Ser dona, mare i estar sola: el triple repte d’accedir a un habitatge

Les dificultats econòmiques, laborals i socials que afronten aquestes dones les situen en una situació de gran vulnerabilitat a l’hora d’accedir i mantenir un habitatge digne.

Segons dades de l’INE i Provivienda, 1 de cada 3 llars amb dones al capdavant es troba en una situació de pobresa relativa després de pagar l'habitatge, amb despeses que poden representar fins al 60% dels seus ingressos en el cas del lloguer.

Les famílies monomarentals: un col·lectiu especialment vulnerable

El perfil de dona sola amb fills a càrrec és habitual entre les persones llogateres de la Fundació Hàbitat3. De fet, una dada que evidencia la dificultat d’aquestes dones per accedir a un habitatge digne és que el 37% de les unitats familiars allotjades a pisos d’Hàbitat3 són famílies monoparentals. Aquest percentatge és superior al 32% de famílies nuclears o al 18% de persones que viuen soles.

Per entendre millor aquesta realitat, podem comparar-ho amb les dades generals: a Espanya, només el 10,4% de les famílies són monoparentals. Això vol dir que a Hàbitat3 aquest col·lectiu representa més del triple que en el conjunt de la societat.

Una família monoparental es defineix com aquella en què un o més fills conviuen amb una sola persona adulta i en depenen econòmicament. En aquesta definició no s’especifica si és el pare o la mare qui se’n fa càrrec, però la realitat és clara: el 81% de les famílies monoparentals a Espanya estan encapçalades per dones. A Hàbitat3, aquest percentatge és encara més elevat: el 93% de les famílies monoparentals allotjades en els nostres pisos estan formades per mares i fills.

Un pis per tornar a començar

Per a moltes de les 237 dones monoparentals que viuen en els pisos d’Hàbitat3, tenir accés a un habitatge és l’oportunitat de començar de nou i construir una vida millor. Un sostre segur significa tenir un lloc on descansar, compartir àpats i crear records amb els fills i filles.

L’habitatge proporciona l’estabilitat necessària per afrontar la vida, però per a moltes d’aquestes dones, tirar endavant continua sent un repte, fins i tot amb un lloguer social. De fet, la mitjana d’ingressos de les dones llogateres d’Hàbitat3 és de 698,37 €, gairebé 100 € menys que els homes. D’aquests ingressos, destinen una mitjana de 169,51 € al lloguer, i després de pagar-lo, han de viure amb poc més de 500 € al mes. Amb aquests diners, han de cobrir totes les despeses bàsiques: alimentació, subministraments i totes les despeses bàsiques per la cura dels infants.

Des de la Fundació les acompanyen en la millora de la seva gestió econòmica, promovent hàbits i facilitant la seva inclusió social. Un dels objectius és fomentar la seva participació en la comunitat, ja sigui a través de les associacions de famílies a l’escola, activitats del barri o altres xarxes de suport.

L’habitatge com a eina d’empoderament

A Hàbitat3 tenen clar que l’habitatge dignifica i és un dret fonamental que obre la porta a molts altres drets. Però, a més de ser un dret, per a moltes dones soles amb fills, tenir un habitatge digne és una eina d’empoderament. Malauradament, per a moltes d’elles aquest dret encara sembla una utopia.

Per això afirmen que calen mesures estructurals que redueixin la precarietat laboral, assegurin la conciliació i protegeixin les dones en situació de vulnerabilitat. Però també calen polítiques d’habitatge valentes que ajudin a garantir una societat més justa i igualitària.