Com fer una gestió inclusiva del voluntariat
Comparteix
El voluntariat inclusiu aporta molts beneficis per a l’entitat, d’aquí que calgui treballar la gestió d’aquests equips per a garantir que tothom té les mateixes oportunitats per accedir-hi.
L’activitat del voluntariat de les entitats implica la participació activa de la ciutadania en problemàtiques que afecten en diferents àmbits de la vida. L’aportació d’aquestes persones té un impacte positiu sobre tota la resta de la societat, de manera més o menys directa. Aquesta aportació és molt enriquidora, però ho serà més quanta més diversitat de perspectives representi.
Des del voluntariat, les entitats tenen la possibilitat de promoure la igualtat d’oportunitats, gestionant els seus equips d’una manera inclusiva i establint pràctiques i protocols que garanteixin un accés igualitari al seu cos de voluntariat i un ambient acollidor en el desenvolupament de les seves tasques.
La gestió inclusiva del voluntariat permet promoure que totes les experiències són vàlides i que tothom té la capacitat d’ajudar i influir en la societat si vol. És per aquesta raó que ECOM ha elaborat la guia pràctica ‘Gestió inclusiva del voluntariat’, les claus de la qual es recullen a continuació amb l’ànim de servir d’ajudar a les entitats a aplicar l’accessibilitat en la gestió dels seus voluntariats.
Sobre l’accessibilitat
Un espai, bé, entorn, producte o servei és accessible quan permet l’accés, comprensió, utilització i gaudi de manera normalitzada, còmoda, segura i eficient a totes les persones, sense excepció. Es tracta d’un dret bàsic, però encara avui hi ha molts sectors o espais on no es respecta, obstaculitzant la igualtat d’oportunitats a la societat.
A més, per a les entitats, dissenyar un programa de voluntariat amb criteris d’accessibilitat no és només una qüestió de drets, sinó que a més permet ampliar el públic al qual es dirigeix, diversificant-lo al seu torn.
Segons la guia d’ECOM, hi ha tres tipus d’accessibilitat: física, cognitiva, i sensorial.
Amb tot, l’accessibilitat ha de ser total, és a dir, no es pot trencar l’anomenada “cadena d’accessibilitat”, el que vol dir que l’aproximació, accés, ús i sortida de tot espai o recinte s’ha de poder donar amb independència i sense interrupcions. Si alguna d’aquestes fases falla, es trenca la cadena d’accessibilitat i l’espai o servei esdevé inaccessible.
Com garantir l’accessibilitat física
L’accessibilitat física fa referència a que totes les persones poden desplaçar-se per l’espai de manera lliure, sense barreres que impedeixin o dificultin la mobilitat. En aquest sentit, per a que el voluntariat d’una entitat sigui considerat accessible físicament caldrà que la seu d’aquesta i els espais on es desenvolupin les activitats tinguin en compte:
Les barreres arquitectòniques: que no n’hi hagi o que existeixin recursos per a superar-les i que aquests estiguin en bon estat.
L’amplitud de les portes: han de mesurar un mínim de 80cm.
L’organització de l’espai: tots els elements han de permetre el pas de tothom, permetent l’ús de l’espai segons els interessos, i no les necessitats, de cadascú.
L’alçada dels objectes: cal que permetin el seu accés a tothom, en la mesura del possible.
Els lavabos: han de permetre la maniobra i comptar amb suports.
El transport: cal facilitar informació sobre el transport públic accessible més proper a l’espai de l’acció.
Alguns recursos per a l’accessibilitat cognitiva
Que un espai o servei sigui cognitivament accessible significa que la informació i instruccions necessàries són fàcil d’entendre, independentment de la forma de comprensió o processament de cada persona. Per a assegurar una accessibilitat cognitiva a l’activitat voluntària es poden seguir aquestes dinàmiques:
Anticipar funcions i tasques: detallar com serà l’acció voluntària amb tot l’equip, oferint instruccions de manera seqüencial i progressiva.
Ús d’un llenguatge planer: evitant les paraules tècniques, i utilitzant criteris de la lectura fàcil en les comunicacions escrites.
Reforçar els textos amb imatges: permetrà a l’equip una doble entrada cognitiva i recordar millor la informació.
Senyalitzar de manera clara: en espais visibles a totes les alçades.
Acompanyar sense sobreprotegir: caldrà preguntar a la persona què necessita i actuar d’acord les seves indicacions, i respectar sempre els temps d’aprenentatge i els ritmes de cadascú. Si cal, se li pot assignar un mentor o mentora que ajudi a crear un espai segur que fomenti l’autonomia de la persona.
Treballar per l’accessibilitat sensorial
L’accessibilitat sensorial d’un espai o servei fa referència al fet que la comunicació i percepció de la informació és fàcil per a tothom, accessible en igualtat de condicions. Hi ha algunes qüestions que l’entitat por treballar per tal de garantir aquesta mena d’accessibilitat en el seu voluntariat:
Il·luminar i sonoritzar bé els espais: cal evitar ombres que dificultin la visibilitat i assegurar-se que el so és de qualitat.
Mantenir el contacte visual i reforçar la comunicació no verbal: caldrà evitar cobrir la boca per a facilitar la lectura labial i complementar la parla amb gestos.
Subtitular i implementar l’audiodescripció i comptar amb intèrprets de llengua de signes i indicacions en Braille si s’escau i és possible.
Dissenyar textos i comunicacions que facilitin l’entesa: fonts com l’Arial o l’Helvètica, amb un mínim de 12 punts, poden ser útils, i dissenyar les comunicacions amb un contrast alt de negre sobre blanc, també.
Incloure la descripció de les imatges a les diferents comunicacions.
Oferir indicacions concretes: tant de la informació prèvia a l’activitat com dels canvis que es vagin produint.
Pla de voluntariat accessible
Totes aquestes eines i recursos han d’aplicar-se de manera transversal. Pot ajudar incloure l’accessibilitat al propi pla de voluntariat de l’entitat, garantint l’accessibilitat en totes les fases de la gestió del voluntariat.
El recurs ‘Guia per fer un pla de voluntariat accessible’, de Xarxanet, recull les claus per fer això, extretes de la guia ‘Com fer accessible el teu pla de voluntariat’, de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).
