Joan Artigal: “La crisi d'habitatge altera el dret a l’educació dels infants, però l’administració s’inhibeix perquè n’és responsable"

Seguint l’exemple d’un grup de docents de Salt, diversos professionals de l’educació de Barcelona van presentar fa un parell de setmanes Docents 080, una plataforma amb què volen denunciar com interfereix el conflicte amb l’habitatge amb l’educació i els drets dels infants i adolescents.

Una mostra de la dimensió del problema i del neguit amb què es viu als centres, asseguren, és que al cap de poc més d'un mes de publicar un primer manifest, 1.000 persones del món de l’educació de la ciutat de Barcelona ja s’hi havien adherit. També ho és el fet que, a banda de Salt i Barcelona, la iniciativa s’està replicant al Maresme, al Baix Montseny i a la Catalunya Central.

Els principals objectius de Docents 080 són, més enllà de fer una denúncia pública de la situació que pateixen molts alumnes, mostrar els centres com un espai conscient de la problemàtica, en què les famílies se sentin acollides i puguin explicar la seva situació, així com fer una radiografia de quants alumnes es veuen afectats, en major o menor mesura, per la crisi d’habitatge, i de com això repercuteix en la seva educació.

Consideren que “l’administració fa veure que aquest problema no existeix perquè hi té una responsabilitat directa”, i per això han decidit prendre ells mateixos la iniciativa. Per conèixer més detalls de la plataforma, parlem amb Joan Artigal, membre de Docents 080.

Com neix la iniciativa?

Tot plegat comença a principi d’aquest curs, a Salt. Allà el que es troben és que s’inicia el curs amb una situació de molts desnonaments, de cop, i es plantegen que no podem seguir amb aquesta dinàmica. Les escoles i instituts sempre hem viscut situacions d’emergència habitacional, i sempre s’han tractat amb cura com qualsevol situació de dificultat que afronta un menor del centre, però fins ara cada situació s’ha abordat de forma individual, com un problema concret d’un infant o adolescent en particular.

El canvi que plantegem des de Docents és adonar-nos que el que està passant amb l’emergència habitacional ja no ho podem tractar com un tema individual d’atenció a un menor. És un problema generalitzat i col·lectiu, que afecta en diferents graus a una gran majoria d’alumnes i a les seves famílies. És un tema que ens tensiona com a societat i, per tant, també tensiona les escoles i les vivències dels alumnes.

Primera assemblea feta. Avui 100 persones ens hem trobat per fer xarxa, ens comencem a organitzar. #Docents080 per posar el focus en la defensa dels drets dels menors. #Proudesnonaments pic.twitter.com/POpoRxroEe

— Docents 080 (@docents080) January 28, 2025

Com impacta aquesta tensió en la vida dels alumnes?

Impacta de ple. Si un alumne no té cobertes necessitats bàsiques com ho són un lloc on viure o un bagatge de vincles més o menys consolidat, difícilment podrà desenvolupar els aprenentatges necessaris per poder tirar endavant. El problema de l’habitatge és un problema global que està alterant el dret a l’educació d’una part important de la infància. No només diem “no” als desnonaments, sinó que com a professionals de l’educació volem posar en relleu que s’estan vulnerant drets dels menors.

“El problema de l’habitatge és un problema global que està alterant el dret a l’educació d’una part important de la infància. S’estan vulnerant drets dels menors”

Per tant, els professionals de l’educació que formeu Docents 080 us considereu militants pel dret a un habitatge digne?

No ben bé. Considerem que el nostre manifest més que militant és professional. Som professionals de l’educació que diem que la situació habitacional està alterant el dret a l’educació. En qualsevol situació de maltractament o de desgràcia personal o col·lectiva l’administració té una responsabilitat i entén que ha d’actuar perquè ha de protegir els drets de la infància i el dret a l’educació. En canvi, quan l’administració deixa una criatura sense casa, en aquest cas s'inhibeix. Com que hi ha una responsabilitat directa de com està actuant, doncs fa veure que això no existeix.

Fins a quin punt considereu que són responsables les institucions d’aquesta situació?

És un problema en què hi tenen responsabilitat directa. No hi ha desnonaments perquè existeixi un mandat diví, hi ha desnonaments perquè existeixen unes lleis, fetes pels nostres administradors, que fan possible que hi hagi desnonaments, perquè no s’està protegint el dret a l’habitatge. Tot i que ho demanin la Constitució i l’Estatut, els que fan les lleis no són capaços de construir unes normes que protegeixin aquesta situació. Quin és el resultat? Tots el sabem. Nosaltres posem èmfasi en la part de la infància que viu aquestes situacions i que pateix un maltractament institucional constant.

Com us organitzeu?

Les cinc iniciatives ara en marxa, arreu del país, som professionals de l’educació que ens hem autoorganitzat. No hi ha darrere una plataforma de sindicats, sinó que som mestres i claustres que s’autoorganitzen. A nosaltres ens arriba el manifest dels companys de Salt, i un grup de mestres pensem que és molt interessant, que estan posant el focus on toca, i mirem de replicar-ho. Fem un treball de seguir el mateix esquema que el text de Salt, posant dades de Barcelona i intentant ser rigorosos amb el que estem dient. Quan el publiquem, al cap de 12 hores tenim 300 adhesions, i al cap de poc en tenim 1.000.

De cop i volta, ja som 1.200 persones que treballem en el món de l’educació a Barcelona ciutat, que sense que tinguem cap organització, via WhatsApp, signem aquest manifest. A partir d’aquí apareixen AFA i claustres sencers que donen suport al text. Això vol dir que el neguit que hi ha als centres sobre aquest tema és molt més gran del que ens volen fer saber.

Seguint l'exemple dels companys de Salt Docents17190 us compartim el Manifest dels equips educatius de la ciutat de Barcelona pel dret de l'habitatge. Sense llar no hi ha dret a l'educació .
Compartim i signem! Docents080https://t.co/R9n1EAAfzk pic.twitter.com/LGSdhX1u28

— Docents 080 (@docents080) December 2, 2024

Quines accions dureu a terme?

Volem fer una feina de formigueta que aconsegueixi que les famílies visquin els centres educatius com un lloc d’acollida on se sentin representades. La majoria de les famílies, de forma absolutament lògica, no expliquen que viuen aquesta situació. Segurament nosaltres tampoc ho explicaríem. Si nosaltres mostrem que als centres som conscients d’aquest problema i ens posicionem, les famílies tindran una complicitat més gran amb nosaltres i podran explicar la seva situació. I això és important perquè no es pot educar bé si no parteixes de la realitat de l’alumne.

També volem fer un mapeig, una recollida de dades seriosa sobre aquest tema, perquè l’administració no dona ni vol donar dades sobre com està afectant l’emergència habitacional a l’educació dels infants. Més enllà del que fem, també volem exigir a l’administració que ens doni aquestes dades, que expliqui què està passant amb l’habitatge a les escoles: quants alumnes té recol·locats en pensions o centres d’acollida, quants alumnes han de marxar dels centres per un tema habitacional… Que l’administració prengui consciència de la realitat que té.

“Volem que les famílies visquin els centres com un lloc d’acollida i que puguin explicar la seva situació. És important perquè no es pot educar bé si no parteixes de la realitat de l’alumne”

Per tant, un dels objectius finals és que l’administració mogui fitxa?

Sí, volem exigir una responsabilització de l’administració sobre aquest tema, que canvïi com està fent les coses. Per exemple, ara mateix, quan desnonen a una família, a vegades l’administració li dona una alternativa habitacional en una pensió a l’altra punta de la ciutat, o fins i tot en una altra ciutat. Això no pot ser; no pot ser que aquesta família no tingui mitjans perquè el seu fill o filla segueixi a la mateixa escola, que és on ha construït vincles, on hi ha mestres que coneixen l’infant i on es pot sentir d’alguna manera com a casa, justament en un moment en què ha perdut casa seva.

Quina funció tindran les assemblees?

Com que el que ens interessa és prendre consciència des de la realitat, cada grup de Docents està organitzant-se i fent la tasca que creu oportuna, però això no vol dir que no ens coordinem entre nosaltres. A Barcelona ciutat, Docents 080 hem fet una primera assemblea a la que hi han assistit més de 100 persones. Allà ens vam organitzar en dos grups de treball: un sobre recollida de dades i mapeig de la situació, i un altre per començar a treballar com fem que els centres siguin un lloc en què les famílies se sentin acollides pel que fa a aquest tema. Ara el que anirem fent és combinar reunions de les comissions amb reunions de l’assemblea general, on posarem en comú la feina feta.