La pobresa s’enquista i el 34% dels menors catalans es troben en risc d’exclusió social tot i la bonança econòmica

La millora de diversos indicadors macroeconòmics com l’atur o el PIB no es veu gairebé reflectida en les condicions de vida de la població. Aquesta és una de les principals conclusions a la que arriba la Radiografia INSOCAT, elaborada per la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) a partir de l’Enquesta de condicions de vida del 2024. “Quan mirem la taxa de risc de pobresa o indicadors similars, tot i que hi ha algunes millores, són molt lleugeres, i en alguns col·lectius com els menors de 18 anys fins i tot empitjoren”, resumeix Mariona Puigdellívol, directora d’ECAS.

Les dades presentades aquesta setmana en el marc de la Radiografia INSOCAT mostren una cronificació de la pobresa. “No ens volem acostumar a dir que un quart de la població catalana viu en situació de pobresa, però és veritat que fa molts anys que ho diem”, es lamentava Tere Bermúdez, vocal de pobresa d’ECAS, durant la presentació de l’informe. D’aquestes dades en podem extreure dues conclusions: d’una banda, que la pobresa no afecta igual a tothom, i de l’altra, que l’habitatge es consolida com un dels principals generadors de pobresa.

Aquestes conclusions, com la majoria de dades, són pràcticament calcades a les d’anys anteriors. El que sorprèn més enguany és que la majoria d’indicadors macroeconòmics ja fa mesos -i alguns anys- que són positius o estan millorant força, però això no es tradueix en una disminució de la taxa de pobresa.

Mesures "tímides i conjunturals"

Des d’ECAS consideren que les mesures socials que s’han impulsat des dels governs com la limitació dels preus d’alguns productes bàsics o els topalls als lloguers poden haver influït en aquesta davallada. “Tot i això, són mesures conjunturals i sovint massa tímides que no permeten abordar una reducció significativa de la pobresa més enllà de la contenció de les xifres”, explicava Bermúdez. “Es continuen posant els beneficis del capital per sobre del benestar de les persones, sense transformar el model socioeconòmic”, va retreure a les administracions.

Fins i tot en alguns casos, com en els menors de 18 anys, no s’arriba ni a la contenció, ja que s’ha passat d’una taxa de pobresa infantil del 33,1% el 2023 a una taxa del 33,8% enguany. Justament en aquest segment de la població les ajudes tenen menys impacte: la taxa de pobresa abans de les transferències socials (és a dir, abans de rebre ajuts) és del 37,1% en menors de 18 anys. Després de rebre les transferències baixa tan sols al 28%. En el cas dels adults, la xifra d’entrada ja és més baixa (28,9% abans dels ajuts), i un cop rebudes totes les transferències se situa en el 15,6%. Això demostra, segons Bermúdez, que “la inversió social és insuficient i no arriba a tothom”.

L'atur cau però l'exclusió social s'estanca

Al mercat laboral, en els darrers anys s’ha aconseguit reduir significativament la taxa d’atur, passant de tenir un 23,1% al 2013 a què aquest percentatge no arribés al 9% l’any passat. Ara bé, això no ha repercutit pràcticament en el número de persones que es troben en situació de pobresa malgrat tenir una feina. Si al 2013 aquest percentatge era del 11,4, l’any passat tan sols va baixar 1,4 punts respecte fa més d'una dècada, quedant-se al 10%. Des d'ECAS apunten, novament, a la inflació i al cost de l’habitatge com a principals motius d’aquesta pèrdua de poder adquisitiu.

"Calen més impostos sobre el patrimoni"

En l’acte de presentació de la Radiografia INSOCAT també hi va participar el sociòleg José Antonio Noguera, que va intentar donar algunes receptes per solucionar aquest estancament de la pobresa. En la línia del que comentava Bermúdez, Noguera va assegurar que cal reforçar les prestacions no contributives, ja que a l'estat espanyol “el sistema està focalitzat en les pensions contributives”, va dir.

Per aconseguir-ho, cal recaptar més diners, tot i que proposar una mesura així sigui un “suïcidi electoral” a Espanya. “Hem creat una cultura i un imaginari col·lectiu que fa molt difícil defensar que calen més impostos indirectes i impostos sobre el patrimoni, les herències i la riquesa. La gent es pensa que paguem molts impostos, però realment en paguem pocs en relació amb altres països europeus. No som un paradís fiscal, però hi ha marge per a augmentar impostos”, va assegurar Noguera.

Hi va coincidir Puigdellívol, que va voler posar el focus en la procedència dels ingressos de l’estat del benestar. “La majoria de rendes que es graven son les del treball, i això ens fa entrar en un debat estèril de treure diners, per exemple, a l’educació per posar-los en salut. No es tracta d’això, sinó de generar més ingressos per a l’estat de benestar que provinguin d’on està realment la riquesa: de l’especulació i del gran capital”, va concloure la directora d’ECAS.