Marià Marín: “Hi ha un llibre per a tothom”

La diada de Sant Jordi com la coneixem, amb gairebé un segle d'història, s’ha convertit en una de les festes culturals més singulars del món. Abans les roses per les dones i els llibres pels homes, ara llibres i roses volten pel carrer per igual.

El president del Gremi de Llibreters, Marià Marín, fa mesos que treballa amb el seu equip per aconseguir que aquesta tradició es mantingui viva. Gràcies a la força de la cultura, Catalunya s’omple en una celebració col·lectiva que continua creixent. 

Com definiries el gremi? 

Som el segon més antic de Catalunya, després del Gremi de Flequers. I ho diem amb orgull perquè la tradició del llibre a Catalunya ve de molt lluny. Això es tradueix, per exemple, en el fet que més de la meitat de la facturació del llibre a Espanya passa per Catalunya i tenim una de les xarxes de llibreries més denses d’Europa. 

És a dir, tenim una tradició molt llarga, molt potent. I Sant Jordi, que l’any vinent farem el centenari del dia del llibre, també la té. 

Pots explicar com es decideix, fa cent anys, per Sant Jordi celebrar el dia del llibre? 

Mira, el dia del llibre va néixer a la tardor. Això jo diria que no ho sap gairebé ningú, i sorprèn molt quan ho diem. Va néixer a la tardor l'any 1926 i l'any 1931 amb la República van decidir traslladar-ho al dia de Sant Jordi. 

Ara ens sembla inimaginable, és gairebé sinònim. Sant Jordi vol dir rosa i llibre i no imaginem la diada sense això. Se celebrava molt abans, feia cinc o sis segles. La República va ser un període molt reivindicatiu, molt marcat per la democràcia, i es va quedar després del franquisme. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Gremi Llibreters De Catalunya (@llibreterscat)

Per Sant Jordi, hi ha treball coordinat entre entitats? 

Com és al carrer, hi ha molta feina que és competència de cada municipi. El dia Sant Jordi el decideixen els municipis, els 947 que hi ha a Catalunya, amb les seves entitats i organitzacions. A banda, s’hi sumen llibreters i llibreteres, floristes, grups que surten al carrer per recaptar diners... 

Barcelona pot reunir 3.500 parades al carrer, però només una cinquena o sisena part són de llibres o roses. Abans hi havia un problema de massificació, i també de seguretat. Imagina que hi ha un incendi: ni els bombers podien passar i calia endreçar. Va ser l’any 2016 quan vam començar a descentralitzar i anar a tots els districtes, en col·laboració de l’ajuntament i entitats.

"Ja t'ho dic, els catalans són bojos com els gals d’Astèrix i Obèlix."

I com és treballar amb altres entitats? Us és difícil?

No, treballem a una. Amb la Cambra del Llibre, per exemple, anem plegats. També acordem amb el Gremi de Floristes i, com fa cent anys, organitzem el dia del llibre. Hem de seguir uns criteris de mobilitat i seguretat, era molt perillós abans, per tal que la diada sigui festiva i sense incidents. 

En l’àmbit internacional, hi ha hagut cap col·laboració?

Sempre. Dos anys abans de la pandèmia vam convidar gairebé vint gremis d'Europa. Els catalans, com van dir els presidents dels Gremis d’Irlanda i Portugal, estem bojos. No passa enlloc que no puguis caminar durant un dia per una ciutat perquè has de comprar una rosa i un llibre. 

Es preguntaven que com pot ser que el 22 i el 24 d’abril no hi hagués res, però el dia de Sant Jordi no es pugui caminar pel centre de la ciutat. El d'Irlanda deia “és que no m'ho puc creure”. I el de Portugal, que ja havia estat per Sant Jordi, li deia “ja t'ho dic, els catalans són bojos com els gals d’Astèrix i Obèlix”.

"La pandèmia va fer descobrir la literatura a moltes persones."

Els hi sobta molt?

Un dels miracles que sorprèn la gent que ve de fora és que no és Barcelona: són els 947 municipis del país s'omplen de Sant Jordi. Posen la senyera, regalen la rosa i es regala un llibre. I això és brutal. 

És una festa que no es troba enlloc, diferent i maca, plena d’amor. Tothom qui arriba a viure a Barcelona entén què és i què significa Sant Jordi el primer any. 

Sempre s’ha dit que la gent jove no llegeix, però no és així.

Efectivament, això s'ha demostrat amb els estudis i els lectors. Ja fa cinc o sis anys que s'està veient que hi ha més persones que llegeixen. S’està recuperant la lectura perquè es produeix una literatura que encaixa i també s’adapta al lector. 

La pandèmia també va fer descobrir la literatura, hi ha una sèrie de factors que han ajudat a potenciar-la. Però sí, el segment jove ha tornat a créixer, ja fa uns anys que va començar a pujar, i és una molt bona notícia.

S'ha d'incentivar la lectura? 

S'ha de fer. Aprenem per imitació, bàsicament, i fem el que veiem que fa el món. Ara bé, per Sant Jordi sempre hi ha la llista dels més venuts i és una gran mentida: es venen entre 80.000 i 90.000 títols diferents durant la diada. És a dir, no som país d'un sol llibre, sinó de molts. 

És a dir, hi ha un llibre per a tothom. Un llibre per a cadascú, de qualsevol matèria, de qualsevol nivell, de qualsevol dificultat. Per a tothom.