socialment parlant.