Roser Roca Tohà: "Treballar en una carrera tecnològica i liderar-la està a l’abast de totes"

Desenvolupar un avió basat en tecnologies digitals o vendre aeronaus a l’altre punta del planeta. Aquestes han estat només algunes de les tasques de Roser Roca Tohà ha desenvolupat al llarg de la seva carrera professional al llarg de les dues dècades que porta al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i que, enguany, han fet que rebi el Premi DonaTIC en la categoria ‘Professional’.

A més, el jurat dels premis ha destacat també la seva tasca com a defensora i promotora del talent femení digital aeroespacial, formant part de l’Associació Internacional de Dones en Aviació (IAWA) i també de l’Associació de Dones en Aerospace (WIA).

Des de Xarxanet hem parlat amb Roser Roca Tohà sobre la seva carrera professional i la seva tasca com a referent de les pròximes generacions de tecnòlogues.

Quina és la teva trajectòria al món de les tecnologies de la informació i la comunicació?

Doncs jo de formació soc enginyera de telecomunicacions i vaig estudiar aquí a Barcelona, a la Universitat Politècnica de Catalunya, i vaig començar la meva trajectòria a Airbus com a enginyera de sistemes d'aviònica.

Vaig estar durant quatre anys al Departament d'Enginyeria d'Airbus, desenvolupant sistemes de connectivitat embarcada per avions, i arran d'això vaig poder encadenar la feina amb una posició al programa Airbus A350, que consistia en el desenvolupament d'un nou avió basat en tecnologies digitals. Aquestes dues feines eres a França, a Tolosa.

Va ser després quan vas marxar als Estats Units, oi?

Sí, després d’això vaig fer el salt als Estats Units, on vaig estar treballant durant uns anys també a un equip de màrqueting tècnic d'avions, és a dir, teníem la tasca de vendre avions als Estats Units i a Amèrica Llatina.

Després d'aquestes experiències al món de l'aviació comercial, vaig agafar un repte que em portava de tornada a Europa, a Alemanya en aquest cas, per crear un departament de màrqueting tècnic de drons i allà vaig estar durant tres anys creant aquest equip fantàstic.

I com vas tornar a Barcelona?

Arran d'això, vaig rebre un dia una trucada que em proposava agafar la direcció general de la filial d'Airbus amb base a Barcelona, que és la funció que estic ocupant avui en dia.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Pallars Digital (@pallarsdigital)

Enguany has rebut un Premi DonaTIC, en concret, en la categoria ‘Professional’. Què suposa per a tot aquest reconeixement?

Per mi suposa responsabilitat. Responsabilitat perquè, tot i que es reconeix una trajectòria professional, tens el deure, tens el compromís d'alguna manera de ser un referent per les noves generacions de dones que es vulguin endinsar al món de la tecnologia.

Recordo molt bé quan vaig començar aquest procés, tots els dubtes, totes les pors que tenia, la manca de referents on jo em podia projectar i, per tant, espero ser aquest referent, aquesta imatge per moltes noies que comencin i que s'adonin que treballar en una carrera tecnològica i liderar-la no només és una realitat, sinó que està a l’abast de totes.

Per què creus que és important tenir aquests referents?

És important tenir aquests referents perquè hem d'humanitzar la tecnologia i hem de demostrar que són carreres i missions amb molt impacte que el nostre món necessita. Crec que és una tasca engrescadora, però també imprescindible que aquestes noves generacions que es decideixen a començar carreres tecnològiques s'adonin, per una banda, de les grans oportunitats de carrera que hi ha, i, per altra banda, quina necessitat tan important hi ha avui al món, de tenir professionals com elles.

A més, crec que és important tenir referents per treure la por. Les noies, en particular, durant tota la nostra vida acadèmica, creixem amb una imatge de perfecció. I crec que tenir un referent que demostri que això no és realista, que no es pot ser sempre perfecta, però que, així i tot, pots aconseguir els teus objectius és molt important per treure aquesta por i per engrescar-nos a continuar.

Quins han estat els teus referents?

Són uns referents que potser sorprendran a la majoria. Jo soc pallaresa, vinc d'un medi rural al Pallars Jussà. Per tant, des de molt petita he tingut a casa molt present la força de les meves dues padrines i de la meva mare. He viscut en una societat on he vist la força de les dones, on he vist la perseverança, on he vist com aquestes dones superen els obstacles i es tornen a aixecar. He vist el sentit del treball dur i el sentit de la comunitat. Per tant, per mi, sense cap mena de dubte, i m'emocionaré si dic això, però els meus referents són la meva mare i les meves dues padrines.