Arnau Pla: “Proposem una alternativa al capitalisme salvatge i el sobreconsum des de la comunitat”

A l’Arnau Pla feia temps que li ballava pel cap la idea de muntar un espai d’intercanvi de roba. Mentre estava cuinant el projecte, va decidir agafar les maletes i viatjar a Bangladesh, una de les principals fàbriques tèxtils del món, on els impactes socioambientals de la indústria tèxtil són visibles a cada racó. “A Dhaka vaig poder veure els rius de residus tèxtils que surten de les fàbriques, també vaig visitar les factories on s’han produït accidents tan mortífers com el de l’edifici Rana Plaza”, explica l’Arnau.

Veure en primera persona tot allò que havia llegit en articles de premsa i vist en imatge a la televisió el va refermar en la seva idea de crear el projecte que avui és Vestuari Compartit, un espai d’intercanvi de roba al cor del barri barceloní de Gràcia (carrer Verdi, 100) que vol ser una alternativa dins del món de la moda sostenible i combatre l’auge del fast fashion. En parlem amb l'Arnau, president de l'associació.   

Què va impulsar la creació de Vestuari Compartit?

És una iniciativa que va néixer com a resposta a tot el que hi ha darrere de la indústria de la moda, com l’acumulació de residus o l’externalització d’aquests a països de l’Àfrica i del sud-est asiàtic. Amb la mirada posada en aquestes problemàtiques, des de Vestuari Compartit proposem una alternativa al capitalisme salvatge i el sobreconsum des de la comunitat. 

Com funciona?

La idea és que entre les sòcies participants s’articuli un intercanvi d’aquests fons d’armari que gairebé tots acumulem a casa. És roba que està en la seva vida útil, però, pel que sigui, tenim amuntegada a casa sense donar-li ús. Nosaltres proposem portar-la a l’espai de Vestuari Compartit i, mitjançant l’intercanvi, substituir-la per altres peces que sí que necessitem. Així aconseguim reduir el fons d’armari.

Què diferencia Vestuari Compartit d’altres espais d’intercanvi de roba?

Aquests espais normalment es fan de manera ocasional, com en mercats o a través d’iniciatives com el ‘Renova la teva roba’ o altres. Nosaltres ho hem plantejat com un intercanvi peça per peça per fer-ho més fàcil i àgil. És a dir, jersei per jersei, jaqueta per jaqueta o pantaló per pantaló, com fem tots quan volem renovar el nostre armari. I com que tenim molta varietat de peces, el concepte és el d’un armari compartit del barri.  

Una altra de les particularitats és el model de subscripció.

La raó principal és que som una associació i les sòcies són propietàries del projecte. Amb tot, no vam començar sent una associació i, tot i això vam establir aquest model de subscripció des de l’inici perquè hi creiem. Bàsicament, perquè facilita el control de la despesa de les sòcies respecte a la seva roba. 

És a dir, saben que el màxim que invertiran són els deu euros mensuals de la quota, que donen dret a fer tots els intercanvis que vulguin durant el mes. A banda, aquest model també afavoreix que les sòcies vinguin periòdicament a l’espai, fomentant el valor de proximitat i aquest sentiment de barri que s’està perdent. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Vestuari Compartit (@vestuari.compartit)

La proximitat és un dels puntals del projecte.

Volem que sigui així, per això intentem fer molt d’èmfasi en aquesta idea de recuperar negocis com els d’abans, que siguin pròxims i tinguin aquest caliu humà. Tot plegat, és clar, vinculant-ho amb la problemàtica de la indústria del tèxtil, que és terrible. 

En aquest sentit, per què és interessant l’intercanvi de roba?

Al cap i a la fi, els països occidentals hem de responsabilitzar-nos de tots els residus que estem generant. I amb l’intercanvi la idea és que aquest volum de roba es vagi movent, reparant i reutilitzant, en comptes d’enviar-lo a abocadors o incineradores del sud-est asiàtic o de l’Àfrica. A més, és una alternativa per reduir la demanda que alimenta la indústria del fast fashion, que és del tot insostenible i una de les pitjors cares del capitalisme salvatge. Per tant, és un concepte que redueix els residus i advoca per un concepte diferent de moda sostenible i apta per a totes les butxaques. 

"La moda ràpida produeix peces i nous dissenys constantment; nosaltres ho fem de manera orgànica".

La rebuda del públic ha estat bona?

En els dos anys que portem això ha evolucionat molt. A l’inici tot era bastant sorprenent per a tothom, el fet que no hi hagi preus, que has de deixar peces per agafar-ne… Tot plegat era una mica desconcertant. Avui, la gent ja ens coneix i qui s’apropa, més o menys, ja ha sentit a parlar de nosaltres i sap com va.

Què destaquen com a punts forts de Vestuari Compartit?

Dues coses, principalment. La primera és que els agrada molt trobar un espai on deixar les seves peces que estan bé i on saben que se’n farà un bon ús. La segona és que els permet reduir el consum i la despesa, però alhora facilita que puguin renovar i canviar la seva imatge habitualment, de forma sostenible i econòmica. Això és perquè tenim molta rotació de gènere i arriben coses noves cada setmana. La moda ràpida produeix peces i nous dissenys constantment, nosaltres ho fem de manera orgànica gràcies a la gent que porta la seva roba. 

Hi ha algun perfil majoritari entre les usuàries del projecte?

Sempre estem fent crida a homes que s’animin a participar. És veritat que en la roba no distingim entre gèneres i tot està barrejat, perquè la nostra mirada és inclusiva. Amb tot, el perfil majoritari són dones joves, d’entre vint i quaranta-cinc anys. 

En els darrers anys, sembla que ha guanyat terreny una forma de consumir moda més conscient i sostenible.

Segur que sí. La moda vintage i de segona mà ha calat entre el jovent, que ja consumeix aquestes peces de forma massiva. Alhora, també hi ha una part de consumidores més conscienciades respecte als impactes de la indústria de la moda. Per contra, també hi ha una certa resistència de la població més gran, que encara té molt arrelada aquesta idea que comprar roba de segona mà és de gent sense recursos. Molta gent encara pensa que si poden permetre's comprar una peça nova, no tenen cap motiu per comprar-la de segona mà. A poc a poc segur que això també anirà canviant.

És una moda o ha vingut per quedar-se?

Tant de bo es quedi i models d’ultra fast fashion com pot ser Shein, que està aplicant respostes reaccionàries a l’auge del vintage i la segona mà, no acabin imposant-se i guanyant la partida. El que sí que veiem avui és una polarització molt marcada entre postures força extremes, la gent que només consumeix moda ràpida tipus Shein, i aquella que només compra segona mà. 

Ha canviat la manera en què consumim.

Models com el de Shein, que s’ha emmirallat en altres com el d’Amazon, han normalitzat el fet de comprar en dos clics i que t’ho portin a casa en dos dies, creant un model addictiu i consumista compulsiu, potenciat per recomanacions i novetats constants. Per altra banda, també s’està desenvolupant una indústria del slow fashion, amb noves marques que treballen la producció a nivell local i utilitzen materials sostenibles. 

Tornem a Vestuari Compartit. Més enllà de l’espai d’intercanvi, feu altres activitats?

Sempre intentem col·laborar amb altres entitats. Tenim relació amb les Metzineres, per exemple, i hem teixit vincles amb altres projectes. També cedim el nostre espai a qui ho necessiti, perquè volem que sigui un lloc per a la comunitat, i hi hem acollit des d’exposicions d’artistes emergents fins a presentacions de llibres i tota mena d’activitats per al barri. 

Quins reptes de futur teniu al cap?

L’objectiu és continuar creixent i contribuir a fer que totes les ciutats, barris i pobles tinguin un espai com Vestuari Compartit, en què es pugui intercanviar roba entre el veïnat, fer comunitat i deixar enrere aquesta tendència a acumular roba, que és insostenible per a les persones i el planeta.