Voluntariat a la recerca de relleu generacional

Catalunya és un país de voluntariat. Al llarg dels anys, l’esforç i la dedicació de centenars de milers de persones voluntàries han estat fonamentals per bastir una societat millor. Aquesta realitat, tan arrelada i assimilada a casa nostra, ha fet que sovint no donem el reconeixement i el valor que mereix un dels grans tresors col·lectius que tenim com a país. Amb tot, convé que no oblidem que les riqueses que ens defineixen s’han de cuidar i protegir si volem que perdurin.

Avui, a Catalunya, prop de 900.000 persones –un 13,4% de la població– fan alguna tasca de voluntariat, segons les dades de l’estudi ‘L’acció Voluntària. Un desplegament territorial’, elaborat braç a braç en la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i la Plataforma del Voluntariado de España (PVE). Entre les persones que declaren haver fet voluntariat el 52,9% són dones, i la franja d’edat de més de 55 anys és la més representada, amb un 32,8% del total.

Malgrat que les dades deixen clar que el voluntariat continua sent una força viva i essencial del país, també deixen entreveure que té molts reptes al davant. Entre els més destacats hi ha, sense dubte, l’envelliment del gruix de les persones voluntàries -predominen les d’entre 55 i 64 anys- i la dificultat a l’hora de captar jovent que asseguri un relleu generacional.

Un voluntariat divers i integrador

Per anar més enllà de les dades i conèixer de primera mà el parer de les entitats, hem parlat amb la Júlia Valls, de l’equip tècnic de la Coordinadora d’ONG Solidàries, i amb la Laura Brugués, tècnica de l’Estació Espai Jove de Girona de l’Ajuntament de Girona.

Ambdues coincideixen que establir un perfil majoritari de persona voluntària no és senzill. El voluntariat a Catalunya no es pot entendre com una realitat homogènia, atès que les dinàmiques de participació varien notablement segons el tipus d’entitat i les activitats que duen a terme.

En aquest sentit, la Júlia Valls destaca, per exemple, que entre les entitats i associacions que es vinculen amb el tema de la pau, el voluntariat està format molt majoritàriament per persones grans i jubilades. “No ho sabem del cert, però entenem que és per un tema històric o perquè aquest tema no genera tant d’interès entre el jovent”, assegura. En canvi, les organitzacions que ofereixen voluntariats en països del Sud Global o activitats relacionades amb el medi ambient solen captar l’atenció del jovent. Alhora, Valls remarca que els voluntariats vinculats amb el medi ambient atrauen més els homes, mentre que els que giren entorn de temes com l’educació, les cures i els infants apleguen, en general, un perfil femení i jove.

Pel que fa a les activitats o projectes que més atrauen el jovent, segons la Laura Brugués, “els voluntariats relacionats amb el medi ambient, l’àmbit social i els animals són els que més criden l’atenció de les persones joves”.

En aquest sentit, la tècnica destaca que moltes de les persones voluntàries joves són nouvingudes a la ciutat i veuen el voluntariat com una oportunitat per arrelar-hi: “En general, són persones molt motivades que volen vincular-se amb la ciutat; sovint són estudiants que acaben d'arribar a Girona i també veuen en el voluntariat una manera de conèixer gent i establir-se”, explica Brugués, qui cita com un cas d’èxit a l’hora d’atraure voluntariat jove l’Associació Projecte Lola, una entitat que treballa de forma transversal per a la protecció i el respecte als animals.  

En qualsevol cas, la tècnica de l’Estació Espai Jove creu que per sumar persones voluntàries joves és indispensable oferir una varietat d’activitats i projectes com més àmplia millor, amb l’objectiu que qualsevol persona jove pugui trobar-ne alguna que encaixi amb els seus interessos.

Noves maneres de fer per atraure jovent

La inquietud per les dificultats a l’hora de garantir un relleu generacional és compartida entre la majoria de les entitats, però és especialment forta entre aquelles entitats –normalment, més antigues i de mida més reduïda– que sempre han funcionat, bàsicament, gràcies al voluntariat.

“A la Coordinadora tenim un bon gruix d’entitats que depenen exclusivament del voluntariat, format majoritàriament per persones de més de seixanta anys, però no han aconseguit un relleu generacional adequat ni progressiu; ara busquen persones voluntàries més joves, però tenen moltes dificultats per trobar-ne perquè no hi ha interès”, assenyala Valls.

Entre els motius d’aquesta manca de predisposició del jovent, la tècnica apunta que moltes d’aquestes organitzacions encara funcionen amb un enfocament "molt existencialista i paternalista" que sovint no ressona entre les noves generacions: "Al jovent potser això ja no els encaixa tant i les persones que volen dedicar-se al tercer sector volen fer-ho d’una altra manera", rebla Valls. Aquestes dinàmiques generen preocupació entre aquestes entitats, moltes de les quals es veuen abocades a desaparèixer en un futur no gaire llunyà.

Per contra, les entitats amb una estructura més professionalitzada, que compten amb els recursos per contractar personal, sí que són capaces d’atraure jovent interessat a dedicar-se al tercer sector, tot i les condicions laborals sovint precàries. Segons la Júlia Valls, de manera natural, aquest tipus d’organitzacions, amb un model més dinàmic i allunyat del paternalisme, estan creixent i són una alternativa atractiva per a les persones joves.

Adaptar-se als nous temps

Entre aquestes noves maneres de participar, segons la Laura Brugués, cada cop més el jovent està buscant participar en programes de no tan llarga durada i accions més puntuals, és a dir, un model més flexible que s’adapti millor als seus horaris i compromisos, que no impliqui un compromís a llarg termini que cada cop és més difícil de complir.

Per a la Júlia Valls, potser no és tant una qüestió de durada, sinó que té més a veure amb l’encaix entre els valors i les dinàmiques del projecte i les expectatives de les persones joves, en definitiva, que s’hi sentin còmodes i reflectides. Per tant, no es tracta només de la durada del projecte, sinó també de la capacitat d'aquestes iniciatives per adequar-se als interessos i les motivacions de les noves generacions. “Hi ha canvis a la societat i el jovent els abraça, potser no és un tema tant de compromís com de deixar enrere sistemes antics que ja no els funcionen”, diu Valls. 
 
També són molt necessaris espais que connectin les entitats amb el jovent, com les fires de voluntariat que organitza l’Estació Espai Jove de Girona i que compten amb la participació d’un ampli ventall d’entitats, com la Coordinadora d’ONG Solidàries.

La Fira de Voluntariat Local se celebrarà el 17 de desembre i és un espai on entitats, associacions, col·lectius i grups de voluntariat poden donar a conèixer els seus projectes i presentar diferents oportunitats de voluntariat al jovent interessat. Més endavant, l’Estació Espai Jove també s’organitza la Fira de Voluntariat Internacional, més enfocada a projectes que es duen a terme més enllà de les nostres fronteres.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de L'Estació Espai Jove (@estacioespaijove)

“Sempre intentem que en aquestes fires hi hagi la màxima varietat de projectes perquè qualsevol persona jove motivada per fer un voluntariat trobi aquell que encaixa millor amb els seus interessos”, afirma la Laura Brugués, per a qui és clau que la informació sobre els projectes arribi al jovent: “Moltes vegades només coneixen projectes com els de Creu Roja o de Càritas i no saben que n'hi ha molts d'altres que potser els encaixarien més pel seu moment vital o professional”.

Així, si volem garantir que el voluntariat a Catalunya continuï sent una força transformadora i asseguri el relleu generacional, és imprescindible adaptar-se a les noves realitats i valors del jovent. Les entitats hauran de trobar un equilibri entre mantenir la seva essència i evolucionar cap a models més flexibles, atractius i dinàmics.