Maria Berzosa: "No només ens ajuntem per viure juntes, sinó per viure de manera diferent"
Comparteix
-
Les habitants de La Morada durant la inauguració de l'edifici. Font: Cooperativa La Morada. Font: Cooperativa La Morada
La cooperativa d’habitatge La Morada vol generar una alternativa de vida basant-se en els valors feministes i LGTBIQ+.
La Morada és molt més que una cooperativa d'habitatge: és un projecte col·lectiu que reivindica un model de vida basat en el feminisme, la comunitat i la inclusió del col·lectiu LGTBIQ+. Aquesta iniciativa neix de la necessitat de crear un espai segur i compartit on les persones dissidents puguin viure amb dignitat, superant les barreres i discriminacions que sovint troben en el mercat immobiliari.
Per saber més d’aquest nou model de vida, des de Xarxanet hem parlat amb Maria Berzosa, habitant i cooperativista de La Morada.
Què és La Morada?
La Morada és una cooperativa d'habitatge que, a més a més, és feminista i és LGTBIQ+. Això és important, perquè és la nostra identitat, ja que no només ens ajuntem per viure juntes, sinó per viure de manera diferent. Som feministes i volem viure d’una manera feminista, el que per a nosaltres significa, per exemple, posant les cures al centre i tenint una vida compartida, no només pel que fa als espais, sinó creant realment una comunitat.
A més, quelcom que compartiu totes les habitants de La Morada, és que formeu part del col·lectiu LGTBIQ+.
Exactament, totes les habitants som persones dissidents i per a nosaltres no és casualitat que sigui així. És bàsicament perquè les persones del col·lectiu pateixen altres violències, com ara les violències immobiliàries que fan molt difícil, per exemple, accedir a poder llogar un pis. D’aquesta dificultat, volem fer la nostra identitat, per això ens identifiquem obertament com a LGTBIQ+.
Com sorgeix el projecte de la cooperativa?
Doncs va sorgir d’una manera molt senzilla i molt natural, parlant amb unes amigues de com volíem viure i organitzar-nos. Ja ens coneixíem de la lluita als carrers, de la militància i el moviment feminista i començàvem a fantasiejar amb aquesta idea, una mica utòpica, de comprar un terreny i fer una caseta... o diverses casetes.
Pràcticament, immediatament ho vam descartar, perquè normalment aquests projectes són unifamiliars i, com ja diu el nom, es corresponen amb famílies. Llavors, va sorgir la possibilitat per part de La Dinamo, que va posar un sol a concurs, al que ens vam presentar i vam guanyar. Ha estat un procés de sis anys entre la creació de la cooperativa, el projecte arquitectònic i aconseguir finançament.
A La Morada, com ja has comentat, us definiu com una cooperativa tant feminista com LGTBIQ+. Què us aporta la intersecció entre aquestes dues perspectives?
Doncs per nosaltres són importants aquestes dues perspectives perquè busquem que sigui un lloc que esdevingui un refugi per a persones que pateixen violències o discriminacions. Al final, volem crear un espai segur.
I, tot i que ens identifiquem clarament com a dissidents, això no vol dir, per exemple, que una persona heterosexual no pugui venir a viure-hi. Però per nosaltres és important que quedi clar que, per exemple, per una persona trans és molt més difícil accedir al mercat immobiliari i això també és un tipus de violència.
Dintre del model de vida que proposeu, també és molt important la sostenibilitat. Per què destaqueu aquest valor?
Per nosaltres ha estat molt important que l’edifici fos el més sostenible possible, tot i que econòmicament és molt difícil, per tant, encara és quelcom que està en curs.
Per exemple, l’edifici no és de fusta, però és prou eficient, perquè els tancaments són molt bons, tenim també plaques solars, està preparat per fer recollides d'aigües, la idea és posar un hort... així que sí, el compromís està i hi ha moltes coses fetes, però queden molts projectes per fer encara.
Quin futur a curt i mitjà termini li espera a La Morada?
Doncs ara que ho hem posat en marxa, volem gaudir de viure-hi. Ara per ara, podem dir que La Morada està plena, perquè per una qüestió econòmica era important tenir-la plena abans d’entrar-hi a viure.
I sobretot el que volem deixar clar i demostrar és que el nostre model és factible i que creiem que les administracions s’haurien d’implicar en reforçar aquest model perquè pot generar molta comunitat i dona una alternativa a la propietat privada.
Afegeix un nou comentari